Reptes bioètics de l'ecologia

Aquesta setmana estem seguint amb interès les informacions del COP 27. Ens unim a les seves reflexions amb l'article d'en Joan Carrera. 

La crisi ecològica actual prové de la manera com ens relacionem amb la natura i amb els altres éssers humans. Plantegem quatre reptes ecoètics. Primer: la inseparabilitat de la problemàtica ecològica i de la justícia distributiva. Segon: el lligam entre la problemàtica ecològica i els conflictes que es donen al nostre món. Tercer: la legislació mundial hauria d'acceptar, com a base, certs acords ètics comuns. Quart: admetre que la problemàtica ecològica i l'econòmica van unides i això reclama un nou sistema socioeconòmic. La reflexió bioètica del futur, doncs, s'haurà de centrar més en els problemes de justícia que afectaran la majoria de la població mundial. 
 

Publicat:
17 | 11 | 2022
Joan Carrera Carrera

Llicenciat en Medicina i Cirurgia. Doctor en Teologia Moral. Professor col·laborador del Departament de Ciències Socials d'ESADE-URL. Professor de l'equip acadèmic de l'Institut Borja de Bioètica-URL.

Paraules clau:
Comparteix:
Reptes bioètics de l'ecologia.

Ja l'any 1975, Van Rensseler Potter, un dels pares de la bioètica, es lamentava que la bioètica s'havia centrat molt en la clínica i havia oblidat la problemàtica ecològica. Des de llavors, la problemàtica s'ha fet més present en els mitjans de comunicació hi han hagut moltes declaracions d'experts, per exemple, els informes sobre el canvi climàtic (IPPCC)... però ens falta, en general, consciència que l'actual crisi ecològica prové d'una manera de relacionar-nos amb la natura i amb els altres éssers humans. Una relació on es prioritzen determinats valors per sobre d'altres, i d'aquesta manera s'estructura una mentalitat força compartida per molts dels actuals habitants del planeta. Creiem que hem avançat en la consciència de la interdependència entre les persones i que la problemàtica ecològica la patim com a humanitat sencera. 

...però ens falta, en general, consciència que l'actual crisi ecològica prové d'una manera de relacionar-nos amb la natura i amb els altres éssers humans. Una relació on es prioritzen determinats valors per sobre d'altres, i d'aquesta manera s'estructura una mentalitat força compartida per molts dels actuals habitants del planeta. Creiem que hem avançat en la consciència de la interdependència entre les persones i que la problemàtica ecològica la patim com a humanitat sencera

A l'àmbit axiològic enumeraria alguns reptes importants de cara al futur pròxim. 

En primer lloc, la inseparabilitat de la problemàtica ecològica i de la justícia distributiva. No estem davant de dues crisis, la social i l'ecològica sinó d'una única crisi que cal afrontar-la de forma conjunta com ja afirmava el moviment ecologista que ha rebut diferents noms: Justícia mediambiental, ecologisme dels pobres, ecologisme de la livelihood,  Ecologisme de l'alliberament... i va ser incorporat i reafirmat a l'Encíclica Laudato Si', del Papa Francesc. Reprendrem aquest punt més endavant.

En segon lloc, s'ha avançat en la presa de consciència del lligam entre la problemàtica ecològica i els conflictes que es donen al nostre món (guerres convencionals, guerres comercials, canvis polítics per dominar els recursos escassos). Aquests conflictes tenen com a objectiu, sovint no declarat, assegurar el subministrament de materials per a les noves tecnologies (terres rares...) i dels escassos recursos energètics (petroli, gas naturals, esquistos de petroli...) durant el període de la denominada transició ecològica (i energètica). I cada cop prenen pes, les dominades "guerres per l'aigua", atesa la gran escassetat fruit de les sequeres creixents de territoris força poblats.

En tercer lloc, s'han fet passes a l'àmbit de la consciència i d'accions polítiques, però creiem que encara hi ha molta feina a fer a l'àmbit de la legislació mundial (implementar polítiques concretes i sobretot de la seva verificació) i per aconseguir-ho, s'hauria d'avançar en l'acceptació d'una Global Ethics, certs acords ètics comuns atesa la pluralitat cultural, axiològica, religiosa del nostre planeta i la consciència que no es poden donar solucions locals.

En quart lloc, creiem que s'hauria de començar a acceptar que la problemàtica ecològica i l'econòmica són dues cares de la mateixa moneda, que mai s'haurien d'haver separat (etimològicament les paraules: ecologia i economia, tenen significat semblant (oikos-nomos, oikos-logos). El sistema econòmic actual hegemònic (capitalista amb components neoliberals o de l'estat del benestar) tal com està resulta un obstacle per donar respostes a la problemàtica ecològica. És un sistema que necessita créixer constantment, expandir-se amb nous mercats, amb l'obtenció de més recursos, i per a poder-ho realitzar necessita un correlatiu hiperconsum per part de la població, i la creació de l'obsolescència dels productes que genera. I en moments de crisi econòmica, com l'actual, derivada de la guerra d'Ucraïna, la temptació del sistema és tornar a dissociar economia/justícia de la problemàtica ecològica, posposant les solucions i cercant accions immediateses i populistes. 

El gran repte que ens espera és com construir un futur inclusiu des d'un nou o reformat sistema socioeconòmic que s'hauria de construir sobre valors força diferents que els actuals hegemònics. Com a exemples: una forma d'entendre la felicitat humana molt més relacional; una forma social que potencia adonar-se de la interdependència entre tots els humans i amb la resta d'essers vius. I també, s'hauria d'accentuar, el valor de la simplicitat de vida, una frugalitat o sobrietat voluntària. Una simplicitat i un model de vida que, a diferència d'un dels motors centrals del nostre sistema econòmic actual, el consum excessiu, busqui el punt necessari, però que no augmenti les necessitats. Una sobrietat basada en la premissa per a trobar sentit a la vida individualment és una il·lusió antropològica. Aquesta il·lusió està portant a un desenllaç ecològic i socialment injust, ja que no es pot fer extensiu a tothom. Així, doncs, la persona té davant dels seus ulls la possibilitat de trobar sentit a la vida convertida en font d'una felicitat centrada en la quotidianitat, en la cura de l'altre i en la participació de la vida de la comunitat. Tot aquest plantejament posa en dubte una qüestió essencial del nostre sistema socioeconòmic actual: que cadascú de nosaltres, de forma individual i al marge de qualsevol consideració social, pugui acumular béns més enllà del fet necessari per a la seva supervivència. 

Podríem concloure que la bioètica que ens espera possiblement dedicarà atenció a la problemàtica social que afecta la vida de molts (la justícia del sistema econòmic) durant la transició ecològica

Podríem concloure que la bioètica que ens espera possiblement dedicarà atenció a la problemàtica social que afecta la vida de molts (la justícia del sistema econòmic) durant la transició ecològica. A més a més, s'accentuarà la inestabilitat sociopolítica per almenys dues raons. Una primera derivada d'una creixent desigualtat econòmica dins dels països i entre països, i dels molts moviments poblacionals, fugint de les guerres pels recursos o les migracions climàtiques. I un segon motiu, per les resistències polítiques a l'inevitable canvi de model econòmic, que comportarà un augment de formes polítiques autoritàries, populistes (intents per part de les elits econòmiques de controlar la transició i de no perdre privilegis econòmics).

No és d'aventurar que la reflexió bioètica del futur pròxim no serà pas tant sobre l'enginyeria genètica ni la intel·ligència artificial... sinó sobre problemes de justícia, que afectaran la majoria de la població mundial: com repartir els recursos escassos, la fam, la distribució d'antibiòtics i vacunes, el dret a l'assistència sanitària... I recordem que el canvi climàtic possiblement ens portarà un retorn de malalties infeccioses que l'Occident ric havia oblidat, per la proliferació dels vectors (insectes...).

Per tot això esmentat, necessitem una reflexió sobre l'ètica de la vida, enfront dels desafiaments socials i mediambientals, que ens obliguen a repensar el model de societat on volem viure, per tal d'assegurar un futur a la humanitat. Quins valors cal aportar per tal de sobreviure de manera inclusiva (i no només per uns pocs) a la crisi ecològica en totes les seves dimensions? Ens caldrà aprendre noves formes de sobreviure (economia), de conviure (política) començant pels àmbits més petits i quotidians. Al mateix temps, creiem que són necessaris canvis en les estructures socials que mantenen, perpetuen i legitimen aquest sistema depredador i clarament injust per una bona part de la humanitat.

Bibliografia

Van Rensselear Potter Humility and responability: A Bioethics for oncologist: Presidential Address, Cancer Research 35 (1975) 2297-2306.