Maternitat subrogada: prohibició, qüestió d'amor i justícia
La maternitat subrogada és aquella en la qual una dona assumeix el fet de la gestació a través d’un contracte per tal de lliurar el producte d’aquesta als que esdevindran els seus progenitors davant la llei. D’aquí es desprenen molts qüestionaments ètics, atès que el context propi de gratuïtat en el que es dona habitualment aquest procés, esdevé un comerç i, per tant, algunes de les persones que hi intervenen tenen interessos lucratius.
Llicenciada en Medicina i Cirurgia. Llicenciada en Teologia. Màster en Teologia Moral. Postgrau en Medicina Tropical. Presidenta del Patronat de l'Institut Borja de Bioètica-URL
Entenem per maternitat subrogada el contracte pel qual s’encarrega a una dona de gestar per entregar el producte de la gestació (fill) a una altra persona o persones que esdevindran els progenitors legals.
Si la dona contractada gesta un embrió obtingut amb l’òvul i/o l’esperma dels comitents, aquests esdevindran alhora mare i/o pare biològics i legals de la criatura que se’ls hi entregarà. Si l’embrió no és fruit dels seus gàmetes, seran només els progenitors legals però no biològics.
El Papa Francesc, en el discurs del 8 de gener al Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu, va demanar explícitament de prohibir la maternitat subrogada arreu: «El camí cap a la pau exigeix el respecte de la vida, de tota vida humana, començant per la del nen no nascut en el si matern, que no pot ser suprimida ni convertir-se en un producte comercial. En aquest sentit, considero deplorable la pràctica de l’anomenada maternitat subrogada, que ofèn greument la dignitat de la dona i del nen; i es basa en l’explotació de la situació de necessitat material de la mare. Un fill és sempre un do i mai l’objecte d’un contracte. Per això, faig una crida perquè la Comunitat internacional es comprometi a prohibir universalment aquesta pràctica».
En unes societats ferides de supèrbia, on el propi desig sembla ser la norma de comportament, i on l’emotivisme sembla criteri fonamental, aquesta crida de Francesc és molt alternativa i contracultural, i és fruit de l’amor que l’Església deu a la humanitat des de la seva vocació profètica d’anunci i de denúncia.
La maternitat subrogada ens allunya de la gratuïtat que acompanya el miracle de la vida i, en canvi, endinsa la procreació en l’àmbit del comerç i el lucre d’empreses i agències necessàries per a la seva consecució
La maternitat subrogada ens allunya de la gratuïtat que acompanya el miracle de la vida i, en canvi, endinsa la procreació en l’àmbit del comerç i el lucre d’empreses i agències necessàries per a la seva consecució.
Estem renunciant al bé pel benestar que pot proporcionar «l’obtenció» d’un fill?
Es conculquen molts drets de les dones, especialment de les que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat, i dels propis fills concebuts per aquest mitjà i contracte.
Un fill és un desig legítim, però no són legítimes totes les maneres d’aconseguir-lo.
Quan per a dur a terme el meu desig he de tractar com objecte a qui sempre és subjecte (la dona que gestarà), aleshores no es pot legitimar.
No es contracta o lloga un úter, es contracta o lloga una dona
No es contracta o lloga un úter, es contracta o lloga una dona.
Assistim a una instrumentalització de la dona gestant, que veu coartada la seva llibertat en àmbits com l’alimentació, l’exercici físic, etc., ja que se li pauta el que deu, i pot, fer o no fer per «garantir» una gestació òptima.
La futura mare subrogada s’ha de sotmetre a exhaustius controls mèdics i psicològics. Està controlada des que signa el contracte fins que finalitza la gestació.
S’explica poc el que suposa per al cos de la dona el procés al qual s’ha de sotmetre (tractaments hormonals, etc.) perquè pugui niar l’embrió transferit, així com el tractament per disminuir la lactància, etc.
La relació maternofetal té tanta força, i és tan íntima, que a la dona gestant se la sotmet a un assessorament psicològic perquè sigui capaç de desprendre’s del fill després del part
La relació maternofetal té tanta força, i és tan íntima, que a la dona gestant se la sotmet a un assessorament psicològic perquè sigui capaç de desprendre’s del fill després del part.
La dona té cos i sentiments, emocions i intel·ligència, afectes i ideals, valors i espiritualitat. Una dona no pot ser reduïda, ni tractada com a simple «ventre de lloguer», no és una cosa o un objecte de comerç; la dona és un ésser fi en si mateix.
No es poden obviar els llaços emocionals i biològics que s’estableixen entre la mare gestant i el fetus. Els dos cossos interactuen i es configuren mútuament.
Precisament per la forta relació maternofetal establerta entre la mare gestant i el fetus que viu i es desenvolupa en el seu úter, es donen casos de «penediment» per part de la mare subrogada reclamant per a si el fill gestat davant els pares d’intenció contractants. Un dels casos més coneguts és l’anomenat cas de Baby M.
Encara en el cas de gestants altruistes (cosa molt infreqüent), que no percebessin compensació econòmica pel seu embaràs, les agències i les clíniques de reproducció assistida tenen un lucre indiscutible (superior al de la mare subrogada quan aquesta percep diners per la seva gestació). Això és un dels factors principals de promoció d’aquest tipus de maternitat.
Si entrem en l’àmbit de la justícia social, es fa molt difícil justificar, al meu entendre no es pot, l’explotació de les dones amb finalitats comercials i lucratives per a uns pocs.
Reflexionem ara sobre el bé del menor, el bé del fill.
De fet, algunes mares gestants expressen el seu desig de no establir vincles amb els pares d’intenció per evitar desenvolupar més vincles emocionals que poden dificultar més encara l’entrega del fill als contractants
A molts infants nascuts per aquest mètode se’ls priva de conèixer alguns dels seus orígens genètics, biològics i familiar, ja sigui per les lleis que protegeixen l’anonimat dels donants de gàmetes (i es conculca el dret de conèixer els orígens genètics), ja sigui pel contracte establert en la maternitat subrogada en què es pot ocultar al nen qui va ser la seva mare gestacional. De fet, algunes mares gestants expressen el seu desig de no establir vincles amb els pares d’intenció per evitar desenvolupar més vincles emocionals que poden dificultar més encara l’entrega del fill als contractants.
Sembla que els drets del fill passen a un segon pla, en el millor dels casos, en relació amb el desig de paternitat/maternitat.
Un fill no és un bé d’ús i consum. No és un objecte mercantil.
En el contracte que se signa entre els progenitors intencionals i la mare subrogada no es contemplen habitualment la dignitat i els drets del nou ésser.
Se solen exigir algunes característiques per a l’embrió que s’ha de gestar, sobretot l’absència de malalties.
Hauríem de recordar que cada persona té dret a ser volguda per si mateixa i no en funció de les seves característiques físiques o psíquiques. Aquest dret es conculca en aquest tipus de contracte que, més aviat, recorda al control de qualitat dels materials en la indústria que al procés amorós de procreació.
La prompta separació del nen de la mare que l’ha gestat també pot tenir efectes perjudicials psíquic-físics.
És conegut que el fetus al ventre matern reconeix la veu de la mare, és sensible al seu ambient, a les músiques o sorolls que escolta, estableix llaços amb ella, que es veuen interromputs bruscament. Un fill no és producte pel qual es fixa un preu.
Què succeeix quan el fill no compleix les expectatives estipulades?
L’Església convida a concebre fills fruit de l’amor generós i gratuït dels esposos, a respectar els drets de l’infant (per exemple a conèixer els seus orígens biològics), i a valorar la vida com un do.
Humanitzar la sexualitat i la procreació, alliberar les dones de tota mena d’esclavatge, tenir cura de les vides concebudes i viure en harmonia amb la natura, també la humana, és una tasca apassionant que ens permetrà transitar per camins d’amor, justícia i gratuïtat.
Accedeix al text publicat al Blog de Cristianisme i Justícia:
