Competència, autonomia i demència
Es presenta el cas d’una dona de 80 anys amb demència avançada, GDS 6 (Global Deterioration Scale de Reisberg), que està institucionalitzada, sense relació familiar ni tutor legal. Se li detecta un tumor de mama i s’indica practicar-li una biòpsia amb sedació per a filiar el tipus de tumor amb l’objectiu d’establir el pla terapèutic. La falta de competència de la pacient per a entendre la informació i poder signar el consentiment informat, fa que els professionals de radiologia que li han de fer la biòpsia es neguin a fer-ho. Els professionals de la unitat funcional de mama que porten la pacient decideixen portar el cas al CEA per demanar assessorament.
Mercè Taló Solé i Teresa Gonzalez Nieto, integrants del CEA.
Descripció del cas
Es tracta d’una pacient de 80 anys amb els antecedents personals següents: exenolisme, deteriorament cognitiu i trastorns de la conducta amb component psiquiàtric sense etiquetar. No hi ha al·lèrgies medicamentoses conegudes.
Història social. Dona separada amb una filla amb la qual no té cap tipus de relació. Té expedient obert als serveis socials del municipi. Fa anys va estar ingressada en una residència geriàtrica d’on va haver de marxar per diferents problemes de comportament. Ha estat vivint en diferents habitacions llogades. Des de Serveis Socials se l’ha ajudat a pagar diferents allotjaments però la pacient presenta trastorns de conducta importants i sempre ha acabat marxant i dormint al carrer. Segons la treballadora social (TS) del municipi, la senyora estava cada vegada més desorientada. La TS del municipi, en contacte amb l’equip de treball social de l’hospital d’aguts, demanava una valoració de l’estat cognitiu de la pacient en el cas que tingués la necessitat de ser atesa a urgències, ja que no acceptava cap control a nivell ambulatori.
El maig del 2018 la policia la va portar a urgències en trobar-la vivint sola al carrer, en condicions d’higiene molt deficitàries i desorientada. Es va procedir a l’ingrés de la pacient a l’hospital d’aguts on es va descartar cap patologia orgànica reversible i es va orientar el cas com a demència (MEC: 9, GDS: 6) vs. patologia psiquiàtrica, i es va fer la derivació de la pacient al centre sociosanitari de referència.
Malaltia actual. El dia 24 de maig del 2018 va ingressar a la unitat de psicogeriatria del centre sociosanitari. El mes de setembre els professionals que l’atenien van objectivar una tumoració mamària per la qual cosa es va derivar a consultes externes (CE) de la Unitat Funcional de Mama (UFM).
CE de la UFM. Exploració: conscient però desorientada. Mama esquerra: zona retreta a cua axil·lar que envaeix pell d’uns 2 cm. Limitació de la mobilitat de braç que dificulta la palpació axil·lar.
Proves complementàries. Ecografia mamària i mamografia. Els resultats tant de l’ecografia com de la mamografia conclouen que es tracta d’un tumor suggestiu de malignitat de categoria BI-RADS 5, en la qual està recomanada la realització d’una biòpsia amb sedació.
Identificació del conflicte ètic
El conflicte ètic ve generat per la falta de competència de la pacient per a prendre decisions i pel fet que la pacient no compta amb cap familiar responsable ni està incapacitada legalment. En aquesta situació els professionals que la tracten es troben amb el dubte ètic de si és adequat realitzar la biòpsia amb sedació sense el consentiment de la pacient.
Deliberació
Problemes
- Falta de competència de la pacient per a prendre decisions. El principi d’autonomia es veu afectat ja que la pacient pateix una demència en fase avançada que li impedeix prendre decisions amb autonomia. No està incapacitada legalment i no té el suport de cap familiar. Per tant, la pacient no és competent per a prendre decisions.
- No té tutor legal ja que no està incapacitada, per tant els professionals es veuen en la situació d’haver de prendre la decisió que pot millorar la qualitat de vida de la pacient.
Diferents cursos d’acció
- No practicar la biòpsia: sobre la base del principi de no-maleficència, no obtenir el diagnòstic mitjançant la biòpsia ens impedeix indicar un tractament que podria millorar la seva qualitat de vida.
- Hi ha algun tractament no invasiu que pogués tolerar la pacient tenint el resultat de la biòpsia? Sí, però cal realitzar la biòpsia per a filiar el tumor i establir el tractament.
- Fer la biòpsia es podria considerar maleficent pels riscos que comporta l’anestèsia? No podem considerar maleficent fer la biòpsia perquè observem que és clarament beneficiós per a la pacient: basant-nos en el principi de beneficència, ponderant els riscos i beneficis i tenint en compte la informació dels professionals experts (ginecòloga i anestesiòleg). Poder realitzar la biòpsia i filiar el tipus de tumor permetria disposar d’un diagnòstic per a indicar un tractament no invasiu que pot millorar la seva qualitat de vida.
- Fer la biòpsia a la pacient: sobre la base del principi de justícia, l’actuació és equitativa ja que es donen a la pacient les mateixes oportunitats que a qualsevol altre pacient competent.
Recomanacions
És aconsellable realitzar la biòpsia sota anestèsia, per tal d’obtenir un diagnòstic que ens permeti la possibilitat d’indicar un tractament no invasiu que pot millorar la qualitat de vida de la pacient.
El fet de disposar d’un diagnòstic ens ajudarà a elaborar el pla terapèutic tant en el present com en el futur, en les possibles complicacions.
No és recomanable en el context de la pacient realitzar tractaments invasius que resultarien agressius i que no aportarien cap benefici en la seva qualitat de vida.
El risc que pot comportar realitzar la biòpsia amb anestèsia és menor al benefici que suposarà tenir un diagnòstic que pot donar-nos l’opció d’iniciar un tractament no invasiu que pot millorar la qualitat de vida de la senyora.
Glossari
Demència moderadament greu
Global Deterioration Scale de Reisberg (GDS 6).
Mini-Examen Cognitiu (MEC 9). Estat cognitiu greu.
Desconeix els fets i experiències recents de la seva vida. Manté cert coneixement de la seva vida passada, però de manera molt fragmentària. Generalment té desorientació temporal i espacial. Necessita ajuda per a les activitats bàsiques de la vida diària. És dependent per a totes les activitats instrumentals de la vida diària. Presenta canvis emocionals i de personalitat, conductes delirants, símptomes obsessius, i agitació psicomotriu que pot generar episodis violents.
Incapacitat legal
Una persona és jurídicament incapaç quan hi ha una sentència judicial que així ho declara. Un tribunal només pot declarar incapaç algú quan existeixen causes legals que ho justifiquin. La llei considera que ho són les malalties o deficiències físiques o psíquiques que impedeixen que una persona pugui governar-se.
Tutor legal
Qualsevol persona incapaç té nomenat un tutor que és el responsable de vetllar per ell i el seu patrimoni.
Consentiment
El consentiment informat és la conformitat lliure, voluntària i conscient d’un pacient, manifestada en ple ús de les seves facultats i després de rebre la informació adequada, perquè tingui lloc una actuació que afecta la seva salut.
Sedació
És l’estat de transició entre l’individu conscient i la pèrdua de consciència. Aquesta transició es produeix com un continu, sense etapes intermèdies. Si la sedació s’associa a una inhibició de l’estímul dolorós, parlarem de sedoanalgèsia. La «sedació lleugera o conscient» implica una mínima depressió del nivell de consciència, manteniment de la via aèria i capacitat de respondre a un estímul verbal o físic.
Tumor de categoria BI-RADS 5
És una troballa d’alta malignitat ja que té més del 95 % de probabilitat de ser càncer.
Per a citar aquest article: Consorci Sanitari de l'Anoia.Competència, autonomia i demència. bioètica & debat · 2017; 26(89): 22-23