Bio-Ètica (Bio-Ethik), 1927

Bio-Ethics
Resum

En aquest article, Fritz Jahr fa esment per primera vegada el concepte de bioètica i el vincula amb el deure moral de respectar els animals i les plantes de la mateixa manera que tenim el deure moral de respectar a les persones pel fet de tenir vida, l'origen del respecte. Fa extensiu el respecte a l’entorn de la persona.

Abstract

In this article, Fritz Jahr mentions the concept of bioethics for the first time and links it to the moral duty to respect animals and plants, in the same way that we have the moral duty to respect people for having life. , which is the origin of respect. The autor extens this respect to the person's environment.

Publicat
20 | 12 | 2023
Salvador Ribas Ribas

Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Actualment és Vicepresident de la International Society for Clinical Bioethics i col.laborador com a Expert Independent per la Comissió Europea. Traducció de l'alemany.

Comparteix:
IMPRIMIR

Una mirada sobre les relacions ètiques dels éssers humans amb els animals i les plantes
[Eine Umschau über die ethischen Beziehungen des Menschen zu Tier und Pflanze]

La distinció entre animal i ésser humà [Mensch], predominant a la nostra cultura europea fins a finals del segle XVIII, ja no es pot pas sostenir. L’esperit europeu va lluitar fins a la Revolució Francesa per la unitat en el coneixement religiós, filosòfic i científic; però aquesta unitat es va haver d'abandonar davant l’augment d’informació

La distinció entre animal i ésser humà [Mensch], predominant a la nostra cultura europea fins a finals del segle XVIII, ja no es pot pas sostenir. L’esperit europeu va lluitar fins a la Revolució Francesa per la unitat en el coneixement religiós, filosòfic i científic; però aquesta unitat es va haver d'abandonar davant l’augment d’informació.

Sempre serà mèrit de les ciències naturals modernes l’haver fet un estudi imparcial del món [Weltgeschehen]. Avui no podríem pas presentar-nos com els buscadors de la veritat si haguéssim renunciat als resultats obtinguts amb l’experimentació animal, les anàlisis de sang, etc. D’altra banda, no podem negar que precisament aquests triomfs científics de l’esperit humà li han arrabassat la posició dominant que tenia sobre el món. La Filosofia, abans principi rector [Leitgedanken] de les ciències naturals, havia de construir els seus sistemes d’acord amb el coneixement de les ciències naturals, - essent només una interpretació poètica-filosòfica [dicterphilosophische] de la visió de Darwin, la dita de Nietzsche que considerava els humans com una etapa inferior en l'evolució, com una ‘corda’ [Seil] estesa entre l’animal i el superhome [Übermensch]’. 

Què es desprèn d’aquest conflicte? En primer lloc: anivellar els éssers humans i els animals com a objectes de la psicologia. Avui, [la psicologia] no es limita pas als éssers humans, sinó també als animals; i com es va documentar en recerques anatòmiques i zoològiques, s’han fet comparacions bastant útils i instructives entre l’ànima humana i l'ànima animal. Fins i tot es podria parlar d’una psicologia de les plantes; - els representants més destacats són G. Th. Fechner en el passat, i actualment R. H. Francé, Ad. Wagner i l’hindú Bose; d’aquesta manera, la recerca de la psicologia moderna cobreix tots els éssers vius. Per això, té sentit quan R. Eisler parla de Bio-Psychik (ciència de l’ànima de tot allò que és viu [Seelenkunde alles Lebenden]).

De la Bio-Psychik a la Bio-Ètica només hi ha un pas, acceptar obligacions morals no només envers els humans, sinó cap a totes les formes de vida. En realitat, la bioètica no és pas un descobriment dels nostres temps. Un exemple n’és la figura de Sant Francesc d’Assís (1182-1226), amb el seu gran amor cap als animals i el seu respecte envers totes les formes de vida, segles abans de l’amor de Rousseau per la natura

De la Bio-Psychik a la Bio-Ètica només hi ha un pas, acceptar obligacions morals no només envers els humans, sinó cap a totes les formes de vida. En realitat, la bioètica no és pas un descobriment dels nostres temps. Un exemple n’és la figura de Sant Francesc d’Assís (1182-1226), amb el seu gran amor cap als animals i el seu respecte envers totes les formes de vida, segles abans de l’amor de Rousseau per la natura.

Quan la unitat de la Weltanschauung europea es va erosionar al final del període del Barroc, la vida intel·lectual europea va acceptar per primera vegada la influència d’altres mons de pensament [Gedankenwelten] sense prejudicis. Ja en l’esperit comprensiu de Herder - probablement el més obert en aquells temps davant les novetats – esperava dels humans, d’acord amb la imatge d’una deïtat que tot ho engloba, que poguessin veure en totes i cadascuna de les criatures aquesta divinitat i unitat, de la manera que cadascuna necessita. Aquest raonament ens recorda la filosofia hindú, que a Anglaterra tot just s’havia descobert. Però va ser durant el Romanticisme quan l’Índia va influir en la vida intel·lectual europea, incloent Alemanya, la seva província més important en aquell temps. L'ensenyament sobre la reencarnació, desenvolupada a l'Índia, va influir en el raonament de les escoles de filosofia d’aquell país, especialment en l'escola de Sankya. En aquesta escola apareix l’ensenyament del ioga, que mostra les conseqüències més rigoroses d’aquests processos de pensament. El iogui penitent [Jogabüßer] no permet viure sota cap circumstància a costa dels seus semblants; sobretot, en cap cas es matarà cap animal, i només en determinats entorns es podrà gaudir de menjar vegetals. Fins i tot cal dur un vel a la boca per evitar inspirar petits éssers vius; pel mateix motiu, cal filtrar l’aigua en beure-la, i no els és permès banyar-s’hi. La passió per no fer mal a cap ésser viu en el procés de l’autopreservació porta alguns indis penitents a menjar femta de cavall. Quan en aquest context hom cita el Buda, cal emfatitzar que aquest líder religiós va refusar el fanatisme de l’autolesió de l’escola del ioga. Buda va prohibir els aliments provinents dels animals, però va permetre els d’origen vegetal. El mateix Buda creia totalment en la reencarnació de l’ànima, cosa ben palesa en la col·lecció de relats budistes recollits per Jatakas, històries atribuïdes a Buda i narracions sobre els seus primers anys la vida. Afirma que no només ha viscut com a home, sinó que també recorda les seves vides com a elefant, gasela, cranc, etc. Es podria dir que aquestes narracions expressen el pensament que l’ésser humà està en essència relacionat amb totes les criatures millor que no pas Francesc d'Assís.

Aquesta línia de pensament va dur a concepcions similars en la vida intel·lectual europea, encara que no pas en una versió tan estricta. El teòleg Schleiermacher (1768-1834) va declarar immoral destruir la vida i la creació [Leben und Gestaltung], en qualsevol lloc, si no hi ha cap raó per fer-ho. De la mateixa manera, el filòsof Krause, contemporani de Schleiermacher, demanava respectar tots els éssers vius i no destruir-los sense cap motiu. Perquè plantes, animals i humans tenen els mateixos drets, no pas respecte al mateix, però sí pel que fa a allò que cadascun necessita per a assolir el seu destí. El filòsof Schopenhauer, que afirmava com a cabdal de la seva ètica el sentiment de la compassió, també aplicada als animals, es referia obertament al món intel·lectual indi [Gedankenwelt]. A través de Richard Wagner, fortament influït per Schopenhauer, amant i amic dels animals i de la seva protecció, aquests pensaments es varen convertir en un valor comú.

Així, pel que fa als animals, aquesta norma s'ha fet evident, si més no pel que fa al maltractament innecessari. Amb les plantes és diferent. Per a alguns, sembla poc raonable tenir deures morals envers les plantes. Però ja Pau [l’Apòstol] va guiar la nostra compassió cap als animals i les plantes. Una mostra són les interpretacions dels sentiments il·luminats [verklärt stimungsvollen] de Richard Wagner al tercer acte de "Parsifal". En una devoció piadosa, l’ésser humà, com a mínim per divendres Sant, evita danyar tiges i flors, i als camps té més cura quan camina. Però també en el pensament de l’ètica de les plantes d’un filòsof com Eduard von Hartmann, mort ara fa 20 anys, hi trobem pensaments similars. En un article sobre el luxe de les flors, descriu una flor tallada: “És un organisme ferit de mort, però els seus colors encara no han patit dolor, el cap encara hi és, però separat del tors. - Sempre que observo una rosa en un got d’aigua o en un ram, no puc lluitar contra el desagradable pensament que un ésser humà ha llevat la vida d’una flor amb l'únic objectiu de gaudir-ne visualment mentre mor, uns ulls amb prou manca de cor per a no sentir una mort antinatural sota l'aparença de la vida".

Naturalment, la majoria de la gent no és tan sensible com Ed. von Hartmann. Tot i això, tothom sap prou bé que les plantes són éssers vius, i que tallar les flors fa mal; però el pensament que la flor ho pot sentir, ens és estrany. El concepte d'una ànima vegetal fins ara no ha entrat en nosaltres. A més, sabem que les flors també moren i s’assequen mentre la planta esta viva, i que, per tant, no es qüestiona el tall de les flors, sobretot quan es conreen per a aquest fi.

Així, partim d’un punt de vista molt diferent dels fanàtics Indis, que no volen fer cap mal a cap ésser viu. A més, les nostres regulacions legals i policials, que protegeixen les plantes i les flors en determinades zones (com als Alps), es basen en supòsits totalment diferents. La policia de l’Estat té la intenció de protegir de l’extinció aquestes plantes, també perquè en puguin gaudir altres persones en el futur. Sempre que les plantes són abundants, l’Estat no intervé per protegir-les com un fi en sí mateixes.

La nostra autoeducació, en aquest sentit, ja ha fet un progrés considerable, però hem d'anar més enllà, de manera que la norma rectora o guia [Richtschnur] per a les nostres accions pugui ser la demanda bio-ètica: “Respecteu qualsevol ésser viu com un fi en si mateix i tracteu-lo, si és possible, com a tal!"

A més, el nostre concepte de la protecció dels animals es basa en un fonament essencialment diferent del dels hindús. Quan llegim a la novel·la "Der heilige Haß" (L’odi sagrat), de Richard Voss, que un noi de Rodyia, integrant d’una descendència menyspreada, que ni tan sols volia matar una serp, perquè "també les serps són els/les nostres germans i germanes”, no acceptem aquest raonament; de fet, considerem que és el nostre deure estalviar el dolor als animals, si podem. Permetem que els nostres carnissers matin els animals de granja i que els caçadors matin les seves preses inofensives, perquè volem menjar-ne la carn, ja que algunes persones no poden prescindir-ne, mentre que als països tropicals el menjar vegetarià és disponible de manera abundant. La nostra protecció animal té, doncs, un aspecte utilitari, cosa que els hindús descarten, mentre que nosaltres ens conformem amb l’evitació de patiments innecessaris. Malauradament, les normatives legals contra la prevenció o la penalització d’aquestes crueltats encara no són prou fortes a tots els països civilitzats [Kulturländern]. Però ens trobem en el camí del progrés, i la protecció dels animals obté cada vegada més suport en cercles més amplis, de manera que cap ésser humà decent [anständiger Mensch] acceptarà sense crítiques que un insensat [Flegel] decapiti les flors amb un pal quan fa una caminada, o que els nens trenquin flors només per llençar-les al cap d'unes passes. La nostra autoeducació, en aquest sentit, ja ha fet un progrés considerable, però hem d'anar més enllà, de manera que la norma rectora o guia [Richtschnur] per a les nostres accions pugui ser la demanda bio-ètica: “Respecteu qualsevol ésser viu com un fi en si mateix i tracteu-lo, si és possible, com a tal!" [Achte jedes Lebewesen grundsätzlich als einen Selbstzweck, und behandle es nach Möglichkeit als solchen!]

Bio-Ethik. Eine Umschau über die ethischen Beziehungen des Menschen zu Tier und Pflanze. Kosmos. Handweiser für Naturfreunde 1927, 24(1): 2-4. 

Traducció de Dr. Salvador Ribas Ribas, amb data de març de 2023 

 

Per a citar aquest article: Ribas Ribas, S.: Bio-Ètica (Bio-Ethik), 1927. Bioètica & Debat, 2023; 28(94): 1-4

Creative Commons

TORNAR AL SUMARI