Tenen drets, els animals?

Una de les qüestions més obertes en bioètica global és la que té com a objecte discernir si els animals tenen drets, és a dir, si es poden considerar subjectes jurídics. Darrerament s’han publicat moltes monografies sobre aquesta temàtica i tot sembla indicar que, a grans trets, no hi ha unanimitat respecte aquest punt (1). A grans trets, es poden distingir dues grans posicions: d’una banda, els qui defensen que alguns animals tenen drets perquè tenen uns atributs molt propers a la condició humana i els qui consideren que no en tenen, encara que sí que hi ha un conjunt de deures respecte les seves vides.

Més enllà d’aquestes dues posicions, hi ha altres actituds marginals, des de les quals, no tan sols es vol ampliar el camp jurídic a alguns mamífers superiors, sinó a tots els animals en general. D’altres, encara van més enllà, i volen reconèixer aquests drets a tot ésser viu, ja sigui animal o vegetal, pluricel·lular o unicel·lular. Deixant de banda aquestes posicions més marginals, intentarem explorar els arguments dels qui defensen l’ampliació dels drets a alguns animals i també veurem, per contraposició, els arguments dels qui consideren que els animals no poden considerar-se com a subjectes de drets. Finalment, intentarem exposar, modestament, la nostra posició respecte aquesta delicada qüestió bioètica.

Arguments a favor

El defensor més conegut i popular dels drets dels animals és sens  dubte el filòsof australià Peter Singer que fa més de trenta anys va publicar el seu conegut manifest Animal Liberation (1973), que va captivar l’opinió pública mundial (2), i on descriu la situació de maltractament i d’abús que viuen milers de milions d’animals en mans dels éssers humans en diversos llocs del món (3). 

Singer considera que aquesta pretesa superioritat de la condició humana en relació a les altres espècies no està justificada, ni avalada per la ciència i que subsisteix com un residu de caràcter gremial que interessa a la condició humana, per mantenir el seu status quo en el conjunt de la naturalesa

Peter Singer posa molts exemples de tracte degradant, cruel i vexatori i considera que la raó última d’aquesta actitud dels homes envers els animals es deu a l’especieisme, paraula difícil de traduir. Es tracta d’un prejudici o una actitud favorable als membres de la nostra espècie humana i contrària a les altres espècies de la naturalesa. Singer considera que aquesta pretesa superioritat de la condició humana en relació a les altres espècies no està justificada, ni avalada per la ciència i que subsisteix com un residu de caràcter gremial que interessa a la condició humana, per mantenir el seu status quo en el conjunt de la naturalesa. Segons el seu parer, és per raons interessades i utilitaristes que no es reconeixen els drets als animals, com en anteriors èpoques, no es reconegueren els drets als esclaus, a les dones o als immigrants. Considera, doncs, que cal obrir el cercle de drets als animals, perquè l’antropocentrisme no té legitimació teòrica. Segons el seu punt de vista, tot els animals són iguals i aquesta arrel comuna és la base d’un mateix reconeixement de drets.

Des del seu punt de vista, el que fa un ésser digne de protecció moral i jurídica és la capacitat de sentir, de percebre dolor i plaer. Aquesta capacitat és, segons Singer, transversal en els éssers humans i en molts altres animals. En aquest sentit hi ha una igualtat de fons, que no es pot amagar. Aquesta mateixa tesi la defensen filòsofs com Tom Regan i Gary Francione entre molts d’altres. La capacitat de sentir deriva del fet de tenir un sistema nerviós que permet a l’ésser viu situar-se en el món, i el que determina per a ell uns interessos. L’animal també té interessos com l’home. Vol estar bé, evita el dolor, prefereix gaudir de la seva vida d’acord amb la seva complexitat i característiques. Encara que no sigui capaç d’expressar-ho verbalment, té interessos; lluita per ells.

Els defensors dels drets dels animals no afirmen que els homes i els animals tinguin exactament els mateixos drets, però sí que els animals són subjectes de drets

Els defensors dels drets dels animals no afirmen que els homes i els animals tinguin exactament els mateixos drets, però sí que els animals són subjectes de drets. Hi ha drets que, naturalment, no podran tenir, perquè no poden desenvolupar certes capacitats, com per exemple, la de treballar o fer vacances. Tant Singer com els altres defensors argumenten les seves tesis tot dient que estem profundament emparentats amb alguns animals, especialment, amb els primats (4) . Aquesta tesi encara té més consistència intel·lectual després de la descodificació del genoma d’alguns primats i de l’espècie humana i en veure les immenses semblances. Tant des del punt de vista genètic, com per raons d’organització social, tant des de la fisiologia, com des de la psicologia, l’home és un altre gran primat, pertany al regne animal, a la classe dels mamífers, a l’ordre dels primats, al subordre dels simis, a la classe dels homínids (que comparteix amb goril·les, ximpanzés i orangutans) i a l’espècie de l’homo sapiens.

Per a Gary Francione no és correcte sotmetre l’altre animal a esclavatge, ni concebre’l únicament com a propietat. Cal, doncs, des d’aquesta perspectiva, establir uns mínims drets per als animals (humans i no humans): que inclouria, com a mínim: el dret a la vida, a viure en llibertat, el dret a no ser torturat. Es posiciona clarament contra el marc jurídic vigent en el que l’animal es concep únicament com a objecte, propietat, bé moble. En aquesta mateixa línia argumental, cal situar les reflexions de Steven Wise expressades en el seu llibre Drawing the Line: Science and the Case for Animal Rights. Ell proposa que s’haurien de concedir drets legals a algunes espècies animals. Textualment afirma que no veu gran diferència entre un ximpanzé i el seu fill de quatre anys i mig. Detecta que hi ha animals capaços d’experimentar emocions, comunicar-se o desenvolupar interaccions socials. A part dels ximpanzés, es refereix a d’altres espècies, com els goril·les, els orangutans, els dofins atlàntics, els lloros grisos africans, els elefants, els gossos i les abelles, que, segons ell, reuneixen prou característiques per a concedir- los drets. Sol·licita uns drets bàsics com el dret a la integritat i a la llibertat corporal. Wise, després de la lectura d’Animal Liberation de Peter Singer, ha assumit la representació legal d’animals davant els tribunals dels EUA des de finals dels anys setanta del segle passat.

Arguments en contra

Entre els detractors d’aquesta tesi hi ha Roger Schruton, filòsof i autor de Animal Rights and Wrongs. Segons el seu parer, reconèixer drets als animals és una degradació dels éssers humans entesos com a sobirans per sotmetre el regne animal. Afegeix que si es reconeixen drets als animals, els posem en el mateix pla moral que els éssers humans, la qual cosa no té sentit segons ell, perquè entre l’ésser humà i les altres espècies hi ha diferències de qualitat. Els éssers humans fan eleccions lliures basades en l’avaluació conscient d’alternatives, són capaços de valorar i de fer balanç. Igualment, diu que els éssers humans exercim sobre les nostres vides una sobirania que demanem als altres que respectin. Som responsables de les nostres accions i intentem resoldre els conflictes a través de la paraula i no a través de la força. En definitiva, som éssers morals.

Segons el parer de Roger Schruton, reconèixer drets als animals és una degradació dels éssers humans entesos com a sobirans per sotmetre el regne animal

Una exposició més detallada d’aquesta línia argumental la trobem a Applied Ethics: A Non- consequentialist Approach, del professor de filosofia de la Universitat de Reading, David S. Oderberg. Segons ell, el fet que un animal sigui un subjecte en el sentit psicològic, un ésser capaç de patir i de sentir dolor, no és prou argument per defensar que sigui un subjecte moral, algú amb capacitat de prendre decisions lliure i responsablement, algú dotat de drets i amb capacitat per exercir els seus deures. Respecte els arguments que es basen en l’autoconsciència de l’animal, cal aclarir quin tipus de coneixement és aquest.

Segons Oderberg no hi ha evidència que els ximpanzés o qualsevol altre animal tingui consciència, en el sentit de ser capaç de pensar sobre els seus propis pensaments, de reflexionar sobre el seu propi procés de raonament, de fer judicis sobre els seus propis judicis. Els éssers humans són subjectes de dret perquè saben perquè fan el que fan, afirma Oderberg. Pel que fa als malalts senils, nens o persones greument afectades a nivell cognitiu, també tenen drets en la mesura en què són éssers potencialment capaços d’autoreflexió conscient, tot i que no poden exercir-la per causa de la seva vulnerabilitat. Segons ell, els animals s’han d’excloure del cercle de drets, perquè no tenen voluntat lliure, no poden decidir respecte el que és correcte o incorrecte, en el sentit de què no poden deliberar entre línies de conducta. Alguns d’aquests autors, fan servir un argument de caràcter teològic. Des d’un punt de vista teològic, s’afirma que la creació és l’obra de Déu i que com a tal no pertany a cap ens en concret. Tots els éssers, conscientment o inconscientment, pertanyen a la condició de criatura, són, en sentit franciscà, “germans en l’existència”, hi ha entre ells una fraternitat universal. Però, a la vegada, s’afirma que en la creació hi ha una jerarquia, una escala dels ens, de menys a més perfectes i que el lloc sublim en l’odre de la entitats creades materials, l’ocupa la persona (5). S’explica d’una manera clara en el Catecisme de l’església Catòlica on es diu que “l’home és el cim de l’obra del Creador»(6) .