Relacions sexuals consentides sense protecció en salut mental

Descripció del cas

En un centre de mitjana estada per a pacients amb problemes de salut mental, dos pacients (en Carles i l’Anna) han mantingut relacions sexuals consentides sense mitjans de protecció.

Ambdós estan afectats per alguna mesura de modificació de la capacitat legal, encara que són competents per a la presa de decisions i són conscients del que han fet i dels possibles riscos, així com de la prohibició de mantenir relacions sexuals existent al centre. 

En Carles té VIH positiu i segueix els tractaments antiretrovirals de forma correcta. Les anàlisis dels darrers mesos demostren que la càrrega viral és indetectable i per això el risc de contagi és molt baix. L’Anna desconeix totes aquestes dades de salut d’en Carles. 

No hi ha una relació sentimental estable entre ells. De fet, tenen caràcters i gustos molt diferents i no es pot dir que tinguin una relació d’especial amistat o d’amistat profunda. 

Quan, a través d’en Carles, l’equip s’assabenta del que ha passat, ell manifesta que està disposat a dir a l’Anna que és VIH positiu, però per por de les conseqüències per causa de l’estigma i de possibles problemes amb altres residents, prefereix fer-ho quan sigui donat d’alta del centre.

El personal sanitari es pregunta si convé comunicar a l’Anna, immediatament i sense esperes, aquestes dades de la salut d’en Carles. 

Identificació del conflicte ètic

Per a la identificació del conflicte i la deliberació se segueix el mètode exposat a la guia Conflictos éticos en Psiquiatría y Psicoterapia (Madrid: Fundación Ciencias de la Salud, 2014).

El conflicte ètic en aquest cas s’estableix entre dos béns (valors) que el personal assistencial ha de protegir:

1. La intimitat del pacient. El deure del personal clínic envers aquest bé (la forma de protegir-lo) és la confidencialitat, el secret professional. Aquest deure existeix encara que no el demani el pacient. Però, en aquest cas, el pacient (en Carles) el demana explícitament, exercint la seva autonomia. 
2. La salut de terceres persones. El deure envers aquest bé (la forma de protegir-lo) és la comunicació de determinada informació a una persona que pot patir dany en la seva integritat o en la seva salut (en aquest cas l’Anna).

Es podria incloure un tercer bé, el benestar «social» d’en Carles. El fet que es conegui aquesta informació pot generar un estigma, o bé represàlies o bé una discriminació per part d’altres persones, ja que es dona per suposat que l’Anna comunicaria aquesta dada a altres residents. No obstant això, sembla que aquest bé entra en joc en un «segon moment», respecte del primer bé mencionat. Entraria en consideració (en escena) més com a motiu personal del pacient per a no comunicar la informació. Per això no sembla que estigui «en joc» al mateix nivell que els dos primers béns. 

Deliberació

Partint dels dos béns en joc, els cursos extrems d’acció possibles són dos.

Si optem per protegir la salut de l’Anna (segon bé), sense tenir en compte la intimitat i l’autonomia d’en Carles (primer bé), el personal assistencial prendria la decisió d’explicar la situació a l’Anna sense el consentiment d’en Carles. 

Si optem per protegir la intimitat d’en Carles (primer bé), el personal assistencial prendria la decisió de no explicar res a l’Anna i deixar en mans d’en Carles la gestió d’aquesta informació. 

Un possible curs d’acció intermedi per part del personal assistencial seria no informar l’Anna, però seguir treballant amb en Carles la necessària responsabilitat de les pròpies accions i tenir en compte les possibles conseqüències negatives de les accions sobre altres persones, amb la finalitat que sigui ell qui comuniqui a l’Anna, o a altres persones en un futur, que és VIH positiu.

Cal indicar que, com és sabut, el deure del secret no és absolut en l’assistència sanitària, sinó que admet excepcions

Cal indicar que, com és sabut, el deure del secret no és absolut en l’assistència sanitària, sinó que admet excepcions. Aquestes excepcions en general són tres: el possible dany a la vida o a la integritat del pacient; el possible dany a la vida o a la integritat de terceres persones, i les qüestions relacionades amb la legalitat i la justícia (judici, peritatge, etc.).

El dubte, en aquest cas, està relacionada amb el segon supòsit. En aquest cas cal valorar el risc real de dany per a la tercera persona. En aquest cas el risc per a l’Anna és baix per dues raons: a) la càrrega viral és indetectable, i b) el fet que el factor de risc, la relació sexual, no és previsible que es repeteixi, ja que no sembla que es tracti d’una parella estable. 

Valorats aquests dos fets i també el tercer fet, que la font de risc ja s’ha produït (la relació sexual ja ha tingut lloc), sembla que comunicar la informació ara per part del personal assistencial seria desproporcionat perquè: això evitaria una possible infecció de l’Anna? Sembla que no i, per tant, perdria força el criteri segon indicat com a justificació per a no respectar el secret. 

Es destaca ara per les raons següents: 

1. Perquè, si l’Anna ha estat contagiada, no sembla que comunicar-li la informació que en Carles és VIH positiu ara, en un termini de temps pròxim o curt, li eviti algun dany, ja que en cas d’un possible contagi podria trobar-se en període finestra i presentar una serologia negativa. 
2. Pel fet que en Carles manifesta la seva intenció de comunicar a l’Anna aquesta informació en un període relativament curt, temps que no sembla agreujar la situació en el cas que l’Anna estigui contagiada (amb la condició que l’Anna pugui fer aviat el seguiment serològic que està indicat en aquest casos).
3. Perquè si en Carles no rep l’alta properament i no informa l’Anna, serà necessari revelar el secret perquè l’Anna pugui prendre les mesures adequades. 

Recomanació final

Seguint l’argumentació exposada, es recomana respectar la confidencialitat i no informar, per ara, l’Anna que en Carles és VIH positiu.

Al mateix temps, es recomana treballar amb en Carles la necessitat de prendre consciència de la seva responsabilitat i de l’obligació moral i legal de prendre mesures de protecció per a no perjudicar la salut d’altres persones, sigui l’Anna o d’altres. Especialment cal aconseguir que no retardi la comunicació de la informació a l’Anna. 

Glossari

Curs extrem d’acció: Acció en la qual hi ha dos o més béns o valors en conflicte, i es dona prioritat a un dels béns en detriment dels altres.

Curs intermedi d’acció: Acció en la qual hi ha dos o més béns o valors en conflicte, i no es dona prioritat a un d’ells, sinó que es procura salvaguardar totalment o parcialment tots els valors en conflicte.

Càrrega viral de VIH: Quantitat de partícules del virus de la immunodeficiència humana (VIH) en sang.

Fàrmac antiretroviral: Fàrmac que té la finalitat d’anul·lar els efectes d’un retrovirus.
 

Per a citar aquest article: CEA Hospital Sagrat Cor Serveis Salut Mental-Martorell. Relacions sexuals consentides sense protecció en salut mental. Bioètica & debat · 2019; 25(86): 22-23.