L'objecció de consciència en un món sanitari complex, incert i accelerat

Resum

Vivim temps altament complexos en sanitat, els canvis s'han succeït de forma molt ràpida i accelerada i hi ha grans àmbits d'incertesa. Es podria dir que vivim també una "medicina desbordada", en la qual les enormes transformacions esdevingudes en les últimes dècades no han donat temps a ser pensades amb calma. La medicina desbordada sorgeix per la multiplicitat de canvis, succeïts en un curt període de temps i en escenaris d'incertesa. La bioètica neix en aquest context i es mou habitualment en la gestió de la complexitat, que té com a desafiament ajudar a pensar sobre la realitat, incloent en aquesta reflexió el sentit mateix de les professions sanitàries.

Publicat
7 | 3 | 2024
Montserrat Esquerda

Pediatre a l'Hospital Sant Joan de Déu de Lleida. Directora del Institut Borja de Bioètica. Presidenta de la Comissió Deontològica del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

David Lorenzo

Doctor en Humanitats i Ciències Socials. Coordinador acadèmic de l'Institut Borja de Bioètica-URL.

Paraules clau / Keywords
Comparteix:
IMPRIMIR
La objeción de conciencia

Els autors d'aquest treball, en primer lloc, analitzen què són els professionals sanitaris, quins són els seus drets i quins, els seus deures. I a partir d'aquí, sorgeix el debat sobre l'objecció de consciència sobre la base de preguntes que no acaben de respondre's

El món sanitari actual: complexitat i incertesa

"El debat sobre l'objecció de consciència forma part de la resposta a què és un professional sanitari, vinculada amb la qüestió sobre quins deures i drets té aquest professional en l'àmbit assistencial. No és un debat tancat, sinó que continua obert amb diverses preguntes no completament respostes encara:

Què ocorre quan un professional sanitari, per raons ètiques profundes, es nega a aplicar o desenvolupar una pràctica que la professió i la legislació accepten? Pot negar-se? Pot aquesta actitud posar en perill els drets d'un pacient (drets reconeguts per aquesta mateixa legislació)? Pot una institució negar-se al fet que tals pràctiques es realitzin en ella o en els serveis dependents d'ella?"

Jurament, codi i contracte

"Amb l'aparició, ja en el segle XX, de l'Estat del Benestar, apareix el dret a la salut i a l'assistència sanitària: la salut es converteix llavors en un tema d'Estat, generant legislació específica en aquest àmbit que regula, de manera externa al col·lectiu professional, temes clau en la salut. Seria aquest el model de 'contracte social', un 'contracte' entre el professional sanitari i la societat emmarcat o definit per la legislació."

"En tota aquesta evolució, és present la necessitat que els professionals sanitaris desenvolupin un corpus de normes ètiques i morals per al desenvolupament de la seva funció. Aquest corpus vindria a ser o reflectir una consciència professional característica, marcada per l'excel·lència professional i pròxima, en moltes ocasions, a actes supererogatoris (actes bons que van més enllà de l'estrictament exigible en la professió). En aquesta evolució, és important la discussió sobre quins principis o normes han de marcar el desenvolupament d'aquesta consciència."

Moralitat comuna o particular (common o uncommon morality)

"Els coneguts principis de la bioètica (PBE), no maleficència, beneficència, autonomia i justícia, definits per Beauchamp i Childress en el seu famós llibre Principis d'ètica biomèdica (Childress and Beauchamp, 2022), no responen a una fonamentació filosòfica o moral ben definida, sinó que es basen, com indiquen els autors, en el que ells diuen 'la moralitat comuna'."

"No obstant això, sembla naïf considerar que la consciència professional del professional sanitari pot descansar només en quatre principis. Rosamund Rhodes (2020), en el seu llibre The Trusted Doctor: Medical Ethics and Professionalism i alguns articles, defensa que la moral en l'àmbit sanitari pertany a una "uncommon morality", una moral particular (Rhodes, 2020). Argumenta que l'ètica sanitària és un àmbit especial (particular) per dues raons: la primera és que no pot derivar-se de l'ètica de la vida quotidiana; la segona és que les obligacions dels professionals mèdics són específiques d'aquest camp (la medicina, la sanitat)."

El paper de la consciència en la reflexió sobre les professions sanitàries

"Creiem que els problemes que sorgeixen entorn de l'objecció de consciència (la seva acceptació, el seu respecte) procedeixen, en part, d'un problema previ: la poca importància que se li dona a la consciència personal del professional sanitari. Tal problema és, en la nostra opinió, el fundamental. Els debats que hem comentat en aquest treball sobre els principis de la bioètica i les prerrogatives i obligacions dels professionals sanitaris tendeixen a defugir un fet -evident, però poc considerat-: el professional és, abans de res, persona i, per això, un agent moral, un agent amb consciència."

"Tota professió -també la sanitària- ha de respectar la integritat moral dels seus membres (Sokol, 2022). Obligar a tots ells a fer sempre tot, fins i tot allò que un individu pot considerar dolent/incorrecte de manera profunda, pot portar a la ruptura o fallida de la integritat moral del professional com a persona, i la professió, amb els deguts límits, té el deure -com afirma Colgrove (2021)- de preservar o respectar aquesta integritat, ja que ha de procurar el benestar dels seus membres."

 

Accedeix al text complet publicat a Labor Hospitalaria:

Esquerda M, Lorenzo D. La objeción de conciencia en un mundo sanitario complejo, incierto y acelerado. Labor Hospitalaria. 2022;333: 41-49.