Confidencialitat en situació de fi de vida

Descripció de la situació

L’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) intervé en el cas d’una família formada pels pares, separats des de fa sis anys, i tres fills menors d’edat: una noia de 14 anys i una nena i un nen, bessons, de 10 anys. La relació de parella durant els quinze anys de convivència va ser molt conflictiva i amb molta violència. Arran d’una brutal agressió, la mare abandona el domicili. En el judici per maltractament es dicta una ordre d’allunyament de la parella, però la denúncia del pare contra la mare per abandonament de la llar comporta l’assignació de la custòdia dels menors al pare i visites supervisades al Punt de Trobada amb la mare.

La parella inicia els tràmits de separació i la mare desapareix. Al cap d’un any sol·licita i obté novament visites quinzenals supervisades. S’adona que els fills no estan atesos adequadament pel pare i no assisteixen de manera regular a l’escola. Per això denuncia la situació. L’EAIA s’adona de les greus dificultats dels dos progenitors per tenir una cura adequada dels menors i fa la proposta d’ingrés en un centre. A l’EAIA consta que el pare té reconeguda una discapacitat psíquica i problemes derivats de l’addicció al cànnabis. És agressiu i maltractador. La mare des de fa anys té un problema de dependència de l’alcohol.

S’inicia un pla de treball amb els pares. La mare es mostra col·laboradora i accepta el suport del Servei d’Atenció Psicològica i posteriorment la derivació al CAS de Drogodependències. En canvi, el pare es compromet poc amb els objectius i no interioritza cap dels missatges que s’intenten treballar.

La filla gran és una noia reservada, patidora, molt protectora dels germans petits. Sempre ha estat més propera al pare que a la mare. Presenta dificultats d’adaptació al centre de menors, inseguretat i ambivalència en la relació amb la mare. El fill petit, en la primera infància va estar diagnosticat de retard evolutiu. Actualment té problemes d’aprenentatge escolar i segueix una pla educatiu individualitzat. Els bessons han viscut millor el retrobament amb la mare. 

Actualment el pare pateix una malaltia terminal i està ingressat en un centre hospitalari. Els fills el visiten i coneixen el seu estat de salut, també saben que pot morir en qualsevol moment. El pare els ha prohibit que informin la mare sobre aquesta situació. Des de la l’EAIA tampoc no han estat autoritzats a informar-la. La família paterna hi està en desacord però respecta la decisió del pare. En els darrers dies la filla gran ha empitjorat el seu comportament, amb absències a classe, i de vegades s’ha escapolit del centre escolar per atansar-se a casa de la mare, perquè viu malament la situació. La mare és conscient que passa alguna cosa.

Identificació del conflicte ètic

La treballadora social es planteja si cal iniciar o no una intervenció davant la decisió del pare, i la repercussió que aquesta decisió comportaria sobre els menors, atès que entren en conflicte el dret del pare a veure respectada la seva voluntat en la gestió del procés de mort i el dret dels menors a no poder compartir amb la mare una informació que afecta la seva vida personal i emocional.

Els professionals es troben davant del següent conflicte ètic: en nom del principi d’autonomia del pare s’ha de mantenir la confidencialitat de la informació i ocultar la situació real a la mare sabent que això perjudica psicològicament (principi de no maleficència) els menors

Els professionals es troben davant del següent conflicte ètic: en nom del principi d’autonomia del pare s’ha de mantenir la confidencialitat de la informació i ocultar la situació real a la mare sabent que això perjudica psicològicament (principi de no maleficència) els menors.

Deliberació

L’Espai de Reflexió Ètica en Serveis Socials (ERESS), després d’un procés de deliberació, valora que:

-    La gravetat de la malaltia del pare, de la qual són totalment coneixedors, genera patiment en els nens i els fa més vulnerables. Afronten un doble patiment, per un costat la greu situació de salut del pare i per un altre el dany psicològic que aquest, de forma no intencionada, els infringeix en prohibir-los informar-ne la mare i poder trobar suport en ella.

-    El fet de continuar mantenint el secret imposat pel pare posiciona els menors en un conflicte de lleialtat respecte als progenitors, i els genera confusió. Això repercuteix en la seva estabilitat emocional i origina l’aparició de símptomes de comportament inadaptat. Al mateix temps aquesta situació complica el futur dels menors i els dificulta l’imminent procés de dol.

-    La confidencialitat és una característica essencial en les relacions professionals, però en determinats supòsits –per exemple, quan es perjudica a d’altres– es pot justificar el trencament del secret professional.

-    El bé dels menors –pel fet de ser més vulnerables que els adults– ha de prevaler en última instància.

La confidencialitat és una característica essencial en les relacions professionals, però en determinats supòsits –per exemple, quan es perjudica a d’altres– es pot justificar el trencament del secret professional

Recomanació

Considerem que en aquest cas la no maleficència preval sobre l’autonomia. Per això pensem que és bo que es faci un treball enfocat a facilitar que la mare sigui coneixedora de la gravetat de l’estat de salut del pare. Ens trobem en l’obligació legal de protegir un interès jurídic superior com és l’interès superior de l’infant: «L’interès superior de l’infant o l’adolescent ha d’ésser també el principi inspirador de totes les decisions i actuacions que el concerneixen adoptades i dutes a terme pels progenitors, pels titulars de la tutela o de la guarda, per les institucions públiques o privades encarregades de protegir-lo i d’assistir-lo o per l’autoritat judicial o administrativa» (Article 5.3 de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència). 

L’ERESS recomana que:

-    S’estableixi una bona coordinació entre tots els professionals implicats: professionals sanitaris, professionals de l’àmbit social i educadors del centre que tinguin més vinculació amb els menors, per tal de millorar la situació emocional dels tres fills.

-    S’avaluï la competència del pare: en cas de considerar-lo competent es pot fer una intervenció professional –que compti amb l’ajuda d’algun familiar– encaminada a identificar les greus conseqüències que la seva decisió genera en els fills. En cas de considerar-lo no competent es pot informar la mare per alliberar els menors de la càrrega del secret. Per tant, creiem que han de ser els professionals, i no pas els menors, els qui informin la mare. D’aquesta manera s’evita als fills ser deslleials envers el pare i els facilitem poder parlar obertament amb la mare de la imminent situació de fi de vida del pare.