La balena. Es poden esmenar els errors de la vida?

The Whale. Can Mistakes Made in Life Be Corrected?
Resum

Aquest film ens mostra les dificultats i errors de tota una vida, que poden molt dificils d’acceptar. Podem imaginar la situación que pot crear quan apareix una malatia greu o avançada. La experiència narrativa ens pot ajudar a acompanayar millor als pacients.

Abstract

This film shows the difficult and mistakes in a whole life. It would be difficult to deal with. We can wonder what situation becomes when appears a severe or advanced disease. The narrative experience could help us to care after better our patients.

Publicat
20 | 12 | 2023
Mercè Lajara

Llicenciada en Biologia per la UB i doctora en Filosofia per la URL. Forma part de l'equip acadèmic de l'Institut.

Comparteix:
IMPRIMIR
The wale

Ens trobem davant una interessant pel·lícula que no parteix d’espectaculars  imatges exteriors o d’una trepidant acció; el seu ambient és volgudament tancat, fosc i intimista. Tota l’acció s’esdevé en una mateixa habitació. Els diferents personatges entren i surten, però el protagonista roman. L’ambient és expressament angoixant i la pel·lícula experimenta un crescendo emocional que va embolcallant cada cop més l’espectador. Com a fil conductor una redacció sobre el relat de Moby Dick, la famosa balena de Herman Melville, que és una veritable metàfora del que s’esdevé.

Brendan Fraser que representa al personatge principal, Charlie, va rebre l'Òscar a la millor interpretació masculina per The whale (La balena). La seva relació amb Hollywood ha estat força tortuosa. En la seva joventut, considerat un actor atractiu, va desenvolupar diversos papers i en el que va tenir més èxit va ser a La mòmia. Després va desaparèixer dels primers llocs degut, entre altres motius, als seus problemes personals que afectaren també el seu físic. 

Darren Aronofsky, el director de La balena, l’ha rescatat de la seva letargia per representar un paper totalment oposat al que havia fet en el seus inicis: el d’una persona extremadament obesa que s’amaga del món. La pel·lícula es basa en l’obra de teatre homònima de Samuel D. Hunter, que també ha estat el guionista del llargmetratge.

Charlie és un professor de literatura que imparteix les seves classes en format online des d’un ordinador on la única càmera que està tancada és la seva. No vol que vegin el seu cos deformat per l’excés de pes degut a la seva ingesta incontrolada de menjar que pretén compensar la tristor d’una pèrdua. El seu dolor és més gran en haver-se separat de la seva dona per un nou amor i haver abandonat la seva filla de vuit anys. Només compta amb una amiga que l’acompanya i intenta ajudar-lo respectant les seves decisions, tot i que les considera equivocades. El que més desitja és ajudar la seva filla i que aquesta arribi a ser feliç.

El film ens parla de la imatge personal i com aquesta afecta les relacions i la pròpia vida. El protagonista no es mostra ni virtualment a la seva feina, ni a l’exterior, ja que no surt de casa. D’una banda, perquè ell mateix no s’accepta; d’una altra, perquè tampoc és capaç de sostenir el seu cos i caminar

El film ens parla de la imatge personal i com aquesta afecta les relacions i la pròpia vida. El protagonista no es mostra ni virtualment a la seva feina, ni a l’exterior, ja que no surt de casa. D’una banda, perquè ell mateix no s’accepta; d’una altra, perquè tampoc és capaç de sostenir el seu cos i caminar. En algun breu moment intenta canviar la situació controlant el menjar, però la seva depressió és tan profunda que no té forces per fer-ho i cau en un excés superior. 

Impressiona l’actitud de l’amiga que respecta les seves decisions i intenta fer-li el més agradable possible la seva vida. Aquí se’ns plategen diversos interrogants. Charlie és autònom en les seves decisions? No ho és plenament. Es troba condicionat per la societat del culte al cos, però més encara, pel seu estat anímic. Tanmateix, ho és en part perquè té un objectiu clar: ajudar fins al final la seva filla. El benestar propi i, fins i tot el valor de la seva vida, queda en un segon pla per assolir aquesta fita. És correcta l’actitud de l’amiga que permet, a contracor, l’autodestrucció d’aquell que estima? Ella intenta raonar amb ell, però quan veu que el seu propòsit passa per davant de la seva salut, opta per respectar-lo. Brendan Fraser, en motiu del premi atorgat per la seva interpretació va aprofitar l’oportunitat per encoratjar els que pateixen per motiu del seu cos: “Si lluites d’alguna manera contra l’obesitat o simplement sents que et trobes en un mar fosc, vull que sàpigues que si tens la força per posar-te en peu i anar cap a la llum s’esdevindran coses bones”.

Però el film va molt més enllà de la imatge física, presenta els vincles familiars dels seus membres i com aquests es veuen alterats per les seves decisions. Charlie vol estar amb la seva filla i conèixer-la més, recuperar el temps perdut. Però no vol fer-ho a qualsevol preu. Hi ha un moment que ell la convida a marxar. Ella diu: “Em pensava que em volies conèixer”. I ell li respon: “Sí, però no vull obligar-te a estar aquí”. La llibertat dels fills i d’aquells que estimem sempre estarà per damunt dels nostres propis desigs. 

La necessitat del perdó es troba també en el centre de la trama i mostra com no sempre les religions o algunes manifestacions d’aquestes no han sabut atendre el clam de les persones en el seu ésser més profund

La necessitat del perdó es troba també en el centre de la trama i mostra com no sempre les religions o algunes manifestacions d’aquestes no han sabut atendre el clam de les persones en el seu ésser més profund. Escoltem també en un moment del film: “Som uns idiotes, incapaços de salvar-nos a nosaltres mateixos”. Aquí la salvació fa referència a la voluntat de reconciliació que experimenta el protagonista.  La integritat de la persona, aquesta unitat en les seves diverses manifestacions , reclama l'obertura dels altres a l’escolta, a la necessitat d’atenció i comprensió. És des d’aquí que les religions poden donar resposta.

Potser el més bonic, però, és descobrir l’heroïcitat d’aquest pare capaç de donar-ho tot per la seva filla. De confiar en la seva bondat, malgrat les aparents i continues mostres de rebuig d’aquesta envers ell i els altres. Li arriba a dir: “Ets increïble, Eli. Espero que sàpigues com n’ets d’increïble. No podria desitjar una filla més increïble”. I tot perquè el protagonista té un fort desig i una gran mancança: “Necessito saber que tindrà una vida decent en la que es preocupi pels altres i els altres es preocupin per ella”. Desitja que la seva filla sigui feliç des de la bondat.  I, finalment, expressa el seu desig més pregon amb un crit que li surt del més profund del seu ser: “Necessito saber que he fet una cosa bona a la meva vida!”

Fitxa tècnica:

Títol original: The Whale

Direcció: Darren Aronofsky

Guió: Samuel D. Hunter.  Obra: Samuel D. Hunter

Any: 2022

País: Estats Units

Música: Rob Simonsen

Fotografía: Matthew Libatique

Repartiment: Brendan Fraseer, Sadie Sink, Hong Chau, Ty Simpkins, Samantha Morton

Gènere: Drama

 

Publicat de forma parcial a Catalunya Cristiana el 28 de setembre del 2023.

Per a citar aquest article: Lajara, Mercè. La balena. Es poden esmenar els errors de la vida?. Bioètica & debat (28) 94: 1-3.

CC en català

TORNAR AL SUMARI