La humanitat posada a prova. Bioètica i COVID-19

AMO, R. y DE MONTALVO, F. (eds.), La humanidad puesta a prueba. Bioética y covid-19, Publicaciones de Comillas Universidad Pontificia, Madrid, 2020, 529 págs.

Publicat:
14 | 6 | 2022
David Lorenzo Izquierdo

Doctor en Humanitats i Ciències Socials. Docent de l'Institut Borja de Bioètica-URL

Comparteix:

El llibre es proposa i aconsegueix un objectiu complex i colossal: analitzar les implicacions ètiques, antropològiques, jurídiques i socials del fenomen pandèmia COVID-19. És un objectiu necessari en el panorama de la Bioètica i difícil de complimentar, perquè analitzar i comprendre totes les perspectives és una tasca molt àmplia i precisa d'autors amb molts perfils i especialitats diferents. El llibre consta de 32 capítols, cadascun escrit per un autor diferent, especialista en la seva matèria.

Aquests 32 capítols es distribueixen en cinc grans blocs temàtics. Aquesta ressenya l'hem estructurat seguint aquests blocs. El bloc I titulat "El estado (provisional) de la cuestión" té la finalitat de situar l'objecte d'estudi del llibre. Presenta tres capítols dedicats a la història de les pandèmies, el paper del dret durant les pandèmies i les aportacions de l'epidemiologia per a la comprensió del fenomen. Els autors del bloc demostren que les pandèmies són fenòmens sanitaris recurrents i, en gran part, inevitables; ofereixen una revisió de l'evolució de la legislació a Espanya enfront de les pandèmies que hi han anat arribant. El darrer capítol del bloc exposa un bon anàlisi tècnic i biològic del virus SARS-CoV-2 i els possibles factors de risc de contagi i de dany.

El bloc II, "Los fundamentos de la Bioètica ante la COVID-19" tracta els fonaments teòrics de l'actuació sanitària i social en el context de la COVID-19: principi de vulnerabilitat, de subsidiarietat, de precaució i de solidaritat. Els autors reivindiquen per una banda, l'"autonomia relacional", una visió de l'autonomia no individualista ni basada en una visió atomitzada de l'home. Aquesta "relacionalitat" es presenta com una realitat accessible i confirmable des de la física, la metafísica, l'ètica, etc. La COVID-19 ens hi ha mostrat els límits de l'autonomia, considerada tan sols com independència i com a principi bioètic absolut o preeminent. Seguint aquesta visió de l'autonomia, els autors proposen els principis de vulnerabilitat, solidaritat i col·laboració ( entre àmbit públic i privat) com els criteris més adequats per gestionar de manera humana la pandèmia. Per això suggereixen una bioètica de caràcter "global", que va més enllà de l'àmbit de la relació assistencial o de la recerca científica.

La COVID-19 ens hi ha mostrat els límits de l'autonomia, considerada tan sols com independència i com a principi bioètic absolut o preeminent

El bloc III, titulat "Aspectos bioéticos del desarrollo de la enfermedad provocada por COVID-19 y su tratamiento y atención integral", enfoca una gran quantitat de temes: El paper de les institucions i les societats científiques durant la pandèmia, el tema del triatge, la protecció determinats grups de població i la recerca clínica en pandèmia. També tracta el confinament (tant des del vessant ètic com del dret), els drets dels nens, l'impacte i la gestió de la pandèmia a les famílies, el tracte a les persones més grans, el final de vida incloent-hi les cures pal·liatives i el dol, l'exclusió i la iniquitat.

En aquest bloc es destaca que les societats científiques han ajudat als professionals a prendre decisions en els moments d'urgència i desorientació amb protocols i guies d'actuació. Cal destacar la defensa del criteri de reassignació d'un recurs, procés en el qual un recurs aplicat a un pacient qui ha arribat primer, però amb menys possibilitats de sobreviure, és destinat després a un pacient qui ha arribat després, però que té més possibilitats de millora.

Pel que fa a la recerca, en aquest bloc es planteja si està justificada la prioritat de la recerca per a la vacuna anti-COVID-19 en comparació amb altes malalties que provoquen més o que estan més esteses. També s'estudia si la urgència per desenvolupar-la ha augmentat la inseguretat, o n'ha creat la sensació en algun moment.

Els autors reflexionen també sobre els avantatges i inconvenients del confinament a Espanya, la influència de la pandèmia en la protecció dels drets del nen i el tracte, de vegades injust, que han rebut les persones de més edat. Marcos del Cano (al cap. 20) es pregunta si la pandèmia ens podria ajudar a canviar la mirada i l'imaginari sobre aquest tipus de residències.

Paral·lelament, els autors del cap. 22 remarquen que la pandèmia ha fet visibles, accelerat i agreujat els processos de desigualtat, exclusió i marginació.

Al bloc IV, "Covid-19 por el mundo", el llibre aborda les característiques de la pandèmia a les diferents zones del món: Amèrica Llatina, Àfrica, l'Orient, Estats Units d'Amèrica... Ferrer, al cap. 23, descriu que, a l'Amèrica Llatina, hi ha una característica comuna a tots els països, la desigualtat i la "cultura el privilegi". Distingeix entre "desigualtat" i "iniquitat" (p- 380): La iniquitat és una desigualtat per causes no naturals: socials, morals, etc.), vol dir atribuïbles a l'ésser humà. Així, la desigualtat social en l'accés als serveis de salut que existeix habitualment als EUA. S'ha agreujat i s'ha fet més patent.

Per a finalitzar, el bloc V, amb el títol "El mundo post-pandemia: consideraciones bioéticas" reflexiona sobre la influència de la pandèmia sobre la futura visió del món i de les relacions socials i polítiques. Villagrán, al cap. 27 pren el concepte de política de Foucault i afirma que la pandèmia ha fet que la biologia, la salut i la política estiguin cada vegada més units.

Per altra banda, els autors afirmen que la pandèmia ens ha ensenyat la necessitat de recuperar un tipus d'humanisme que posi a l'home en el centre, però aquest home s'ha de presentar en tota la seva realitat: vulnerable, dependent... no només des del poder que atorga o li pot concedir la ciència i la tecnologia, aquest poder que no ha estat capaç d'evitar la mort i el dolor que ha portat la COVID-19.

Des de la vulnerabilitat i la dependència, l'home pot reconèixer humilment la necessitat de vincles estrets i d'amistat amb els altres, fins i tot en l'àmbit de relació entre metges, infermeres i pacients.

El llibre ofereix una anàlisi completa i cabal de tots els vessants i les implicacions i que tingut i pot tenir en el futur la pandèmia per COVID-19. En paraules de Vidal Fernández (p. 271) la pandèmia ha estat una fita letal i inoblidable, un "vórtice històrico" que ha provocat en les persones una sensació de "realitat desbordada": un "estat d'alteració de la consciència" causat per fets sobtats, forts i imprevistos que trastornen la personalitat i l'existència de l'individu.

Per a citar aquest article: Cusí-Sánchez MV, Gomes-da Costa F, Bossio P, Fàbrega- Agulló C, García-Abejas A, Salvador-Vergès A.Telemedicina i eSalud: reflexions des de la bioètica. Bioètica & Debat. 2021;27(91):9-13.