Les Ciències de la vida i l’ensenyament de l’ètica (1926)
[Wissenschaft vom Leben und Sittenlehre]
El Prof. Fritz Jahr va escriure el 1926 aquest article, on es relaciona la biologia, amb la botànica, la zoologia i la antropologia. Introdueix la possibilitat d’una psicologia pels animals i les plantes i no només pels humans. Pensa una visió biològica i bioètica global, amb respecte als animals i a les plantes com a base del respecte al medi ambient. Finalment estableix que l’ensenyament de les ciències naturals i d’aquest respecte es útil per l’ensenyament de la moral.
Prof. Fritz Jahr wrote this article in 1926, in which he relates biology with botany, zoology and anthropology. It introduces the possibility of a psychology not only for humans, but also for animals and plants. Jahr thinks of a global biological and bioethical vision with respect for animals and plants as a basis for respect for the environment. Thus, the article establishes that the teaching of natural sciences and of this respect is useful for the teaching of morality.
Halle an der Saale (Sajonia-Anhalt) Alemanya. Reconegut com a "Pare de la Bioètica"
Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Actualment és Vicepresident de la International Society for Clinical Bioethics i col.laborador com a Expert Independent per la Comissió Europea. Traducció de l'alemany.
Coneixements d’abans amb una nova aparença [Alte Erkenntnisse in neuem Gewande]
La ciència moderna de la vida, és a dir la biologia, no només tracta de la botànica i la zoologia; també està relacionada amb l’antropologia. Aquesta relació té un valor pràctic en medicina: s’ha d’esmentar aquí l’experimentació amb animals, les anàlisis de sang, la recerca amb sèrum i molts d’altres, com ara els trasplantaments de gònades de primats a humans duts a terme per Steinach, que van atraure especialment el nostre interès.
La psicologia moderna, basada en la fisiologia experimental, ja no estudia exclusivament els éssers humans. Utilitza els mateixos mètodes que es fan servir en l’experimentació amb animals, i se’n poden treure comparacions interessants entre l’ànima humana i l’animal,1 en haver-hi una recerca comparativa anatòmica-zootòmica. De fet, es fa evident l’emergència d’una psicoloºgia de les plantes: els seus representants més coneguts són G. Th. Fechner,2 però anteriorment R. H. Francé,3 i actualment Ad. Wagner4 - de manera que la recerca en la psicologia moderna inclou tots els éssers vius. Tenint en compte aquests fets, resulta conseqüent el que conclou R. Eisler quan parla d’una Bio-Psychik.
La Bio-Ètica [Bio-Ethik] és tenir obligacions ètiques no només cap als humans sinó envers tots els éssers vius
La Bio-Psychik és només un pas cap a la Bio-Ètica [Bio-Ethik], és a dir, el tenir obligacions ètiques no només cap als humans sinó envers tots els éssers vius. De fet, la bioètica no és pas un descobriment d’ara. Ja el teòleg Schleiermacher5 diu que no és pas ètic destruir la vida i la creació sense cap raó, com ara la dels animals [Tiere] i la de les plantes [Pflanzen]. Fins i tot abans, el poeta Herder6 va demanar que els éssers humans miressin de posar-se en el lloc d'altres criatures com ho fa el tot present diví, qui es pot identificar amb cadascuna d’elles i sentir la vida en la mesura que els cal. De la mateixa manera, el filòsof Krause,7 contemporani de Schleiermacher, demana honor per a cada ésser viu com a tal i no destruir-lo sense cap motiu. Afirma que tots ells, plantes i animals, i també els humans, són iguals en drets, tot i que aquests no són pas idèntics, sinó d’acord amb les necessitats de cadascú per a arribar al seu destí.
Pel que fa als animals, aquest deure ètic s'ha fet més evident en nosaltres des de fa ja un temps, si més no pel que respecta a no fer-los patir sense cap necessitat.8 Com a model atractiu del passat, especialment enguany, recordem Francesc d’Assís i el seu gran amor pels animals, expressat en les seves memòries. - Amb les plantes és diferent: podem tenir una opinió contrària respecte al que pensen algunes persones sobre les obligacions ètiques cap a les plantes. Però això no és pas així. Ja Pau (l’apòstol) fa una referència poètica a l’esperança9 de salvació de totes les criatures (també els animals i les plantes), despertant la nostra compassió envers elles. Com a contrapartida, tenim el tercer acte del "Parsifal" de Richard Wagner, amb les seves emocionants afirmacions atmosfèriques: “Amb devoció piadosa, els humans, si més no en Divendres Sant, mentre caminen, respecten les tiges que floreixen als prats per no fer-les mal bé.” - En aquest context, també hem de fer referència a la fada del conte d'Andersen, L'Àngel, que no només duia l'ànima del nen, mort prematurament, al cel, sinó també diverses flors, inclosa una flor silvestre dessecada que havia estat el seu major i únic plaer quan era viu. Un nen amb una malaltia terminal, fill de pares pobres, que vivia en un soterrani ombrívol. “Déu, que tenia totes les flors a prop del cor, besa aquesta pobra flor dessecada, i ella rep les veus i les cançons dels àngels que estan al voltant d’Ell”. - Tot i que aquests són només alguns exemples d’una visió poètica, pot ser cert el que Richard Wagner diu amb paraules de Hans Sachs:
“Tot l’art de l’escriptura i la poesia no és més que la veritable interpretació dels somnis [Wahrtraumdeuterei]”
Això ho reconeixem en apropar-nos a les consideracions ètiques sobre les plantes [pflanzenethischen Überlegungen] d’un filòsof com Ed. von Hartmann10 , que va morir ara fa tan sols vint anys. En un article sobre el luxe de les flors, escriu a propòsit d’una flor tallada: “És un organisme ferit de mort, amb els seus colors encara no destruïts, un cap encara viu, però separat del tors. - Sempre que veig una rosa en un got d’aigua o lligada a un ram, no puc pas lluitar contra el desagradable pensament que algú ha llevat la vida d’una flor amb l'únic objectiu que els seus ulls en gaudeixin, prou descoratjats com per a no sentir la mort antinatural sota l’aparició de la vida. - I si veig una obra mestra de jardineria floral, una gran cistella amb les flors més preuades, em sento com si admirés un tocat de senyora amb moltes papallones foradades, trencades, i que encara lluiten”.11 Les obligacions ètiques envers les plantes [pflanzenethischen Forderungen] derivades d’aquesta visió són clares, evidentment.
Estableix l’imperatiu bioètic [bioethische Imperativ] com una norma rectora o guia [Richtschnur] per a les nostres accions: “Respecteu qualsevol ésser viu com un fi en si mateix i tracteu-lo, si és possible, com a tal!
La possibilitat de fer reals aquestes obligacions ètiques cap a tots els éssers vius, sembla més aviat una utopia. Però no ho hem de deixar de banda que, a la pràctica, les obligacions ètiques cap als éssers vius estan regides per la seva necessitat [Bedürfnissen] (Herder), o pel seu destí, [Bestimmung] (Krause). Ara bé, les necessitats dels animals són molt menors en nombre i menys complexes en contingut que les dels humans. Això encara és més evident en les plantes, les obligacions ètiques envers elles - que ja són menors que la dels animals (si no de manera general, sí a la pràctica) - són menys complexes. També, el principi de la lluita per la vida és important, - un principi que, d'alguna manera, fins i tot modifica les nostres obligacions ètiques cap als éssers humans. Dins d’aquests paràmetres sempre hi ha moltes oportunitats per a l’activitat bioètica [bioethischen Betätigung]. Una orientació sobre com això es pot assolir en el camp de l'Ètica dels animals es troba en els diferents paràgrafs que tracten de la protecció dels animals als codis penals de diferents cultures12 . En el camp de l’Ètica de les plantes, la nostra compassió ens impedeix colpejar-les amb un bastó quan ens les trobem enmig d’un passeig, arrencar-les, o collir flors i llançar-les sense cap respecte; de la mateixa manera que rebutgem la destrucció que fan algunes persones no gaire refinades quan trenquen les tiges dels arbres joves als camins – D’aquí es desprèn l’imperatiu bioètic [bioethische Imperativ] com una norma rectora o guia [Richtschnur] per a les nostres accions: “Respecteu qualsevol ésser viu com un fi en si mateix i tracteu-lo, si és possible, com a tal!” [Achte jedes Lebewesen grundsätzlich als einen Selbstzweck und behandle es nach Möglichkeit als solchen!].
Pel que fa a l’ensenyament, això ens ofereix la possibilitat d’influir també en la manera de pensar [Gesinnung] les assignatures d’història natural. D’aquesta manera, algunes d’aquestes matèries també es converteixen en assignatures de formació d’actitud [Gesinnungsfächern]. Això és de gran rellevància per a la protecció de la naturalesa [Naturschutz]. No hem de donar suport a aquesta protecció des d’un punt de vista estètic, sinó que hem d’assenyalar que és horrible el maltracte cap als animals, fer malbé les plantes sense cap motiu o destruir la naturalesa lliure de Déu llençant papers, closques d’ou o vidres trencats, i tot això esdevé un avenç important en l’ensenyament de la moral.
Wissenschaft vom Leben und Sittenlehre. Die Mittelschule. Zeitschrift für das gesamte mittlere Schulwesen, 1926, 40:604-605 [15. Dezember 1926]
Notes bibliogràfiques
1. Entre les recents publicacions sobre la psicologia dels animals recomanar Sommer, Tierpsychologie. Leipzig, and Alverdes, Tierpsychologie, Leipzig 1925.
2. G. Th. Fechner, Nanna oder das Seelenleben der Pflanzen. Leipzig 1848.
3. R. H. Francé, Pflanzenpsychologie als Arbeitshypothese der Pflanzenphysiologie. Stuttgart 1909.
4. Ad. Wagner, Die Vernunft der Pflanze. Dresden 1926.
5. Schleiermacher, Philosophische Sittenlehre (Kirchmann) 1870.
6. Herder, Ideen zur Philosophie der Geschichte der Menschheit. Riga und Leipzig 1785.
7. K. Chr. Fr. Krause, Das System der Rechtsphiosophie. (Röder) Leipzig 1874
8. Les millors publicacions en aquesta àrea són encara J. Bregenzer. Tierethik. Bamberg 1894.
9. Römerbrief Kap. 8;19-22. Recently J. Martius published „Die Unsterblichkeit der Pflanze“, Stuttgart 1838.
10. W. v. Schnehen. E. v. Hartmann und die Planzenpsychologie. Stuttgart 1908
11. Ed. von Hartmann. Der Blumenluxus. 1885.
12. Aquests materials estan recollits i són tractats per R. v. Hippel. Die Tierquälerei in der Strafgesetzgebung des In- und Auslandes. Berlin 1891. Per més recomanacions pràctiques veure Kyber: Tierschutz und Kultur, Stuttgart and Heilbronn 1925.
Per a citar aquest article: Jahr,F., i Ribas, S. (trad.): Les Ciències de la Vida i l'ensenyament de l'Ètica. Bioètica & debat, 2023. 28(93): 1-6
