Cervell, espiritualitats i neuroètica
L’article intenta proposar una certa classificació dels conceptes i actituds relacionats amb la paraula espiritualitat. Analitza les arrels evolutives i neurobiològiques del tema. A continuació presenta les dues dimensions que es planteja la neuroètica: la investigació dels estats mentals i les eventuals i diverses intervencions que es poden produir en elles. Finalment proposa alguns criteris del que podríem anomenar control de qualitat de les intervencions en l’espiritualitat.
Catedràtic emèrit d'Antropologia Biològica en la Universitat Autònoma de Barcelona
A Europa les espiritualitats tendeixen a afranquir-se de la tutela religiosa i han adoptat una autonomia cultural notable. Aquest fenomen mereix una atenció particular tant des del punt de vista de la seva valoració antropològica i cultural com pel cantó de l’atenció ètica
Les espiritualitats semblen estar de moda a Europa. En altres zones culturals l’actualitat espiritual la segueixen orientant les tradicions religioses i les tradicions sapiencials clàssiques. A Europa les espiritualitats tendeixen a afranquir-se de la tutela religiosa i han adoptat una autonomia cultural notable. Aquest fenomen mereix una atenció particular tant des del punt de vista de la seva valoració antropològica i cultural com pel cantó de l’atenció ètica, que suscita un desplegament que afecta la vida mental de forma significativa, i en el marc de les reflexions neuroètiques que generen els progressos de la neurologia, els quals permeten conèixer i intervenir cada vegada amb més possibilitats i precisió en l’estructura de referència de tot el món mental, que és el sistema nerviós de l’organisme.
Espiritualitats
La paraula espiritualitat és molt genèrica i designa una certa preocupació per treballar la dimensió humana que denominem esperit o ment i més tradicionalment ànima. Les preocupacions espirituals neixen de la combinació de dues necessitats que, d’una forma o altra, gairebé tothom experimenta: d’una banda, la necessitat d’estabilitzar una ment amb un ampli marge d’indeterminació («llibertat») derivada d’un sistema (el cervell) d’alta hipercomplexitat i que queda regit pel que molts anomenen «caos determinista», és a dir, un règim que comporta una forta dimensió d’indeterminació (moltes més incògnites que equacions); d’altra banda, la necessitat d’intentar respondre amb una certa raonabilitat l’enigma que representa per a tothom el conjunt de la realitat (allò que Einstein designava com a Misteri) i la pròpia experiència del viure. La conjunció d’aquestes dues necessitats determina la tendència universal a treballar una dimensió de la vida mental en la qual tendències vitals centrals, emocions i raons es coordinen de diverses formes. Aquesta imbricació de les bases arcaiques de la conducta, les emocions i les raons és, d’altra banda, la forma normal de funcionament de la ment humana, tot i la sensació que sovint tenim de poder actuar exclusivament des de la raó.
De l’estructura del nostre cervell es dedueix que no existeix un raonament pur pretesament aïllat del món emocional o de les estructures cerebrals més arcaiques; també es dedueix que no té sentit prescindir, per considerar-les de poca qualitat o rigor, d’aquelles dimensions mentals més directament provinents de les estructures més arcaiques de l’evolució cerebral.
La preocupació espiritual es desplega en un ampli ventall de conformacions que m’atreveixo a agrupar en cinc grans tendències que per descomptat no s’exclouen, sinó que més aviat s’interconnecten i que caracteritzo a continuació:
* Tendència terapèutico-humanista. Centrada en l’intent d’organitzar les dinàmiques del món mental envers la veritat lúcida sobre sí mateix, una acceptable maduresa i equilibri. Exemples en diversos tipus d’anàlisis humanístic i terapèutics que avui es concreten en variades propostes d’ajut.
* Orientació hedonístico-balsàmica. Amb l’objectiu principal d’assolir el benestar o fins i tot la felicitat. Nombroses propostes de «wellbeing» sovint marcades per un cert simplisme tant psicològic com espiritual.
* Preocupació pel compromís sociopolític. Penseu en personatges com Dietrich Bonhoeffer, Gandhi, Dag Hammarskjöld, Luther King, Óscar Romero, Mandela o Pere Casaldàliga, que fan de la seva vida un servei generós i desinteressat als altres. Evidencien la convicció que no hi ha espiritualitat fonda i responsable sense preocupació per la justícia.
* Aspiració naturalista-ecològica. Presidida per l’intent de respectar la naturalesa i viure en sintonia amb ella. Arrelada en intuïcions molt arcaiques o en neonaturalismes o neoruralismes moderns. Des del sioux Sitting Bull fins als jainites. No som amos de la naturalesa, sinó que som part d’ella.
* Actitud místico-il·luminativa. Centrada en una descoberta personal que capgira la vida en el millor sentit de la paraula i que centra tota la percepció espiritual i es constitueix com a referència de tot el viure. N’hi ha exemples en totes les grans tradicions (mística judeocristiana, budisme zen, sufisme islàmic, taoisme, etc.).
Aquestes orientacions espirituals es desenvolupen avui sovint sense una connexió homologadora amb institucions d’ampli consens, cosa que dóna lloc a iniciatives poc contrastades i disperses entre les quals hi ha propostes serioses i també n’hi ha de superficials.
Arrels neurobiològiques i evolutives
Un fenomen de tant abast com el de les preocupacions espirituals no pot ser considerat com un afegitó cultural sobrer, inútil o, pitjor encara, perjudicial per a la vida de les persones. Aquesta valoració pejorativa ha estat feta sovint per analistes superficials, però avui hi ha un cert consens en considerar que les espiritualitats, religions, etc. formen part no solament d’un patrimoni comú de gran significació, sinó també d’una tendència inevitable i positiva que caracteritza la singularitat mental humana. Com totes les grans dimensions de la conducta humana, aquesta inevitabilitat i positivitat no exclou que apareguin aspectes negatius i degenerats, cosa que fa necessari que les propostes hagin de ser sotmeses a una anàlisi crítica, una mena de control de qualitat en el qual l’ètica faci la seva aportació.
El caràcter inevitable de les tendències espirituals és avui reconegut per la majoria d’estudis antropològics i neurobiològics. És freqüent avui escriure entre els especialistes de l’estudi de les transcendències, que el cervell humà està «cablejat» per a la religió o les transcendències, d’una forma similar a com es pot considerar «cablejat» per a les experiències ètiques o les estètiques. Això vol dir que les experiències espirituals respondran a certes «lleis» de base neurològica, tal com responen a aquest tipus de lleis conductes com les alimentàries, les sexuals o les relacionals.
A més d’inevitables, les tendències a l’espiritualitat són positives. Més enllà de les picabaralles entre apologistes acrítics del fet religiós i espiritual o negacionistes radicals del seu valor, avui els analistes d’aquest fet acostumen a analitzar-lo des de perspectives darwinianes
A més d’inevitables, les tendències a l’espiritualitat són positives. Més enllà de les picabaralles entre apologistes acrítics del fet religiós i espiritual o negacionistes radicals del seu valor, avui els analistes d’aquest fet acostumen a analitzar-lo des de perspectives darwinianes. Seria molt estrany que un fet tan universal i general com la preocupació simbòlico-transcendent en què s’arrelen espiritualitats i religions fos perjudicial i no hagués estat seleccionat negativament per l’evolució. Hom reconeix avui clarament, per exemple, el valor d’orientació personal i identificació grupal que tenen les religions. Naturalment això no priva de fer un treball de discerniment sobre aquells aspectes de les conductes espirituals o religioses que són positius i aquells que són perjudicials. Però aquesta feina és la que cal fer a propòsit de qualsevol de les grans conductes humanes. Ara bé, precisament aquesta feina és la que evoca la necessitat de sotmetre les experiències espirituals i religioses a una anàlisi ètica.
La literatura científica neurobiològica està avui plena d’estudis que confirmen, per exemple, el caràcter constructiu de moltíssimes pràctiques religioses i espirituals que demostren una influència clarament positiva sobre la morfologia i la fisiologia humanes. És el cas dels estudis sobre la pràctica de la meditació i altres conductes similars. L’Institute for the Bio-Cultural Study of Religion, per exemple, envia mensualment als seus membres una bibliografia d’una trentena de pàgines d’estudis sobre el fet religiós i tècniques d’aprofundiment espiritual publicats en revistes de les àrees de neurobiologia i antropologia, a més de publicar mensualment la revista Religion, Brain & Behavior, dedicada al tema. En l’equip editorial d’aquesta revista hi figuren autors tan coneguts en els temes de neuroreligió com Scott Atran, Pascal Boyer, Daniel Dennett, Marc Hauser, Andrew Newberg, Ara Norenzayan o David Sloan Wilson, tots ells perfectament professionals i independents de postures confessionals. Un d’aquests autors en concret, Newberg, va escriure juntament amb Eugene D’Aquilli ja fa alguns anys un llibre de referència amb un títol significatiu: Why God won’t go away,1 seguit d’un altre, Why we believe what we believe,2 amb un aprofundiment paral·lel en les bases neurològiques de les creences. Nombrosos autors en diferents textos han tractat aquesta temàtica. Personalment he intentat reunir en el llibre Cervell i transcendència3 els aspectes principals que caracteritzen les dimensions transcendents de la ment humana.
La neuroètica és una disciplina que està desvetllant un interès especial en relació als progressos que estan fent tant el coneixement del cervell com les possibilitats d’intervenció subtil i fina en els seus processos. Hom reconeix avui el creixent impacte de les neurociències en els plantejaments ètics i legals
Aproximacions neuroètiques
La neuroètica és una disciplina que està desvetllant un interès especial en relació als progressos que estan fent tant el coneixement del cervell com les possibilitats d’intervenció subtil i fina en els seus processos. Hom reconeix avui el creixent impacte de les neurociències en els plantejaments ètics i legals.4
Pel que fa al coneixement de la ment, a través de l’observació del cervell ens trobem amb una consideració ètica que apunta a la necessitat de respecte que exigeix la possibilitat de conèixer què passa en el cervell humà, a través de tècniques fines de diagnòstic que poden anul·lar de forma molt important la privacitat. Efectivament, les recents aplicacions de les diverses tècniques de ressonància magnètica poden evidenciar situacions cerebrals que expliquen aspectes amagats dels estats mentals i els comportaments humans, cosa que pot portar a evidenciar estructures o registres cerebrals individuals, registres que segresten la privacitat.5 Això pot tenir aspectes positius (per exemple evidenciar lesions que expliquin comportaments transgressors i que interpretin com a malalties el que es podria considerar deficiència ètica) o aspectes negatius, com la supressió de la intimitat psicològica. Actualment molts autors en revistes de neurologia de primer nivell es plantegen ja les conseqüències d’aquesta situació pel que fa als camps jurídics o assistencials. A. L. Glenn i A. Raine ho feien recentment a propòsit de la neurocriminologia.6 El plantejament val òbviament per a qualsevol anàlisi d’activitats mentals en relació a comportaments, com pot ser el cas de les espiritualitats. Les adhesions espirituals concretes poden generar models de resposta ètica particulars.7 En aquest aspecte del coneixement del cervell, els progressos de les anàlisis neurològiques poden facilitar (com ho van fer els progressos psicològics) el respecte a la individualitat, així com noves interpretacions de certes dimensions del que anomenem la llibertat humana. En definitiva, ens poden permetre avançar en aquella sàvia recomanació dels Evangelis que prohibeixen jutjar els altres (Mt. 7,1-5).
Existeix avui un consens ampli en considerar que el cervell és més plàstic del que s’acostumava a creure i que pot ser modificat de forma significativa per molts tipus d’influències, un aspecte naturalment delicat des de la perspectiva ètica
Pel que fa a les possibilitats d’intervenció en el funcionament cerebral les exigències ètiques encara augmenten. Existeix avui un consens ampli en considerar que el cervell és més plàstic del que s’acostumava a creure i que pot ser modificat de forma significativa per molts tipus d’influències, un aspecte naturalment delicat des de la perspectiva ètica. Tradicionalment és coneguda la capacitat d’influir en el funcionament cerebral administrant productes que modifiquin el funcionament del cervell (psicotròpics, al·lucinògens i medicaments diversos). Precisament la història de les tradicions espirituals primitives registra el recurs a alguns tipus d’aquestes substàncies en activitats xamàniques o similars. Evidentment això planteja problemes ètics. En altres ocasions hi ha conductes que modifiquen el funcionament cerebral (p. ex. dejunis, aïllament, etc.), fenòmens també freqüentment relacionats amb propostes espirituals. Avui s’ha començat a estudiar amb tècniques específiques les modificacions de la morfologia cerebral per l’acció de la paraula. T. Wang i el seu equip han analitzat, per exemple, la influència de la psicoteràpia en l’estructura de la matèria blanca cerebral.8 Estem doncs davant de registres de modificacions morfològiques cerebrals induïdes per l’ús de la paraula, fenomen àmpliament estès en tot tipus d’activitats humanes, incloses naturalment i de forma específica les espirituals. Tota perspectiva d’intervenció en el cervell mereix una consideració ètica curosa.
Tot això planteja qüestions ètiques a l’entorn de com les propostes ideològiques dels grups concrets poden resultar èticament favorables o tòxiques per als individus, probablement a través d’influències que modifiquen alguns aspectes de la morfologia o la fisiologia cerebral
Parlant d’espiritualitats mereix una menció particular la influència que exerceixen les idees compartides per una cultura (opinions dominants) en relació a les conductes de les persones. Efectivament les espiritualitats solen referir-se a uns corpus doctrinals que es consideren dotats d’una autoritat indiscutible, cosa sovint qüestionable. La força d’aquest tipus d’idees compartides pot ser molt intensa. Avui es parla fins i tot d’una «física social» que es dedica a mesurar la intensitat d’aquest tipus d’influències. L’anàlisi de la permanència durant segles i per part d’eminents pensadors d’idees que avui considerem absurdes (p. ex. l’admissió de l’esclavatge, la submissió de la dona o la condemna de visions religioses alienes a la pròpia) adverteix sobre la necessitat de ser crítics fins i tot davant d’allò que en cada moment es considera evident. Això val tant per les opinions socials en general, com per les doctrines espirituals o religioses en particular. Òbviament tot això planteja qüestions ètiques a l’entorn de com les propostes ideològiques dels grups concrets poden resultar èticament favorables o tòxiques per als individus, probablement a través d’influències que modifiquen alguns aspectes de la morfologia o la fisiologia cerebral.
Espiritualitats èticament pertinents i impertinents
Qualsevol proposta espiritual pot resultar pertinent i madurativa o impertinent i tòxica. El tema és de gran abast, però en aquesta petita referència acabo simplement assenyalant els pols que ens indiquen envers on cal que treballin les propostes espirituals pertinents. Aquesta és l’ètica fina que ha de liderar les propostes espirituals.
a) Confiança versus por. L’espiritualitat ha de ser el millor aliat per a consolidar l’opció bàsica de la confiança bàsica que convé que presideixi la vida. Malfiar-se de tota orientació espiritual que s’inclini per suggerir por a viure i a decidir.
b) Alliberament versus submissió. Molts lideratges i escoles espirituals estan presidits per una obscura necessitat de proselitisme institucionalment interessat o presidit per pors psicològiques que es tendeixen a encomanar. Un bon mestratge espiritual no es manifesta mai amb la passió de controlar o dominar ni recorre a mitificacions de líders. Treball sobre una culpabilitat lúcida i serena.
c) Compromís d’alteritat versus egocentrisme espiritual. Ningú no se «salva» des de la solitud. L’espiritualitat fiable sempre és «alteradora», és a dir aboca a l’altre. Les transformacions interiors, fins les més sofisticades, apunten cap a la superació de l’egocentrisme, tal com assenyala un especialista en meditació zen com Austin.9 Equilibri fi entre una individualització sòlida i la no dualitat.
d) Atenció relaxada versus alerta crispada. L’espiritualitat ha d’obrir a una actitud atenta però no ha d’abocar a una situació d’inquietud ansiògena que impedeixi viure amb satisfacció tranquil·la.
e) Actitud de descoberta versus refugi a la recerca de seguretats. Oferir l’espiritualitat com a recurs per a protegir de les inclemències del viure és una pobra oferta que sol concretar-se en diverses formes de fonamentalisme dogmàtic, ritual i conductual. Una espiritualitat encertada ha d’estimular l’obertura i el coratge.
Aquesta ètica fina, que defineix actituds de fons, és una garantia de correcció per a orientar aquesta recerca de vida de qualitat que ha de ser tota espiritualitat.
Referències bibliogràfiques
1. Newberg A, D’Aquilli E. Why God won´t go away. New York: Ballantine Books; 2001.
2. Newberg A, Waldman MR. Why we believe what we believe. New York: Free Press; 2006.
3. Nogués RM. Cervell i transcendència. Barcelona: Fragmenta; 2011.
4. Farah MJ. Neuroethics: The Ethical, Legal, and Social Impact of Neuroscience. Ann. Rev. Psychol. 2012; 63:571-591.
5. Cortina A. Neuroética y Neuropolítica. Madrid: Tecnos; 2011.
6. Garnett A et.al. (2011). Neuroethics and fMRI: Mapping a Fledgling Relationship. Plos One. 2011; 6(4): e18537.
7. Glenn AL, Raine A. Neurocriminology: implications for the punishment, prediction and prevention of criminal behavior. Nature Reviews. Neuroscience. 2014; 15: 54-63.
8. Christensen JF. Roman Catholic beliefs produce characteristics neural responses to moral dilemmas. SCAN. 2014; 9:240-249.
9. Wang T et.al. Early-Stage Psychoterapy Produces Elevated Frontal White Matter Integrity in Adult Major Depressive Disorder. Plos One. 2013; 8(4): e63081.
10. Austin J. Selfish Insight. Cambridge: MIT Press; 2009.
Per a citar aquest article: Nogués R.M. Neuroètica, espiritualitat, llibertat. Bioètica & debat · 2014; 20(72): 3-7
