Pobres criatures. El desvetllament de la dimensió ètica
L'article analitza la pel·lícula Pobres criatures (Poor Things), dirigida per Yorgos Lanthimos i basada en la novel·la homònima de Alasdair Gray, des d'una perspectiva bioètica i filosòfica. L'obra planteja el cas de Bella Baxter, una dona adulta amb un cervell infantil, l'evolució del qual permet explorar el desenvolupament de l'autonomia, la vulnerabilitat i la dimensió ètica de l'ésser humà. A través del seu procés de maduració —física, cognitiva, social i moral—, la protagonista transita des de la innocència cap a la comprensió del sofriment i la injustícia, adquirint consciència ètica i autonomia relacional. La pel·lícula suscita profundes preguntes sobre els límits de l'experiment científic, l'ús instrumental de les persones, el sentit de la llibertat i la capacitat d'empatia com a fonament de la moral. En el seu rerefons visual i narratiu, la història es converteix en una metàfora del progrés humà i del despertar moral, recordant que el veritable creixement implica aprendre a reconèixer i respondre al dolor aliè.
The article analyses the film Poor Things, directed by Yorgos Lanthimos and based on the novel of the same name by Alasdair Gray, from a bioethical and philosophical perspective. The story presents the case of Bella Baxter, an adult woman with an infant’s brain, whose development allows an exploration of autonomy, vulnerability, and the ethical dimension of being human. Through her physical, cognitive, social, and moral growth, the protagonist moves from innocence to an awareness of suffering and injustice, gradually acquiring ethical consciousness and relational autonomy. The film raises profound questions about the limits of scientific experimentation, the instrumental use of human beings, the meaning of freedom, and empathy as the foundation of morality. Visually and narratively, the story becomes a metaphor for human progress and moral awakening, reminding us that genuine growth lies in the ability to recognise and respond to the suffering of others.
Llicenciada en Biologia per la UB i doctora en Filosofia per la URL. Forma part de l'equip acadèmic de l'Institut.
“Ella és Bella. És un experiment. El seu cervell i el seu cos no es troben del tot sincronitzats. Però està progressant a un ritme accelerat.” Aquesta frase pronunciada pel brillant i poc ortodox científic Dr. Godwin Baxter (Willem Dafoe) al començament de la pel·lícula ja ens situa en la originalitat que es pot esperar d’aquest film. Bella Baxter (Emma Stone) és una jove que ha estat tornada a la vida i té desig d’experimentar i aprendre. Delerosa de conèixer el món s'escapa amb Duncan Wedderburn (Mark Ruffalo), un advocat vividor, en una trepidant aventura a través de diferents països. En aquest recorregut, Bella anirà madurant progressivament diferents dimensions de la seva persona.
Aquest és un llargmetratge del controvertit director de Canino i Llagosta, Yorgos Lanthimos. Es basa en l’adaptació homònima de la novel·la d’Alasdair Gray. Va acumular 11 nominacions als Oscars aconseguint el de millor actriu principal per Emma Stone i tres més de caràcter més tècnic. Tot i que ha estat una producció que ha suscitat molta polèmica, el cert és que planteja molts temes susceptibles de donar lloc a un apassionant debat bioètic.
Un dels aspectes més destacables del film és poder resseguir les descobertes progressives que fa Bella i el seu desenvolupament tal com ho faria un infant, però en el cos d’una dona adulta. D’una banda, la maduresa biològica, com ara la millora gradual en la motricitat. D’altra banda l’exploració dels sentits i del plaer en la qual es prodiga el film, especialment en el del gust i en el sexual. Alhora, té lloc l’assoliment del llenguatge des dels primers mots i les primeres frases amb una sintaxi matussera, fins a l’elaboració de discursos ben estructurats. Pel que fa a la dimensió social i relacional, l’evolució és complexa, no entén les normes socials i entra en conflicte amb elles. Això dona lloc a plantejaments seriosos sobre algunes convencions de la societat. Tanmateix, el film les porta fins a l’extrem deixant traslluir el que molt probablement conforma la visió del món del director. Però el que més sorprèn és l’evolució ètica de la protagonista, arribant a decisions ben fonamentades i argumentades.
Però allò que més colpirà Bella és descobrir com hi ha persones que viuen una pobresa extrema que els porta a sofrir, emmalaltir i morir. Aquest fet, que contrasta amb la seva situació benestant, és un dels punts d’inflexió de la pel·lícula. No pot acceptar-ho
Aquest “monstre”, com és anomenada en un moment de la narració, s’allunya del Frankenstein de Mary Shelley perquè el seu desenvolupament cognitiu és molt notable. No només experimenta el plaer de la lectura sinó que gaudeix dialogant i debatent temes filosòfics amb alguns dels personatges amb qui es troba. Parla de capitalisme, socialisme, humanisme, fins i tot aflora un dilema filosòfic clàssic com el de Hobbes sobre la maldat innata de la persona. Però allò que més colpirà Bella és descobrir com hi ha persones que viuen una pobresa extrema que els porta a sofrir, emmalaltir i morir. Aquest fet, que contrasta amb la seva situació benestant, és un dels punts d’inflexió de la pel·lícula. No pot acceptar-ho. La seva ment innocent es troba amb un món hostil i desitja entendre’l i canviar-lo.
Cal remarcar també les relacions que estableix amb les figures masculines. A l’inici, amb el seu creador, a qui tracta com a pare. Al començament el Dr. Baxter vol allunyar-la de tot, amagar-la. Però Bella té preguntes, té curiositat i vol conèixer el món que l’envolta, vol sortir. Després intenta obtenir el suport de Max McCandless (Ramy Youssef), ajudant del Dr. Baxter i que està profundament enamorat d’ella. En no aconseguir-lo recorrerà a l’advocat Wedderburn que pretén aprofitar-se d’ella i que al final caurà als seus peus amb un perfil d’amor infantil, romàntic i possessiu emocionalment. La malaltia del seu pare la fa tornar a casa per l’estimació filial que experimenta envers ell. Apareix llavors una altra figura masculina Alfie Blessington (Christopher Abbott) del que rebrà un tracte violent i sàdic que ampliarà la visió de Bella sobre la realitat de les relacions de parella. Finalment serà Max, que també ha anat madurant la manera d’estimar-la, amb qui consolidarà una consensuada unió des del respecte i la llibertat mútues.
Es pot considerar que és realment autònoma? És capaç de crear idees i tenir projectes? Posseeix intuïció moral? Pot decidir sense condicionants externs? Probablement es podria afirmar taxativament que sí.Tanmateix, es pot dir el mateix respecte a l’autonomia relacional?
S’ha emfatitzat molt la llibertat de Bella que és capaç de sostreure’s de les normes socials. Es pot considerar que és realment autònoma?1 És capaç de crear idees i tenir projectes? Posseeix intuïció moral? Pot decidir sense condicionants externs? Probablement es podria afirmar taxativament que sí. Tanmateix, es pot dir el mateix respecte a l’autonomia relacional?2 En aquest cas no es parla de prendre decisions autosuficients, sinó com a éssers imbricats en una xarxa de relacions socials en la que les persones interactuen i s’influeixen. En el cas de Bella, l’autonomia relacional sí que es dona, però apareix més tard en el seu procés de desenvolupament ètic, principalment quan es deixa afectar pel dolor dels altres (els pobres, el seu pare...).
És comprensible que el creador de Bella vulgui protegir-la del món exterior per la seva extrema vulnerabilitat: física, afectiva, cognitiva... Fet que es constata quan aquesta s’exposa i apareixen molts agents disposats a aprofitar-se d’ella: l’advocat, la madam del bordell... Però la seva accelerada evolució mental fa que pugui superar aquestes circumstàncies i que vagi minvant el grau de vulnerabilitat que l’acompanya.
La pel·lícula, però, planteja molts més temes. Pel que fa al propi experiment, és justificable èticament? L’avenç del coneixement pot justificar l’ús de les persones com a mitjans i no com a fins en elles mateixes? Hi ha diverses mostres en el film: el que fa el pare del Dr. Baxter amb el seu fill, el que fa aquest amb la protagonista i amb una altra persona... I d’altres com la necessitat i el límit dels filtres en les comunicacions socials, la problemàtica de la prostitució, el feminisme...
La pel·lícula, però, planteja molts més temes. Pel que fa al propi experiment, és justificable èticament? L’avenç del coneixement pot justificar l’ús de les persones com a mitjans i no com a fins en elles mateixes?
No podem acabar sinó fent referència a la bellesa dels decorats, de l’ambientació, del vestuari... Al joc de colors des del blanc i negre fins als colors més vius a mesura que Bella va madurant. A les significatives visions amb efecte fisheye lens que ens recorda la imatge obtinguda amb un microscopi d’acord amb el tema del film: un experiment que ens permet anar més enllà. L’espectacular treball dels actors, amb una Emma Stone imponent fa que, en conjunt, ressoni amb força la pregunta científica i filosòfica que planeja en aquesta narració visual: per què? Potser només podrem apropar-nos a la importància de la resposta amb el que ens recorda la protagonista: "L’objectiu de tothom és progressar, créixer".
Bibliografia:
1. Cf. Rendtorff, J. D. (2020). Principios éticos de la bioética y el bioderecho europeos: Autonomía, dignidas, integridad y vulnerabilidad. Revista Principia Juris, 17(36 ), 55-67.
http://revistas.ustatunja.edu.co/index.php/piuris/article/view/2062/1802
2. Cf. Esquerda Aresté, M., Cambra, F. J., & Bofarull, M. (2023). Autonomía relacional en pediatría. Revista Iberoamericana De Bioética, (22), 1–11. https://doi.org/10.14422/rib.i22.y2023.002
Per a citar aquest article: Lajara M. Pobres criaturas: El desvetllament de la dimensió ètica. Bioètica & debat. 2025;29(95): 1-3.
