Identificar els valors en el segle XXI
El text analitza l'obra Ética para tiempos oscuros. Valores universales para el siglo XXI de Markus Gabriel, filòsof alemany i representant del denominat “Nou Realisme”. Gabriel proposa una renovació del projecte il·lustrat a través d'una “nova Il·lustració” basada en la raó i en un “nou realisme moral”. La seva tesi central sosté que existeixen fets morals objectius, cognoscibles i universalment vàlids, que permeten fonamentar valors universals com el bé, el mal i el neutre. Enfront del relativisme i al nihilisme moral contemporanis, l'autor defensa la possibilitat d'un progrés moral entès com el coneixement i la realització del bé, la finalitat última de la qual és la felicitat humana. Gabriel denuncia els riscos ètics de l'individualisme, la competència econòmica i el nacionalisme, advocant per una ètica global i cosmopolita inspirada en l'imperatiu categòric kantià. L'article subratlla la rellevància de la seva proposta com a defensa de l'objectivitat moral i del paper de la raó en la construcció d'una ètica universal per al segle XXI.
The text analyses Ethics for Dark Times: Universal Values for the 21st Century by Markus Gabriel, a German philosopher and representative of the so-called “New Realism.” Gabriel proposes a renewal of the Enlightenment project through a “new Enlightenment” founded on reason and a “new moral realism.” His central thesis maintains that there are objective, knowable, and universally valid moral facts that provide the basis for universal values such as good, evil, and neutrality. In opposition to contemporary moral relativism and nihilism, the author defends the possibility of moral progress understood as the knowledge and pursuit of good, whose ultimate goal is human happiness. Gabriel denounces the ethical dangers of individualism, economic competition, and nationalism, advocating instead for a global, cosmopolitan ethics inspired by Kant’s categorical imperative. The article highlights the relevance of his proposal as a defence of moral objectivity and the role of reason in building a universal ethics for the 21st century.
Doctor en Humanitats i Ciències Socials. Director de l'Institut Borja de Bioètica.
Markus Gabriel (Alemanya, 1980) és un filòsof alemany que gaudeix de fama internacional, amb diversos llibres ja publicats, traduïts a diverses llengües. En ells, ha anat desenvolupant el que ell denomina ‘Nou Realisme’, teoria que també aborda en aquest llibre.
L'autor presenta la situació ètica actual com una situació marcada per l'agitació, la confusió i el perill: el perill que uns certs drets i acords morals es perdin a causa de la confusió de valors, estat que genera sotsobre i agitació. Estem vivint, doncs, una època de “temps foscos”. L'individualisme, el relativisme, les notícies falses, les tendències poc democràtiques d'alguns països, etc., són fets importants que conformen aquests perills.
La resposta -la proposta- de l'autor davant aquesta foscor és una ‘nova Il·lustració’: “No estem potser -afirma- davant un moment idoni per a una ‘nova Il·lustració’? En les pàgines que segueixen ens ocupem d'això, ni més ni menys” (p. 16). L'objectiu del llibre és, com va fer Kant a la fi del segle XVIII, buscar i proposar una nova etapa de ‘il·luminació’. La guia d'aquesta etapa és la raó. La base de tal il·luminació és el que l'autor diu “nou realisme moral” (p. 27).
Aquest ‘nou realisme’ té tres tesis o premisses bàsiques (pàg. 33-34).
-Tesi 1. Existeixen fets morals objectius, fets que són independents de les opinions personals i col·lectives. Això rep el nom de ‘realisme moral’.
-Tesi 2. Els fets morals poden ser coneguts (almenys en els seus trets essencials). Això és anomenat per l'autor ‘humanisme’.
-Tesi 3. Aquests fets són vàlids per a tot home en tot temps i lloc. L'autor denomina aquesta tesi ‘universalisme’.
Segons Gabriel, un fet és “una veritat d'existència objectiva” (p. 47, p. 239). Els fets morals són veritats morals (p. 239). Un fet moral és una cosa que un ésser humà ha de fer o renunciar a fer (p. 12). La base dels fets morals no és la divinitat, la raó o una altra instància sinó els fets en si mateixos (p. 36). L'autor no intenta donar explicació d'aquesta base (del seu fonament últim), alguna cosa que -creem- suposa una llacuna argumentativa en la seva proposta.
Els fets morals són fets en els que les possibilitats d'actuar es classifiquen segons els criteris del bo, el neutre i el dolent (p. 192). “El bo i el dolent són -afirma- valors universals” (p. 16). Efectivament, l'autor afirma que existeix un sistema de valors universal: el bo, el neutre i el dolent (p. 108). No obstant això, creiem que no aclareix prou que el que és universal és la classificació en si, i no el contingut de tal classificació, el contingut de cada tipus de valors.
L'autor assenyala de manera reiterada que els valors (la seva existència i els seus tipus) són importants per a l'ésser humà perquè l'home no és un animal més, té ‘esperit’. Gabriel entén per ‘esperit’ la capacitat de dirigir la vida amb un concepte d'un mateix i de qui vol l'individu ser (pàg. 263, 335). En aquesta línia, critica -creiem que encertadament- la tendència d'uns certs corrents actuals a igualar als éssers humans i als animals. Només hi ha ètica i progrés moral en el món humà (p. 263). En què consisteix tal progrés?
La sortida als temps foscos en què vivim és la llum de la nova Il·lustració i la cerca del progrés moral: la nova Il·lustració, per a ser possible, “requereix posar com a objectiu principal de la societat i l'individu la idea de progrés moral”
“El progrés moral consisteix a conèixer millor què hem de fer o bé renunciar a fer” (p. 23). Gabriel posa el concepte de ‘progrés moral’ en el centre de la seva proposta, una proposta de base eudaimonista, perquè considera que la finalitat d'aquest procés és la felicitat (p. 139). La Il·lustració ha d'implicar, en l'individu, anar prenent decisions segons el valor del bé, i aquesta decisió és la font de progrés moral. La sortida als temps foscos en què vivim és la llum de la nova Il·lustració i la cerca del progrés moral: la nova Il·lustració, per a ser possible, “requereix posar com a objectiu principal de la societat i l'individu la idea de progrés moral” (p. 283).
En aquest progrés, el paper dels principis és indicar el que hem de fer en general, i el de les normes, la qual cosa s'ha de fer o evitar en un nivell més concret (pàg. 110, 120). Segons l'autor, els principis poden ser veritables o falsos (p. 110). Els valors guien les nostres avaluacions morals (p. 126). L'individu mai és aliè a un sistema de valors, no avalua accions des d'un punt de vista neutre (p. 132). Des d'aquesta avaluació, l'individu (i la societat) va prenent decisions i aquestes accions fan d'ell una persona bona o dolenta: per naturalesa, l'ésser humà no és ni bo ni dolent (p. 103).
En aquesta estructura ètica, l'autor reconeix que hi ha unes certes evidències morals: “afirmacions que descriuen fets morals el valor dels quals de veritat resulta indiscutible (per a gairebé tothom) per poc que reflexionem” (p. 163). Un exemple de tals evidències podria ser l'afirmació: “El maltractament infantil és dolent”. També són dolents els judicis que defensen posicions racistes, xenòfobes o misògines (p. 193). Aquestes evidències no depenen del fet que una majoria les accepti: són objectives, doncs, per a Gabriel, hi ha veritats que ho són (pàg. 58, 97).
La proposta de Gabriel es construeix sobre la base -en aquest aspecte, més aristotèlica que kantiana- que la veritat moral existeix com una cosa objectiva i és accessible a l'ésser humà (p. 234). És el que ell denomina ‘realisme epistèmic’: els fets morals universals poden ser compresos tal com són (p. 175). En aquest punt, Gabriel sembla voler detenir la inèrcia deconstructivista que la postmodernitat ha exercit sobre conceptes com a ‘veritat’, ‘valor’, ‘coneixement’…
L'autor sosté que el relativisme moral és, d'una banda, perillós, perquè obre la porta a acceptar accions clarament inadmissibles; i, per un altre, irreal, perquè tot individu o comunitat considera que uns certs valors són objectius, no són optatius. El nihilisme moral és, per això, una cosa insostenible si l'home usa realment la raó: Nietzsche va haver de desbancar-la per a poder obrar el seu projecte ètic (p. 91).
En un nivell pràctic social, la nova Il·lustració que propugna Gabriel només pot aconseguir-se si s'abandona la idea que l'avanç social es produeix gràcies a la competència entre individus i entre nacions
En un nivell pràctic social, la nova Il·lustració que propugna Gabriel només pot aconseguir-se si s'abandona la idea que l'avanç social es produeix gràcies a la competència entre individus i entre nacions (p. 11). L'economia de mercat no és dolenta ‘per se’ però, actualment, ha de canviar i no tenir com a únic criteri el creixement constant i il·limitat (pàg. 309, 349). D'altra banda, l'autor considera que els problemes ètics, socials i polítics més apressants avui només poden abordar-se des d'una perspectiva global, que porti a l'home a transcendir els límits de les races, les nacions i les cultures. De fet, Gabriel afirma que, des del punt de vista biològic, no existeix això que anomenem ‘races’; i, en l'àmbit cultural i polític, no existeix això que anomenem ‘cultures nacionals’: tals conceptes (‘raça’, ‘cultura’, ‘país’…) són construccions artificials (pàg. 217, 227, 324).
Emulant l'ideal de cosmopolitisme il·lustrat, Gabriel proposa l'establiment d'una comunitat de fins (el ‘regne dels fins’ de Kant) (p. 189) com a marc necessari del progrés moral individual i social. En aquesta comunitat, com sosté l'imperatiu categòric kantià, l'home ha d'obrar tractant als altres com a fins i no sols com a mitjans, aspirant sempre al fet que la màxima que guia la seva actuació pugui convertir-se en llei universal (p. 151).
En aquest llibre, Gabriel proposa tornar a la ‘llum’ a través de la raó, sortir de la foscor recuperant l'esperit del projecte il·lustrat de la modernitat i adaptant-lo a una societat postmoderna en una ‘nova Il·lustració’
‘Universalitat’, ‘progrés moral’, ‘felicitat’, ‘veritat’, ‘fets’, ‘raó’… En aquest llibre, Gabriel proposa tornar a la ‘llum’ a través de la raó, sortir de la foscor recuperant l'esperit del projecte il·lustrat de la modernitat i adaptant-lo a una societat postmoderna en una ‘nova Il·lustració’. No obstant això, en aquesta proposta, es troba a faltar -creiem- una explicació més profunda del mode de realització d'aquesta proposta, del camí per a aconseguir aquest horitzó moral. Conceptes com a ‘virtut’ o ‘comunitat’, tan importants en la tradició moral occidental, haurien estat útils…
Per a citar aquest article: Lorenzo D. Identificar els valors en el segle XXI. Bioètica & debat. 2025;29(95): 1-3.
