Recomanacions ètiques en relació amb la gestió de la dimensió afectiu-sexual en les persones amb discapacitat

"Les últimes dècades han representat un canvi radical en el suport i atenció a les persones amb discapacitat, evolucionant des d'un model paternalista a un model centrat en les persones. Des d'una visió integral i integradora, és un profund canvi de mirada, que reconeix la diversitat de ritmes, de valors i de necessitats i és la base per a un model d'atenció basat en el respecte, la cura i en saber acompanyar en la mesura que ho permetin."

"Des de l'espai de reflexió Ètica Assistencial de l'Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida, es va elaborar durant l'any 2019 un document de treball: Recomendaciones éticas con relación a la gestión de la dimensión afectivo-mensual en las personas con discapacidad (Cf. Annex 1), amb l'objectiu de poder oferir una orientació general als professionals, ajudar a identificar situacions de conductes inapropiades o disparitat de criteris entre professionals, promovent criteris de maneig i d'alerta."

"Hi ha hagut una certa visió social paternalista en considerar a la persona amb discapacitat "com un nen" que no ha crescut i que el seu desenvolupament cognitiu s'ha quedat en una etapa infantil i immadura (Amor Pan, 2000). Aquesta visió infantilitzadora comporta, en una certa manera, considerar a la persona amb discapacitat com a asexuada, amb el que de manera conseqüent se'l considera i tracta com a tal."

"En un interessant article, destinat a pediatres, Sexualidad de los niñós y Adolescentes con problemas de discapacidades del desarrollo (Murphy & Elias, 2006) s'introdueixen algunes idees per a fomentar en els professionals que treballen amb persones amb discapacitat. Hem adaptat aquestes idees per a ser vàlides també en l'àmbit de l'adult:

1. Discutir temes de desenvolupament físic, maduresa i sexualitat de manera regular, començant durant la infantesa i continuant a través de l'adolescència i mantenir durant l'etapa adulta. No pressuposar que la persona ja coneix fets bàsics.

2. Cal assegurar la privacitat i la intimitat de cada persona amb discapacitat.

3. Ajudar els pares o a les famílies a comprendre com les habilitats dels seus fills afecten el comportament i la socialització.

4. Animar a les persones amb discapacitat i als seus pares per a optimitzar la independencia particularment en allò relacionat amb l'autocura i les habilitats socials, ja que suposarà un camí cap a la millora de la seva qualitat de vida i la de les seves famílies.

5. Ser conscients de les necessitats mèdiques que poden ser especials en alguns casos com a modificacions, exàmens ginecològics o assessorament genètic quan sigui apropiat.

6. Cal reconèixer que les persones amb discapacitats, des de la infantesa fins a la seva etapa adulta, té un major risc d'abús sexual, sent imprescindibles estar alerta i conèixer indicis d'abús.

7. Advocar per una sexualitat apropiada per al desenvolupament i l'educació en la llar, la comunitat i l'escola, així com educar a les persones amb discapacitat per a les possibles conseqüències dels seus actes.

8. Animar als pares a ser els principals mestres de l'educació sexual apropiada per al desenvolupament dels seus fills, incorporant valors familiars, culturals, tradicionals i creences religioses.

9. Proporcionar a les famílies informació sobre els programes comunitaris apropia-dos que aborden problemes de sexualitat per a nens, adolescents i adults amb discapacitat.

I afegiríem un desè punt: elaborar programes formatius en valors, afectivitat i sexualitat per als professionals que acompanyen a les persones amb discapacitat."