Health and happiness of political bodies. Biocultures, Businesses, Biopolitics

Resum

Sass HM. Health and happiness of political bodies: biocultures, businesses, biopolitics. Zurich: Lit Verlag; 2020.


 

Publicat
2 | 2 | 2023
Salvador Ribas Ribas

Independent Ethics Advisor. Vice-President, International Society for Clinical Bioethics

Michael Tai

Chair professor, Chungshan Medical University, Taiwan

Comparteix:
Imprimir

Al final del llibre es fa referència a l’imperatiu bioètic de Fritz Jahr. L’any 1926, l’alemany Fritz Jahr a Halle va encunyar el terme bioètica (Bioethik) i va definir l’imperatiu bioètic: respectar tots els éssers vius com un fi en si mateix i tractar-los, si és possible, com a tal. Des de llavors, la bioètica ha passat de l’ètica mèdica a les estratègies socials i polítiques, per a arribar a les disciplines multidisciplinàries de recerca i consultoria.

Aquest any 2020, amb una reflexió sobre els ecosistemes interactius i integrats, i les xarxes interactives de la biologia, la societat, els negocis, la tecnologia i la comunicació, i davant l’ampli sistema biocultural, corporatiu i polític, Sass defineix un nou imperatiu (bio)ètic: «l’imperatiu biocultural, donar suport a la interacció humana i al sentit comú com un fi en si mateix, i utilitzar les eines (hardware i software) només per a estabilitzar la salut i la felicitat de les cultures en el medi ambient, els negocis, i la política». 

«L’any 1969 l’home va caminar per la lluna; l’any 1989 va caure el mur de Berlín; l’any 2001 va caure el World Trade Center de Nova York, i en aquest 2020 una pandèmia mundial de coronavirus ha caigut sobre les persones i la societat. De manera que els organismes biològics, polítics i corporatius canvien, i nosaltres canviem amb ells i dins d’ells.» Aquesta clara introducció recorre al famós adagi llatí que l’autor cita: «Tempora mutantur, nos et mutamur in illis» per a descriure la situació en què ens trobem, «els temps canvien i nosaltres també, amb ells». De fet, el món canvia constantment i l’ésser humà s’ha d’adaptar a aquest corrent canviant per a sobreviure i avançar cap a un món millor per a tothom.

Aquest llibre, escrit per un erudit filòsof/bioeticista alemany, inspirarà les persones de qualsevol entorn del món a aprendre més sobre com hem de relacionar-nos entre les persones, amb la natura i amb tot l’univers

L’autor assenyala que la vida és integrada; per tant, ningú no pot viure sol. Tots estem relacionats amb els altres, primer amb els nostres pares, germans..., i després amb el nostre entorn. L’autor utilitza l’hexagrama xinès desenvolupat en El llibre del canvi per a descriure les complexitats integrades no només a la natura, sinó també en humans, famílies, comunitats, societats i ecosistemes.

Aquest llibre, escrit per un erudit filòsof/bioeticista alemany, inspirarà les persones de qualsevol entorn del món a aprendre més sobre com hem de relacionar-nos entre les persones, amb la natura i amb tot l’univers. El professor Sass justifica la rellevància de l’harmonia integrada al món. L’autor fa referència a la filosofia grega, l’ensenyament hindú, la filosofia xinesa, el profeta Miquees, Mahoma, Jesús... per indicar la germanor dins del bios.

Cada persona és un cos sociobiològic, no només un conjunt de gens i òrgans, que s’ha d’integrar al cos social i polític del món com un socioorganisme, igual que a la teoria de la solidaritat orgànica de Durkheim, i cadascú ha de contribuir a la societat amb el seu talent per a promoure el bé comú.

El punt interessant del llibre és la referència al Leviatan de Hobbes. El leviatan es va associar amb la paraula hebrea lavah, que significa ‘connectar o unir’. La comprensió de Hobbes sobre la força política necessita un poder sobirà per a unir individus separats.

L’autor suggereix un contracte social per al món modern que és un «Imperatiu biocultural» i argumenta que les persones necessiten vuit «C» per viure: communication i cooperation, competence i competition, contemplation, calculation, compassion i cultivation

Hobbes creu que l’estat natural de l’home és de guerra i conflictiu tret que actuï i es regeixi per les regles de la vida social. Així, Hobbes avança cap a un contracte social pel qual se’ns impedeix caure en un estat obscur. Hobbes creu que la gent competirà de manera violenta per a assegurar les seves necessitats bàsiques de vida i potser per a obtenir altres beneficis materials. Per tant, si a la gent li agrada viure en pau, s’ha d’implementar un contracte social del cos polític i social constituït per persones de diferents professions, edats i sexes davant d’un biòtop cultivat. L’autor suggereix un contracte social per al món modern que és un «Imperatiu biocultural» i argumenta que les persones necessiten vuit «C» per viure: communication i cooperation, competence i competition, contemplation, calculation, compassion i cultivation, que són els pilars sobre els quals es basa la seva cultura individual i col·lectiva per a protegir-se i defensar-se contra els malvats de l’interior i els agressors de l’exterior. La comunicació i la cooperació, interna i externa, com a flux sanguini i sistema nerviós, la competència i la competitivitat per a la supervivència, la contemplació i el càlcul per a posar en pràctica la seva visió, la compassió per al tracte amb les seves circumscripcions i el cultiu, procurar, per a les bones habilitats per a allargar les seves vides cap al futur. A més d’aquestes vuit «C», les persones també troben les tres «F»: foods, funs, faiths, els aliments, les festes i les creences, que són indispensables a la vida. Els cossos individuals podrien estar més integrats que els polítics. Els cossos polítics poden tenir més formes i tonalitats que els cossos individuals, però l’imperatiu biocultural corporatiu i polític pot proporcionar un camí.

Al final, l’autor presenta una història inspirada en el contracte de Medina del profeta Mohamed: «La petita ciutat del riu» (vegeu Sass, H.-M, Cultures in Bioethics, Lit Verlag, 2016, p. 53-56) que descriu un ús integrat reeixit de les vuit «C» en la construcció de comunitats harmonioses per a persones felices i entorns naturals i socials saludables. Els corrents d’aigua i les dades proporcionen per a tothom vida i connexió amb el món en harmonia.

Aquells que estiguin preocupats pel benestar de les persones i pel futur del món han de llegir aquest llibre, veient com el món sencer s’enfronta a una nova pandèmia i divisió, al mateix temps que encetem la nova era de la Intel·ligència Artificial.

Sobre l’autor:

Hans-Martin Sass (1935, Hagen, Alemanya) viu a Reston, Virgínia, als Estats Units. Ocupa llocs de professorat en filosofia i bioètica a la Universitat de Ruhr, a Bochum, Alemanya (des de 1966), i a la Universitat de Georgetown, Washington DC, als Estats Units (des de 1980). És professor honorari a la Universitat de Renmin (1985) i al Peking Union Medical College (2001) de Beijing, a la Xina. Compta amb més 100 publicacions i més 250 articles en revistes. Sass va rebre el primer guardó del prestigiós Premi Fritz Jahr el 1996.

Aquesta recomanació de llibre es pot trobar a bioètica & debat · 2021; 27(91): 24-25