Algunes reflexions ètiques sobre l'eutanàsia en el cas d’“El pistoler de Tarragona”

El 14 de desembre de 2021 Marin Eugen Sabau, conegut després com «el pistoler de Tarragona», va irrompre en la seva antiga feina, d'on havia estat acomiadat, i va ferir tres excompanys. Posteriorment, els Mossos d'Esquadra el van poder detenir. En aquest operatiu un dels Mossos va resultar ferit i Sabau va rebre un impacte de bala que el va deixar tetraplègic. Poc després va demanar que se li apliqués l'eutanàsia, fet al qual s'hi oposaven les víctimes.

En aquest text es reflexiona sobre:

• El dret individual de l'autor dels fets a demanar l'eutanàsia respecte al dret de les víctimes d'unes lesions a obtenir el dret a la tutela judicial efectiva.

• La competència de l'acusat com a condició per a poder demanar lliurement l'aplicació de l'eutanàsia. Una de les condicions per a l'autonomia d'una persona indicades per Beauchamp i Childress és la manca de coacció interna. Sabau podria no complir-la atès la pressió de voler evitar un judici.

• El dret dels perjudicats a un rescabalament material i moral si Sabau hagués estat declarat culpable. Amb la mort de l'acusat, que no va mostrar penediment en cap moment, es va extingir la seva responsabilitat penal (article 130.1 del Codi Penal). També s'extingia una eventual responsabilitat civil –que comprèn la restitució, la reparació del mal i la indemnització dels perjudicis rebuts per les víctimes (art. 110 del Codi Penal).

Per accedir al text sencer de l'article cal anar al següent enllaç.