El mal i la consciència moral

En el llibre Felicitat i dolor, una mirada ètica, Rogeli Armengol ens avançava alguns elements centrals en la seva manera de pensar: la felicitat com a evitació del dolor, la vida pacífica i l’aggiornamiento dels valors cristians. A El mal y la conciencia moral. La fuerza de las ideologías, el respeto, el amor, el odio aprofundeix en diversos aspectes, enunciats en aquest primer llibre, a partir de quatre eixos fonamentals: 

En el llibre Felicitat i dolor, una mirada ètica, Rogeli Armengol ens avançava alguns elements centrals en la seva manera de pensar: la felicitat com a evitació del dolor, la vida pacífica i l’aggiornamiento dels valors cristians

a) El mal és tot dolor o sofriment causat per un agent moral i que podria ser evitat. 

b) La vida en societat gira al voltant de sentiments morals que possibiliten la convivència. Bé és cert que els éssers humans som aprofitats i egoistes, però depenem els uns dels altres, i per tant hem desenvolupat un sentiment de justícia i de respecte visible en totes les cultures. Respectar no és estimar l’altre, és evitar un mal o un patiment sempre que això sigui possible. Per tant el mandat moral més urgent no és estimar els altres com a tu mateix, sinó respectar. Primer respectem, després estimem, ve a dir-nos l’autor: «El respecte, que és una barreja variable composta de sentiment moral, virtut i comportament adequat, seria l’únic comportament virtuós que s’ha de fer i es pot demanar» (p. 310). 

c) Els actes humans no poden ser jutjats des de la mera intenció de la persona que els executa. Cada acte humà té tres facetes entremesclades: els deures que afronta l’agent moral, les conseqüències dels seus actes i també la intenció que el guiava en l’execució dels seus actes. Està bé que siguem virtuosos, però allò més decisiu és que complim amb el nostre deure (p. 309). Ara bé, al final el que modificarà la realitat humana seran les conseqüències dels nostres actes, de manera que una «bona intenció» que no hagi ponderat prou aquestes conseqüències pot ser filla de la desídia, la mandra o fins i tot d’un cert grau (variable) de perversió o mala fe. 

En tots els casos l’autor ens adverteix que un gran regulador de la vida en comunitat és la vergonya, de manera que aquestes persones amb escassa sensibilitat per a sentir-se avergonyides –o experimentar la culpa– són especialment perilloses

d) La ideologia, entesa com a sistema de creences, té una influència variable en els éssers humans. L’autor distingeix els següents subgrups: persones que segueixen prioritàriament els sentiments morals. Com a exemple d’aquest perfil cita Hume, qui elabora la seva concepció ètica persuadit de la força determinant d’aquests sentiments. Un segon grup es regeix per la ideologia que abracen. És un grup heterogeni, un grup compost com a mínim per tres perfils netament diferents: d’una banda els fanàtics; d’una altra els aprofitats, els egoistes, els que agafen el que sigui al vol sense ressentiment moral; i finalment els conformistes, els que tanquen els ulls als «abusos ineludibles» (en aquest punt cita Hobbes com a exponent). El tercer grup seria el dels que ara s’inclinen per regir els seus actes pels sentiments morals, ara per creences. Serien el grup més nombrós. Un quart grup el formarien persones amb una nul·la o molt escassa consciència moral, els delinqüents i psicòpates, però també persones que poden seguir una vida rutinària, adaptada a normes socials. En tots els casos l’autor ens adverteix que un gran regulador de la vida en comunitat és la vergonya, de manera que aquestes persones amb escassa sensibilitat per a sentir-se avergonyides –o experimentar la culpa– són especialment perilloses. Seria interessant contrastar aquesta taxonomia amb la que ens proposa William James a «les varietats de l’experiència religiosa». 

Permeteu-nos, tot i la brevetat d’aquest resum, algunes cites que donaran idea de l’interès de l’obra: «la completa manca de generositat i el seu acompanyant, l’enveja, neixen de la dificultat en estimar-nos i valorar-nos» (p. 315). Per a Armengol cal una mica de generositat per ser amable i empàtic, no diguem per ser solidari, que resulta obvi. Però reconèixer els mèrits aliens és un acte de reconeixement de l’altre que excedeix el mer respecte. També la generositat es troba en l’arrel del perdó: «Una de les qualitats o valors de la persona bondadosa és que amb certa facilitat pot perdonar», això és, «renunciar a la venjança». En realitat només pot perdonar qui està en posició de poder exercir una certa venjança, perquè en cas contrari no ens quedaria cap més remei que oblidar l’ofensa o fomentar el rancor.

Per a citar aquest article: Borrell, F. El mal i la consciència moral. Bioètica & debat. 2014; 20(73): 24-25