Reptes bioètics per a la pediatria del segle XXI
Tot i que acostumem a referir-nos a la línia del temps fent referència a “abans de la pandèmia” i “després de la pandèmia”, la vida ha continuat com si no hagués existit. La societat i el món sanitari han anat recuperant la pretesa normalitat però, indubtablement aquest fet històric ha deixat empremta en el nostre món i en el nostre funcionament. Recuperem un article del butlletí de la Societat Catalana de Pediatria elaborat per membres de l’equip de l’Institut Borja de Bioètica que, a partir de les reflexions sobre la pandèmia, mostra quins són els reptes bioètics per a la pediatria del segle XXI.
Doctora en Medicina i especialista en Pediatria. Llicenciada en Psicologia i Màster en Bioètica. Directora de l’Institut Borja de Bioètica Presideix la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
Doctor en Medicina i Cirurgía. Cap de la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques de l'Hospital Materno-Infantil Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat (Barcelona). Màster en Bioètica.
Són molts fronts oberts, tots complexos, però tots imprescindibles. Així la bioètica es va construint, acompanyant la medicina, en sintonia i sincronia, per ajudar a situar el rumb en un entorn cada cop d’una complexitat més elevada
"És molt difícil valorar quin impacte ètic tindrà la pandèmia i tot el que s’ha viscut aquests darrers mesos en la pediatria, ja que per poder fer una bona anàlisi cal una certa distància temporal. Però podem esbossar algunes intuïcions, basades en tres eixos: primer, quins reptes ètics arrossegàvem d’abans de la pandèmia; segon, com algun d’aquests reptes pendents han marcat la pediatria durant la mateixa i com n’han aparegut de nous; i tercer, el més important, amb tot allò après per la situació viscuda, on voldríem arribar."
"Partim del supòsit que «no hi ha fets sense valors», ho hem viscut contínuament durant la pandèmia. És a dir, en totes les decisions que prenem, fins i tot en les més tècniques, hi ha valors al darrere. Les millors decisions no són preses per «experts» d’un sol àmbit, sinó per persones de diferents àmbits, explicitant els valors que hi ha darrere cada decisió i les seves conseqüències, i ponderant-los per arribar a respostes raonades i equilibrades."
"Però el recorregut de la bioètica no s’acaba en els valors, sinó que aterra amb els deures dels professionals, i aquests es conjuguen amb verbs, que en el cas de la pediatria es podrien resumir en alguns de concrets, com podrien ser protegir, promoure i acompanyar."
"I aquí s’enllaça amb un dels reptes ètics, heretats de l’època prepandèmia, com és el de saber fer el salt del model d’atenció biomèdica al biopsicosocial. El darrer terç del segle XX ens va deixar esbossat un canvi de paradigma d’atenció, passant de la mirada biològica a la mirada integral. Coneixem ja que la salut és un concepte altament interdependent en què interaccionen diferents dimensions, però malgrat el desenvolupament teòric ens falten estratègies d’abordatge."
"Queden encara força reptes ètics, amb pandèmia o sense, des d’àmbits molt propers a la recerca i als avenços biomèdics i tecnològics, com la genètica, on tenim propers conflictes ètics relacionats amb l’edició genètica, o plantejar si és ètic fer un cribratge neonatal genètic, la intel·ligència artificial i com s’aplica en medicina; fins a àmbits més professionals i organitzatius, com redefinir el professionalisme per al segle XXI."
Podeu accedir a l'article complet a través d'aquest enllaç.
Per a citar aquest article: Esquerda M, Cambra JM. Reptes bioètics per a la pediatria del segle XXI, després d’una pandèmia. Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria· 2021; 81(2): 61-62
