L’Institut Borja de Bioètica-URL col·labora en el projecte fetaLife–CaixaResearch Placenta Artificial, una iniciativa pionera liderada per BCNatal que ha assolit resultats experimentals sense precedents a Europa i que treballa per fer possible la futura aplicació clínica d’aquesta tecnologia.

La tecnologia de placenta artificial (Artificial Womb Technology, AWT) representa una de les línies d’innovació més prometedores en medicina fetal i neonatal. El projecte fetaLife, liderat pel Dr. Eduard Gratacós des de BCNatal —centre adscrit a l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Clínic Barcelona i la Universitat de Barcelona—, ha desenvolupat durant més de cinc anys un prototip funcional de placenta artificial capaç de mantenir un model experimental en bones condicions durant 21 dies, amb una supervivència postnatal superior als 13 mesos i resultats favorables de neurodesenvolupament. Aquests avenços situen el projecte entre els més avançats del món en aquest àmbit.

L’objectiu de la placenta artificial és reproduir les condicions fisiològiques de l’úter matern perquè els fetus extremadament prematurs puguin continuar el seu desenvolupament en un entorn més similar al medi intrauterí. El sistema combina una incubadora líquida amb un circuit d’oxigenació connectat al cordó umbilical, mantenint unes condicions de desenvolupament més fisiològiques que les que ofereixen actualment les cures intensives neonatals.

Malgrat els importants avenços experimentals, la tecnologia encara no s’ha aplicat en humans. La seva futura translació clínica planteja, però, nombroses qüestions ètiques, jurídiques i socials que cal abordar abans d’iniciar els primers estudis clínics.

En aquest context, l’Institut Borja de Bioètica-URL participa activament en el projecte liderant l’anàlisi dels aspectes ètics relacionats amb la futura aplicació de la placenta artificial en humans. La seva contribució inclou la identificació i priorització dels principals reptes ètics, l’elaboració d’un marc per a la investigació clínica, la reflexió sobre l’estatut ètic, moral i jurídic del "fetonat", l’avaluació del balanç risc-benefici i dels processos de presa de decisions, així com l’assessorament continu al projecte davant les noves qüestions que emergeixen durant el seu desenvolupament.

Des de l’inici del projecte, aquestes qüestions són objecte d’un treball interdisciplinari en el marc d’un comitè específic d’aspectes ètics, socials i de seguretat, en què també participen representants de famílies de nounats prematurs. Aquesta aproximació respon a la voluntat d’integrar la reflexió bioètica en totes les fases del desenvolupament tecnològic, garantint que la innovació biomèdica avanci de manera responsable i alineada amb els valors de la societat.

Els resultats assolits fins ara han obert la porta a una nova etapa orientada a adaptar la tecnologia per al seu ús en humans. Paral·lelament al desenvolupament tècnic, el treball en els àmbits ètic i jurídic serà determinant per establir les condicions que permetin iniciar, en el futur, els primers estudis clínics amb les màximes garanties científiques, ètiques i de seguretat.

Amb aquesta col·laboració, l’Institut Borja de Bioètica-URL reafirma el seu compromís amb una recerca responsable i amb l’acompanyament dels grans avenços biomèdics mitjançant una reflexió ètica rigorosa que contribueixi a la seva futura implementació clínica.