La revolució ètica

El professor Francesc Torralba és, sens dubte, un dels principals referents en qüestions relacionades amb l’ètica, no només en el nostre entorn, sinó també a nivell internacional. La seva sòlida i dilatada trajectòria en aquest camp l’ha portat a ser actualment director de la prestigiosa càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, la qual ha dotat amb la seva expertesa i saber fer. 

El llibre que presentem avui, La revolució ètica, aborda el que potser ha estat el tema principal de la seva carrera. I, a més, ho fa amb un llenguatge amè i des d’una perspectiva pràctica i compromesa, lluny de distants disquisicions teòriques.

El llibre que presentem avui, La revolució ètica, aborda el que potser ha estat el tema principal de la seva carrera. I, a més, ho fa amb un llenguatge amè i des d’una perspectiva pràctica i compromesa, lluny de distants disquisicions teòriques

El llibre comença amb una citació del Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi tan suggerent com aquesta: «L’autèntica revolució és la de l’esperit, nascuda del convenciment que és necessari canviar les actituds mentals i els valors que donen forma al progrés del desenvolupament d’una nació [...]. Es necessita la decisió unànime de perseverar en la lluita, de sacrificar-se en nom de les virtuts permanents, de resistir les influències corruptores del desig, la mala fe, la ignorància i la por». Així, d’entrada, ja se situa el lector en la idea que la revolució ètica no és fàcil, però és l’únic destí viable d’una humanitat que cerca el seu progrés. 

En el primer capítol del llibre el professor Torralba reflexiona sobre la indignació, com a resposta natural a la injustícia, i sobre com aquesta indignació, si no esdevé compromís, resulta del tot estèril. El segon capítol reivindica la necessitat de l’ètica, en un món que es desfà, com a clau fonamental per al futur de la humanitat. I l’ètica amb tots els ets i els uts, la que parla de drets i deures, no una pseudoètica de rebaixes o de cara a la galeria. També se’ns emplaça a aprendre dels errors del passat, a saber distingir què hem de tirar per la borda i què hem de conservar, en el nostre viatge cap a un futur millor. En el tercer capítol del llibre es posa de manifest que, en un món hiperconnectat, ja no és possible viure aïllats. Avui l’ètica, o és global, o no és ètica. En els següents capítols es baixa a camps més concrets de desplegament de l’ètica: la política (capítol 4) i el consum (capítol 5). Així, el capítol 4 aborda la crisi de credibilitat que pateix la classe política; la constatació que un determinat mode de fer política, el maquiavel·lisme, ha quedat desemmascarat; les servituds que suposa la dedicació a la cosa pública; i, en darrer lloc, la urgent necessitat d’un canvi de paradigma. I el capítol 5 parla del poder que el ciutadà exerceix com a consumidor, i de la necessitat de passar de l’hiperconsum a un consum més moderat i responsable, necessitat que la crisi econòmica ha fet virtut. El sisè capítol del llibre s’endinsa en la intimitat de l’ésser humà. Tracta de com cal que cadascun de nosaltres prengui consciència de la conjuntura actual (el que coneixíem fins ara s’esfondra sota els nostres peus i entrem en territori ignot); del fet que la veritable revolució s’esdevé en l’interior de cada persona i, d’aquí, es projecta a l’exterior, i del fet que sense obertura a l’alteritat –obertura per a la qual és fonamental que el patiment dels altres ens remogui interiorment– no és possible el canvi; i reivindica la llibertat humana, entesa com la nostra capacitat per triar, per optar; i el nostre deure de treballar per bastir la pau. En el capítol setè es posa en evidència com la crisi ha fet emergir una sèrie de valors que estaven oblidats o ocults: la solidaritat intrafamiliar, l’emprenedoria, la sobrietat i la cooperació informal. Si, com dèiem, en el tercer capítol es parla de la necessitat d’una ètica global, en el vuitè queda palès que l’ètica, o té en compte el respecte a la natura, o no és. Aquest respecte té un valor per se, però també per no hipotecar les generacions futures amb els resultats dels nostres excessos. 

El capítol finalitza amb l’intent de resposta a la pregunta per què ser ètic?. En un exercici d’honestedat filosòfica, el professor Torralba admet que la resposta a aquesta pregunta és un misteri

Per acabar, el darrer capítol del llibre reivindica que l’ètica ha d’estar al centre de la vida: d’una banda, al centre d’una economia al servei de les persones; i, de l’altra, al centre de la vida ciutadana, on s’han de conrear les virtuts. Per fer-ho, esdevé cada vegada més palesa la necessitat de disposar de referents comunitaris. D’aquesta manera, probablement petites comunitats morals actuaran com a reducte i salvaguarda de l’ètica enmig dels temps més convulsos. El capítol finalitza amb l’intent de resposta a la pregunta per què ser ètic?. En un exercici d’honestedat filosòfica, el professor Torralba admet que la resposta a aquesta pregunta és un misteri. «En definitiva, l’ètica és un moviment del cor, una obertura cap als altres (...), però l’arrel de l’experiència ètica és un enigma, un misteri que escapa a la raó instrumental, que no es pot encabir dins la lògica mercantil». I prossegueix, «Actuar èticament és una exigència, és la resposta a una crida interior...».

Per a citar aquest article: Roig, Helena. La revolució ètica. Bioètica & debat · 2015; 21(74): 24-25