Amb profunda tristesa, l’Institut Borja de Bioètica-URL lamenta la defunció de Alasdair MacIntyre, ocorregut el passat 22 de maig, a l'edat de 96 anys.

MacIntyre, filòsof escocès de renom mundial, va destacar per les seves aportacions a la filosofia moral, l'ètica i la teoria política contemporània. Va ser professor emèrit de filosofia en les universitats estatunidenques de Notre Dame i Duke.

Nascut a Glasgow el 12 de gener de 1929, va realitzar els seus estudis en Queen Mary College de Londres i va obtenir un mestratge en Arts per les universitats de Manchester i Oxford. Al llarg de la seva carrera, va ser investigador principal en el Centre d'Estudis Aristotèlics Contemporanis en Ètica i Política (CASEP) de la Universitat Metropolitana de Londres, professor emèrit en Notre Dame, i investigador distingit permanent en el Centre d'Ètica i Cultura de la mateixa universitat. També va impartir classes en les universitats de Brandeis, Duke, Vanderbilt i Boston.

Autor de més de dos-cents articles acadèmics i més de vint llibres, la seva obra més emblemàtica, Tras la virtud (1981), va ser descrita com "un estudi sorprenent i renovador de l'ètica, obra d'un dels filòsofs morals més destacats del món angloparlant". Aquesta obra s'ha consolidat com una de les contribucions més importants a la filosofia moral i política del segle XX en l'àmbit anglosaxó.

Encara que no es va especialitzar en bioètica, la seva reflexió sobre les virtuts va influir significativament en el corrent conegut com a “bioètica de la virtut”, en la qual destaca la figura del metge i teòleg Edmund Pellegrino.

El seu pensament filosòfic es va ampliar i va aprofundir en obres posteriors com a Justicia y racionalidad (1988), Tres versiones rivales de la ética (1990) i Animales racionales y dependientes (1999). La seva última publicació, Ética en los conflictos de la modernidad (2016), sintetitza els principals arguments que va desenvolupar al llarg de la seva extensa trajectòria intel·lectual.

Descansi en pau, Alasdair MacIntyre.