Prohibició per risc de caigudes

En Pere és un senyor que viu en una residència. Cada dia surt a fer un cafè al bar que hi ha al costat. El seu estat de salut fa que tingui un elevat risc de caure. El seu nebot, que en té cura, no vol que surti, però ell es nega a renunciar-hi. Des del Comitè d'Ètica es considera que ha de prevaldre la decisió d'en Pere, atès que no hi ha arguments sòlids, des del punt de vista moral, per justificar que no es respecti la decisió autònoma d'una persona competent.

Publicat:
12 | 1 | 2023
Institut Borja de Bioètica
Comparteix:
Autonomia

Descripció del cas

En Pere és un senyor de 86 anys que viu en una residència per a gent gran des de fa cinc anys. Anteriorment vivia sol perquè és solter. Té un nebot que, juntament amb la seva dona, són els familiars de referència per al centre. En Pere es refia molt, i gairebé per a tot, d’aquest únic nebot.

Entre les seves patologies cal destacar una diabetis mellitus tipus 2, i també pateix de malaltia pulmonar obstructiva crònica moderada. A més, presenta una hipoacúsia severa i un dèficit visual moderat. Des de l’ingrés a la residència en Pere, acostumat a una vida en solitari, no s’ha acabat d’adaptar al funcionament del centre, i per això participa poc de les activitats que s’hi desenvolupen. 

En Pere té per costum sortir a fer un cafè en un bar del poble que està situat a pocs minuts de la residència. Com que cada vegada la seva marxa és més inestable i el risc de caigudes és més alt, té un Tinetti inferior a 19, els professionals del centre han intentat que es quedi a fer el cafè a la residència, però ell s’hi ha negat, perquè considera que aquest és el moment més important del dia. L’última vegada que va sortir a prendre cafè va caure al carrer, i tot i que no va patir cap fractura va quedar totalment masegat i se li va haver de practicar una sutura de set punts al front.

A causa de la caiguda, de la qual es va informar al nebot i la seva dona, aquests han demanat explícitament a la direcció del centre que, en endavant, no deixin sortir en Pere, per evitar que caigui de nou. El nebot també ha parlat amb el seu oncle per dir-li que no surti més, però ell no hi està d’acord, i li diu que quan es trobi millor tornarà a anar al bar. El nebot, amb la intenció de protegir-lo, l’amenaça que «si surt i cau de nou no el tornaran a anar a veure més». En Pere no diu res, però tot i les paraules del nebot, a qui aprecia molt, té clar, perquè així ho ha dit als professionals, que tornarà a sortir. 

En la reunió d’equip s’aborda aquesta qüestió i l’equip queda dividit entre els qui creuen que ha de poder sortir si ell ho vol, i els qui consideren que els riscos d’aquesta decisió són molts i convé que no surti sol de la residència. El cas es trasllada al Comitè d’Ètica del Centre.

Identificació del problema ètic

En nom de l’autonomia de la persona, s’ha de deixar sortir en Pere del centre per anar a fer el cafè amb el risc de prendre mal, o bé cal prioritzar la seva integritat física i evitar que en Pere surti de la residència?

Deliberació

En el transcurs de la deliberació s’analitzen els avantatges i inconvenients dels cursos extrems d’acció: 

  1. Acceptar la decisió d’en Pere. Sembla encertat perquè com que aquesta persona és autònoma s’ha de respectar la seva voluntat, i l’argument de la seguretat no és prou fort per anar en contra de l’autonomia. Durant la vida, moltes persones prenen decisions que poden posar en risc la pròpia salut o la pròpia vida (tabac, alcohol, vida sedentària, conducció temerària...). No deixar-lo sortir pot beneficiar la seva salut física, però no la seva salut psicològica, atès que per a ell poder anar al bar és un acte de socialització que li reporta benestar. L’inconvenient de respectar l’autonomia d’en Pere és que qualsevol dia pot caure i fer-se mal de veritat, amb la possibilitat que, a més de no poder continuar sortint, les complicacions de la caiguda puguin disminuir la seva qualitat de vida.
  2. Acceptar la petició del nebot. El familiar d’en Pere vol el millor per al seu oncle, i ell creu que la millor manera de protegir-lo és evitar que surti del centre. Si es respecta la decisió del nebot l’avantatge és que disminueix el risc de caigudes, i no hi ha cap tipus de trencament en la relació familiar. Tanmateix hi ha un greu inconvenient: la vulneració de l’autonomia d’una persona que és plenament competent per prendre decisions, i l’afectació psicològica que pot generar aquesta negativa.

En l’anàlisi dels cursos intermedis es considera que el més interessant seria que en Pere pogués sortir de la residència a fer el cafè; però per disminuir el risc de caigudes s’hauria de mirar que a l’hora de sortir la família s’organitzés per acompanyar-lo, o bé que busqués algú que acompanyés en Pere durant aquesta estona. En aquest cas s’hauria d’aconseguir que tant la família com en Pere acceptessin aquesta proposta.

Des del Comitè d’Ètica es considera que ha de prevaldre la decisió d’en Pere, atès que no hi ha arguments sòlids, des del punt de vista moral, per justificar que no es respecti la decisió autònoma d’una persona competent

Resolució

Després d’una llarga discussió en el si del CEA s’acorda que es parlarà amb el nebot per tal que busquin algú perquè acompanyi en Pere a fer el cafè, en cas que ells no puguin assumir diàriament aquest compromís. Si el nebot veu amb bons ulls aquesta proposta, els professionals del centre es cuidaran de convèncer en Pere perquè accepti aquesta ajuda a l’hora de sortir de la residència. En cas que aquesta proposta fos rebutjada per en Pere i/o el nebot, des del Comitè d’Ètica es considera que ha de prevaldre la decisió d’en Pere, atès que no hi ha arguments sòlids, des del punt de vista moral, per justificar que no es respecti la decisió autònoma d’una persona competent, tot i els riscos que comporta respectar aquesta autonomia. 

Recomanacions

- Cal assegurar-se que el nebot comprèn que no es pot conculcar l’autonomia del seu oncle, i que s’ha de mirar de respectar la seva voluntat, tot provant de minimitzar els riscos, i que per tant és important que es posin els mitjans necessaris per tal que en Pere pugui sortir acompanyat de la residència. També s’hauria d’incidir en què no és bo que per fer canviar d’opinió el seu oncle el coaccioni, ja que això pot generar més patiment a en Pere, i és bo mantenir la relació de confiança que ell té envers el seu nebot.

- Cal assegurar-se que en Pere comprèn que es vol respectar la seva voluntat, però que el respecte a la seva integritat també és molt important perquè no disminueixi la seva qualitat de vida. S’hauria de treballar per tal d’aconseguir que acceptés l’acompanyament que se li ofereix com a mitjà per evitar riscos físics, i a l’hora mantenir la salut psíquica.

- Si després del procés d’explicació de la proposta una de les parts no acceptés el suport en l’acompanyament prevaldria la decisió de l’oncle. En aquest sentit hauríem d’ajudar el nebot a comprendre el fonament d’aquesta decisió.

Glossari

Diabetis mellitus tipus 2: és una malaltia complexa, resultat d’un dèficit de secreció d’insulina i d’un augment de la resistència perifèrica a l’acció de l’hormona, que ocasiona hiperglucèmia i condueix a l’aparició de complicacions microvasculars i macrovasculars. Si amb les modificacions de l’estil de vida no s’assoleix un control glicèmic adequat en uns 3-6 mesos, s’ha de prescriure un fàrmac oral.

Hipoacúsia: disminució de la sensibilitat auditiva. Pot presentar-se de forma unilateral, quan afecta a una sola orella, o bilateral, quan es troben afectades totes dues orelles. La hipoacúsia presenta diferents graus o nivells. En la hipoacúsia severa no es percep la veu, excepte si aquesta és molt forta.

Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC): és una malaltia respiratòria que consisteix en la dificultat del pas de l’aire a través dels bronquis. Això provoca sensació de falta d’aire (ofec o dispnea), sobretot quan es fa exercici o esforç físic. És una malaltia progressiva, que no es cura, però que es pot millorar i tenir sota control. La malaltia predisposa a patir infeccions respiratòries, que poden provocar aguditzacions i requereixen tractament.

Test de Tinetti: escala de valoració per detectar problemes d’equilibri i mobilitat en persones grans, i per determinar el risc de caigudes. Està format per dues subescales, una d’equilibri i una altra de la marxa. En la primera es valoren nou ítems, amb un valor màxim de 16 punts. La segona està formada per set ítems, amb una puntuació màxima de 12 punts. Les puntuacions inferiors a 19 indiquen un alt risc de caigudes, i les puntuacions entre 19 i 28 (màxima puntuació del test), un risc de caigudes baix.
 

Per a citar aquest article: Paraba, S. Prohibició per risc de caigudes.Bioètica & debat · 2014; 20(72): 22-23