L'acció que convé. Sully

El 15 de gener de 2009 el vol 1549 d’US Airways amb 155 persones a bord va amarar al riu Hudson. No hi va haver morts. L’impacte amb unes aus després de l’enlairament de l’aeroport de La Guàrdia va danyar greument els dos motors de l’avió. Tot augurava el més gran dels desastres. En qüestió de minuts, 208 segons, el comandant Chesley Sullenberger –Sully–, juntament amb el seu copilot, Jeff Skiles, va prendre una decisió: l’única possibilitat que existia era amarar al Hudson, una cosa increïble i, a primera vista, desafortunada. No obstant això, l’accident va tenir un final feliç. L’acció indicada era tornar a l’aeroport de La Guàrdia o aterrar al petit aeroport de Teterboro (Nova Jersey), però el pilot va descartar aquesta maniobra. Què el va portar a fer-ho? Com va aconseguir que tots en sortissin il·lesos? Com va aconseguir preferir l’acció convenient enfront de les indicades? Fou un imprudent? Un boig? Un heroi? Un irresponsable? El que va succeir en aquest grapat de segons ha fet canviar la formació dels pilots en la presa decisions en situacions d’emergència.

Però aquest succés no només afecta la història de l’aviació, que no és poca cosa; també és molt eloqüent per la manera com prenem decisions o potser hauríem de prendre-les. Aquest succés, aquest fet sorprenent, ha estat objecte d’una magnífica versió cinematogràfica. Clint Eastwood, donant mostres d’un prodigiós mestratge narratiu, és capaç d’explicar-nos l’accident i la miraculosa salvació amb el pols decidit, amb la tensió adequada i amb la mirada precisa. Hauria estat fàcil caure en una història més de catàstrofes, o d’herois, o de tragèdies i drames o de situacions angoixants. Aconsegueix fer la pel·lícula que convé per explicar senzillament el que un home ha de fer, encara que alguns li diguin heroi i altres suïcida (o irresponsable). I per això centra la seva atenció no en el fet mateix, en l’acció, sinó en el que passa en el lloc en el qual es prenen decisions, en el qual es delibera, i que no és altre que la consciència. La consciència no és només una veu que ens diu això o allò, sinó un lloc en què s’entreteixeixen les nostres deliberacions. Així doncs, aquesta pel·lícula pot ser vista com la radiografia d’una consciència, una consciència que delibera i decideix. Mestratge cinematogràfic, profunditat i sinceritat moral. No és només cinema –gran cinema–, també és ètica –gran ètica.

Aquesta pel·lícula pot ser vista com la radiografia d’una consciència, una consciència que delibera i decideix

La pel·lícula ens mostra com en la consciència del personatge –des de la consciència del personatge– les decisions humanes estan necessàriament plenes de dubtes, incerteses, fragilitats i vulnerabilitats. L’acció indicada era tornar a l’aeroport de La Guàrdia o aterrar a Teterboro, i no obstant això el pilot va optar per un perillós amaratge al riu Hudson. Va salvar la vida de la tripulació i dels passatgers, però va ser jutjat per la companyia aèria, ja que potser no va fer el correcte (el que «havia de» fer) i va causar danys irreversibles a l’avió, i també va ser jutjat per la Junta Nacional de Seguretat del Transport, que estimava que va posar en perill la vida de tot el passatge. Però, no hi va haver un final feliç? És cert, el final va ser feliç, però, malgrat tot, potser es va tractar d’una mala decisió. No es jutja el resultat de la decisió, sinó si va ser, o no, una bona decisió, una decisió correcta. Tota la pel·lícula està muntada sobre la possibilitat que es tractés d’una mala decisió. I aquest dubte el veiem en la pròpia consciència de Sully. «I si he pres una mala decisió?» Però, què és una bona decisió?    

El model de presa de decisions imperant, i així ho veiem en el judici a Sully, és el model que podem anomenar de la «teoria de la decisió racional». Decidir no és altra cosa que gestionar una sèrie de variables que es poden quantificar o protocol·litzar per després aplicar-los una sèrie de passos i algoritmes, i així deduir una decisió i la consegüent acció. És un model que respon a una lògica antiga i ben establerta (deductiva, matemàtica i precisa). Ha provat el seu rigor i bon funcionament en el món mecànic i tècnic, i bé podem pensar que també pot aplicar-se al món de l’acció humana. I, així, la manera de saber si la decisió presa pel nostre pilot ha estat correcta (la indicada, l’adequada) és comparar-la amb simulacions d’ordinador o amb pilots reals en situacions de simulació. I, què veiem? Que Sully va obrar incorrectament, ja que les simulacions demostren que hagués pogut aterrar a La Guàrdia o a Teterboro. Així és. I Sully, tràgicament, pensa: «em vaig equivocar». Però, segueix pensant: «les simulacions a posteriori, només amb ordinadors o amb pilots i ordinadors, no són la situació real, no reconstrueixen la situació real». En les simulacions ja saben el que ha passat i el que passarà (a més que poden entrenar la situació una vegada i una altra). Sully i el seu copilot no sabien gaire bé l’abast dels danys, no sabien el que els passaria i tenien molt poc temps per decidir. La teoria de la decisió racional, i també les simulacions, prescindien del temps. Però ells no van tenir tant de temps per decidir. Després d’aplicar els protocols, de sistemes d’ajuda i d’emergència, Sully havia de decidir de forma urgent, i sobre la base de la seva experiència, els seus llargs anys com a pilot i la seva perícia, va prendre una decisió arriscada, però correcta. Va fer el que havia de fer, el que era necessari per salvar totes les vides en joc. Les simulacions, aquesta forma de decidir, havien prescindit del que no es pot prescindir: el factor humà.

Potser podem dir que el que fa Sully és «deliberar» i estimar –com diu el personatge en la pel·lícula– i no simplement aplicar un protocol de presa de decisions, és a dir, calcular. La deliberació és la recerca de la millor acció en el moment adequat i en el lloc adequat; la decisió té lloc en un espai i un temps, no és fruit d’un simple càlcul extemporani. El càlcul és necessari, però insuficient; es requereix, a més, invenció, risc i imaginació. L’acció correcta no és la que es limita a complir el protocol, sinó la que, tenint-lo en compte, busca l’acció que convé, que convé al moment, al lloc, a les persones, i a la situació mateixa. Deliberem (i decidim) per trobar l’acció que convé, una acció prudent i responsable (la qual cosa no implica necessàriament que l’avió no s’estavelli). Les actuals teories de la deliberació en bioètica o en ètica troben en aquesta pel·lícula una il·lustració paradigmàtica.

Sully ens dirà, tant en la pel·lícula com en la ficció, que el que ell va fer va ser només complir el seu deure, no fer res heroic ni extraordinari, ni miraculós, sinó només el que calia fer i el que qualsevol professional faria. La pel·lícula és així una invitació a la pràctica de la virtut deliberativa com a recerca del bon exercici professional. Potser és el que fa el director amb aquesta pel·lícula; una pel·lícula sòbria que ens mostra què fa un home per ser decent, honest i bon professional. Clint Eastwood fa també la pel·lícula que convé. Què hem après nosaltres, veient aquesta pel·lícula, per aconseguir en el nostre àmbit –sigui el que sigui– l’acció que convé? Vam rebre una invitació a l’excel·lència. No es tracta de ser herois. Sully, el pilot real, va dir: «S’ha fet servir tant [la paraula heroi] per descriure’m que un dia la meva dona va buscar la paraula al diccionari. Una accepció deia: “Persona que decideix posar-se en risc per salvar-ne una altra”. Jo no encaixo en aquesta definició. Nosaltres no vam triar res, aquella situació se’ns va tirar a sobre. Ens vam limitar a fer la nostra feina. En un món en el qual no tots ho estaven fent va poder semblar extraordinari, però l’únic que vam fer va ser la nostra feina. Això sí, ho vam fer excel·lentment bé.»
 

Títol original: Sully

Any: 2016

Duració: 96 min

País: Estats Units

Director: Clint Eastwood

Guió: Todd Komarnicki (Llibre: Chelsey Sullenberg, Jeffrey Zaslow)

Repartiment: Tom Hanks, Aaron Eckhart, Laura Linney, Anna Gunn, Autumn Reeser, Sam Huntington, Jerry Ferrara, Jeff Kober, Chris Bauer, Holt McCallany, Carla Shinall, Lynn Marocola, Max Adler, Valerie Mahaffey, Ashley Austin Morris, Michael Rapaport

Gènere: Drama
 

Per a citar aquest article: Domingo-Moratalla, T. Sully. L’acció que convé. Bioètica & debat · 2016; 22(79): 26-27