Ètica / Màsters oficials

Màster universitari en Bioètica per la URL

Formació postuniversitària
A distància
Hores:
Presencials:
1500 h.
Totals:
1500 h.
 Propera edició: 2021-2023


En resolució de 15 de setembre de 2017 del Consejo de Universidades s'ha renovat l'acreditació del títol universitari oficial de Màster Universitari en Bioètica per la Universitat Ramon Llull.

aqu_ibb.png

  • Presentació

    La bioètica és una disciplina amb una presència cada vegada més gran en l'àmbit biosanitari i en la societat en general. Els avenços en el camp de la genètica i l’inici de la vida, les prioritats sanitàries, els temes de salut pública, trasplantament d’òrgans, sida, malalties degeneratives i discapacitats, limitació terapèutica o decisions al final de la vida, són alguns dels temes que freqüentment plantegen conflictes ètics i preguntes sense respostes evidents.

    Al costat d'aquests grans interrogants se’n presenten altres relacionats amb el creixent reconeixement dels drets dels pacients que ha portat al canvi en la relació sanitària i la major implicació en la presa de decisions tant del pacient com de la família. Qüestions com el consentiment informat o l’objecció de consciència prenen un clar protagonisme.

    Davant aquest panorama, el professional de la salut i altres professionals implicats en aquests àmbits, demanden una formació relacionada amb els aspectes ètics de la professió.

     

  • Objectius i Competències

    El Màster en Bioètica té com a objectiu impulsar la reflexió i l’anàlisi sobre les qüestions ètiques relacionades amb la vida humana i amb els conflictes de valors que plantegen freqüentment els progressos biomèdics, oferint les eines per a la reflexió i diàleg, buscant un consens. Així, a partir d’una metodologia teòrica i pràctica alhora, ofereix als estudiants una visió global de les matèries, que els permetin fer-ne una aplicació directa en el seu àmbit de treball.

    Competències bàsiques

    1. Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
    2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
    3. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
    4. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions ¿i els coneixements i raons últimes que les sustenten¿ a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
    5. Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

    Competències generals

    1. Adquirir l'habilitat per a la identificació dels conflictes ètics dins de la pràctica professional, discernint entre les diferents opcions de resolució.
    2. Que els alumnes siguin capaços de treballar en equips interdisciplinaris emprant la metodologia per a l'anàlisi i la deliberació dels conflictes ètics.
    3. Adquirir la capacitat de compartir i difondre en l'entorn professional i dins dels equips els coneixements propis en matèria de bioètica, facilitant la seva aplicació pràctica en el respectiu àmbit de treball.
    4. Competència per gestionar i resoldre el conflicte ètic en un societat multicultural i amb patrons ètics diversos.

    Competències transversals

    1. Que els estudiants interioritzin com a element bàsic de la seva comesa professional la necessitat del diàleg constant entre ciència i humanitats, rebutjant tot dogmatisme ètic o científic que resulti excloent.
    2. Que els alumnes assimilen els seus coneixements des del màxim respecte pels drets de les persones i la dignitat de l'ésser humà, anteposant aquest respecte enfront de l'interès merament científic si entressin en conflicte.
    3. Que els alumnes sàpiguen identificar els límits ètics de la seva tasca professional, més enllà del necessari coneixement del marc legal o jurídic establert.
    4. Que els estudiants adquireixin l'habilitat necessària per desenvolupar la seva activitat professional en un context de societat plural i en convivència amb codis ètics i morals diferents del propi.

    Competències específiques

    1. Conèixer els fonaments teòrics de la bioètica com a disciplina, distingint les diferents corrents de pensament ètic i antropològic que la sustenten.
    2. Assimilar i saber aplicar els criteris metodològics per dur a terme un treball de recerca en bioètica.                                                                                                                 
    3. Identificar com a base de desenvolupament i aplicació de la bioètica dels drets humans i el respecte per la dignitat de la persona en tot context o situació, així com la rellevància dels aspectes antropològics.
    4. Adquirir habilitats comunicatives en la relació professional-usuaris i entre professionals.
    5. Assimilar i saber aplicar la metodologia d'anàlisi i discussió per a la resolució de conflictes ètics en el context d'un comitè d'ètica.
    6. Conèixer aspectes de desenvolupament de la bioètica en el context de les ciències biològiques, mediambientals i de noves tecnologies, des de la perspectiva del principi de responsabilitat en la sostenibilitat del planeta.
    7. Identificar els aspectes essencials que generen discrepància ètica en els conflictes plantejats en l'inici de la vida humana, i en les tècniques que poden intervenir en aquest procés.
    8. Conèixer i distingir diferents escenaris de la pràctica clínica en els que poden presentar-se conflictes ètics, disposant d'elements específics de cada àmbit per a la seva resolució.
    9. Identificar els elements característics dels diferents rols professionals que participen en l'activitat clínic-sanitària i d'investigació biomèdica, i les dinàmiques d'interacció entre ells.
    10. Saber analitzar els aspectes ètics d'un projecte d'investigació clínica o biomèdica, detectant possibles biaixos, així com identificar dubtes ètics en escenaris de noves tecnologies biomèdiques.
    11. Identificar els aspectes essencials que generen discrepància ètica en els conflictes plantejats en els processos clínics de deteriorament per malaltia i de fase final de la vida humana.
    12. Aplicar els coneixements teòrics adquirits i la metodologia d'investigació en bioètica per a l'elaboració d'un treball empíric, o de reflexió i anàlisi teòrica, sobre un tema de bioètica de lliure elecció.
  • Perfil d'Ingrés

    El Màster universitari en bioètica va adreçat a llicenciats i diplomats de les àrees de les ciències de la salut (medicina, infermeria, treball social, psicologia clínica...), biologia i biotecnologia, dret, filosofia... Ben sovint tots aquests professionals, així com investigadors, economistes o gestors, es troben davant el repte de prendre decisions que impliquen eleccions ètiques. Aquests estudis es proposen oferir la formació bàsica per a poder identificar i clarificar els principals problemes que planteja la vida humana i l’assistència sanitària des d’una perspectiva ètica. La participació de professors de diferents disciplines com la filosofia, ciències de la salut i dret proporcionen la necessària orientació teòrica i pràctica.

  • Perfil de sortida

    Els estudiants que surten amb el títol de Màster universitari en bioètica, han adquirit habilitats i competències ètiques que els permeten una aplicació directa en el seu camp de treball professional, mitjançant: capacitat per a detectar la presència de conflictes ètics i abordar-ne el seu tractament i resolució, habilitat en la presa de decisions ètiques, competència per a dur a terme una tasca d’intercomunicació dins dels equips de treball i lideratge de comitès d’ètica, siguin assistencials o de recerca.

  • Criteris de selecció
    •  Expedient acadèmic i experiència professional
    •  Coneixement de la llengua catalana i/o castellana amb nivell mig
    •  Coneixement a nivell d’usuari experimentat de navegació a Internet
    •  Coneixement a nivell d’usuari de consulta documental i biblioteques

     

  • Pla d'Estudis

    PLA D'ESTUDIS. CRONOGRAMA ORDINARI. 

    •  60 CRÈDITS ECTS 
    •  45 crèdits (corresponents a las assignatures de cada matèria)
    •  15 crèdits (per la realització del treball final del màster)
    •  Durada mínima dels estudis 
    •  La duració del Màster Universitari en Bioètica, és de dos cursos acadèmics: 1er. curs: d’octubre 2017 a juny 2018; 2n. curs: d’octubre 2018 a juny 2019.

      
     ESTRUCTURA DEL PLA D’ESTUDIS:
      
     Primer curs acadèmic 2017-2018: 23 crèdits ECTS 
     Matèria 1: FONAMENTS DE LA BIOÈTICA. (9 crèdits) 
     Assignatura: Història de la Bioètica i diferents corrents actuals de fonamentació (3 crèdits) 
     Assignatura: Introducció a l’ètica i als diferents sistemes ètics (3 crèdits) 
     Assignatura: Metodologia de la investigació en bioètica (3 crèdits) 
     
     Matèria 2: ANTROPOLOGIA I DRETS HUMANS. (6,5 crèdits) 
     Assignatura: Antropologia filosòfica (3,5 crèdits) 
     Assignatura: Drets Humans (3 crèdits) 
     
     Matèria 3: DIÀLEG BIOÈTIC I BIOÈTICA GLOBAL. (7,5 crèdits) 
     Assignatura: Habilitats en la Comunicació i Diàleg Bioètic (4,5 crèdits) 
     Assignatura: Fonaments de Dret i conceptes bàsics en dret sanitari (3 crèdits) 
      
     Segon curs acadèmic: 2018-2019: 22 crèdits ECTS
     
     Matèria 4: INICI DE LA VIDA. (4,5 crèdits) 
     Assignatura: Genètica i Inici de la Vida (4,5 crèdits) 
     Matèria 5: ESCENARIS CLINICS I ROLS PROFESSIONALS. (7,5 crèdits) 
     Assignatura: Diferents escenaris clínics (4,5 crèdits) 
     Assignatura: Rols professionals i gestió de recursos sanitaris (3 crèdits) 
     Matèria 6: INVESTIGACIÓ I APLICACIÓ BIOMÈDICA. (4 crèdits) 
     Assignatura: Investigació biomèdica i àmbits d'aplicació (4 crèdits) 
     Matèria 7: PROBLEMÀTIQUES CLINIQUES AL FINAL DE LA VIDA. (6 crèdits) 
     Assignatura: Limitació terapèutica i contexts clínics (3 crèdits) 
     Assignatura: Envelliment i final de la vida (3 crèdits) 
     

    TREBALL FINAL DE MÀSTER: 15 Crèdits ECTS

  • Professorat

    En el primer curs, d’aprofundiment en totes les matèries teòriques que constitueixen la base del coneixement de la bioètica (ètica, antropologia, drets humans, etc.), participa el grup de professors que col·laboren més estretament amb l'Institut en totes les seves activitats docents.


    JOSÉ RAMÓN AMOR PAN

    Professor Coordinador Assignatura: Història de la Bioètica i diferents corrents de fonamentació.

    Doctor en Teologia Moral. 
    Membre de l'Asociación de Bioética Fundamental y Clínica.
    Coordinador del Màster de Bioètica de la Universidad de La Coruña

    JOAN BERTRAN

    Professor Coordinador Assignatura Envelliment i final de la vida. Envelliment i malalties degeneratives

    Doctor en Medicina i Cirurgia.
    Especialista en Medicina Interna 
    Metge Cap del Servei de Medicina Interna. Metge de la Unitat de Cures Pal·liatives de Sant Joan de Déu Serveis Socials de Barcelona. 
    Màster en Ètica Aplicada i Bioètica.


    JOAN CARRERA 

    Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, Especialista en Medicina Interna i Màster en Bioètica per l’Institut Borja de Bioètica. Titol de Postgrau en Educació Emocional.


    MONTSE GUITERT

    Professora Coordinadora Assignatura: Metodologia de la Investigació en Bioètica.

    Doctora en Ciències de l’Educació especialista en noves tecnologies.
    Professora de la UOC.
    Professora de doctorat sobre la Societat de la Informació, i dels Màsters d’Educació i TIC i de software lliure a la UOC.


    MARC ILLA

    Graduat en Filosofia. Màster en Ciutadania i Drets Humans. Màster en Bioètica i Dret. Actualment, doctorand a la Facultat de Filosofia de la UB. Membre del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès.


    JUAN ALBERTO LECAROS

    Professor Coordinador Assignatura: Drets humans i Fonaments de Dret i Conceptes de Bioética Global.

    Llicenciat en Ciències Jurídiques i Socials.
    Batxiller en Filosofia.
    Doctorand en Filosofia.


    XAVIER CLÈRIES

    Professor Coordinador Assignatura: Habilitats en la Comunicació i Diàleg bioètic. Habilitats en la comunicació

    Doctor en Psicologia.
    Especialista en Psicologia Clínica. 
    Màster en Desenvolupament Organitzacional Sanitari.
    Responsable de Comunicació Assistencial de l’Institut d'Estudis de la Salut.


    FRANCISCO JOSÉ CAMBRA

    Professor Coordinador Assignatura: Habilitats en la Comunicació i Diàleg Bioètic

    Doctor en Medicina i Cirurgia.
    Metge adjunt especialista en Pediatria a l’Hospital Sant Joan de Déu . 
    Màster en Bioètica. 
    Professor associat de Pediatria a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, a l’Escola d’Infermeria de Sant Joan de Déu (UB)


    JOSE JAVIER ORDÓÑEZ

    Professor Coordinador Assignatura: Fonaments de Dret i conceptes bàsics de bioètica global. Fonaments de dret

    Advocat en exercici i llicenciat en Filosofia.
    Doctor en Filosofía del Dret per la UB. 
    Professor de Dret a la UPF i a la UOC. 
    Membre del CEA de l'Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat). 

    En el segon curs, donada la seva especificitat i el coneixement concret de cada matèria que integra el programa, el professorat es compon de professionals de diferents àmbits: catedràtics i professors d'universitat, científics, professionals de la salut, juristes i experts, que col·laboren amb l'Institut des de fa anys.


    VICTÒRIA CUSÍ

    Professora Coordinadora Assignatura: Genètica i inici de la vida

    Doctora en Medicina i Cirurgia. Especialista en Anatomia Patològica 
    Metgessa Adjunta de l'Hospital Sant Joan de Déu fins 2015 
    Màster en Bioètica 
    Col·laboradora del Servei d'Anatomía Patològica de l'Institut Dexeus, Àrea de Patologia Fetal i Perinatal 
    Co·laboradora de l'Institut Borja de Bioètica 


    PILAR NÚÑEZ

    Professora Coordinadora Assignatura Genètica i Inici de la vida

    Llicenciada en Medicina i Cirurgia. 
    Especialista en Ginecologia i Obstetricia. 
    Màster en Bioètica. 
    Professora de Bioètica en la Facultat de Filosofia de la URL des de 1999.
    Membre de The European Association for Centers of Medical Ethics "EACME" des de 1992.


    EVA PEGUERO

    Professora Coordinadora Assignatura Distints escenaris clínics. Atenció primària.

    Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària en l'EAP Castelldefels-1 Barcelona 
    Doctora en Medicina.
    Membre del Grup de Treball d'Ètica i Comunicació i Salut de CAMFIC.
    Tutora de metges residents de Medicina Familiar i Comunitària.


    JOSEP RAMOS

    Professor Coordinador Assignatura: Distints escenaris clínics. Salut mental

    Llicenciat en Medicina, especialista en Psiquiatria.
    Màster en Bioètica. 
    Coordinador General dels Serveis Assistencials de Sant Joan de Déu Serveis de Salut Mental. 
    President del Comitè d’Ètica Assistencial de SJD-SSM.


    MARIA NOLLA

    Professora Coordinadora Assignatura Rols professionals i gestió de recursos sanitaris. Rols professionals

    Llicenciada en Medicina i Cirurgia.
    Màster en Psicoteràpia Grupanalítica 
    Directora adjunta de la Fundació Doctor Robert, UAB. 
    Directora de la Unitat d’Educació Mèdica de la Facultat de Medicina de la UAB. 
    Membre fundador de la Fundació Educació Mèdica. 
    Vice-secretària de la “Sociedad Española de Educación Médica” (SEDEM).


    PAU FERRER

    Professor Coordinador Assignatura Investigació biomèdica i àmbits d'aplicació, Investigació biomèdica.

    Metge Especialista en Medicina Interna.
    Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
    Doctor en Medicina i Cirurgia. 
    Especialista en Farmacologia Clínica.
    Professor associat de Farmacologia i Terapèutica. Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Campus de Bellvitge.
    Metge Adjunt de Farmacologia Clínica, Hospital Joan XXIII (Tarragona)


    ANNA VILA

    Professora Coordinadora Assignatura Investigació biomèdica i àmbits d'aplicació. Àmbits d'aplicació (trasplantaments)

    Llicenciada en Medicina i Cirurgia 
    Especialització en Nefrologia.
    Cicle inicial del Doctorat. Suficiència Investigadora.
    Metge Adjunto de la Secció de Nefrologia, Càtedra de Pediatria, de l'Hospital Materno-Infantil de Sant Joan de Déu d’Esplugues
    Responsable del Programa de Trasplantament Renal Pediàtric del centre.


    JOAN PONS

    Professor Coordinador Assignatura Investigació biomèdica i àmbits d'aplicació. Àmbits d'aplicació (Noves tecnologies en investigació biomèdica)

    Doctor en Medicina i Cirurgia.
    Especialista en Medicina Interna i en Medicina Preventiva i Salut Pública. 
    Coordinador científic de l’Agència d’Avaluació Tecnologia i Investigació Mèdiques, així com del grup AATRM al CIBER de Epidemiologia i Salut Pública.


    FRANCESC TORRALBA

    Doctor en Filosofía por la Universitat de Barcelona (1992).
    Doctor en Teología por la Facultat de Teologia de Catalunya (1997).
    Doctor en Pedagogía por la Universitat Ramon Llull (2018).
    Amplía estudios en las Universidades de Copenhague y Berlín

    Director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada en la Universitat Ramon Llull.


    MONTSE ESQUERDA

    Coordinadora del Màster universitari en bioètica

    Professora Coordinadora Assignatura Envelliment i final de la vida

    Llicenciada en Medicina. Especialista en Pediatria 
    Llicenciada en Psicologia. 
    Doctora en Medicina. 
    Màster en Bioètica i Dret.
    Professora col·laboradora de la Universitat de Lleida des de 1998. 
    Professora de l'Institut de Ciències Religioses Superiors des de 1991.
    Directora General de l'Institut Borja de Bioètica-URL.

     

     

  • Avaluació

    Pla d'acció tutorial

    A tots els alumnes del Màster se'ls ofereix la designació d'un tutor, que serà la persona referent al llarg de tota la formació per tal de fer el seguiment de l'alumne, així com també tenint plena disponibilitat per a la resolució de dubtes, consultes i realitzar l'acompanyament al llarg de les diferents matèries.

    Els tutors traslladaran a la Direcció Acadèmica la informació sobre el seguiment de l'alumne, els criteris es tindran en compte en l'avaluació final del seu rendiment acadèmic.

    Criteris d'avaluació

    Per a l'obtenció de la nota final de cada curs, depenent de si l'alumne realitza el Màster en modalitat virtual o presencial, es tindran en compte els següents paràmetres:

    Per a la modalitat virtual:

    • Connexió al campus Connexió al campus - nivell d'accessos i permanència per a descàrrega de materials, participació activa en els fòrums, etc. (a valorar a través del registre d'accessos individual, del qual ens informa el sistema del campus) = 40% de la nota.
    • Elaboració de les tasques impartides durant els dos cursos del Màster, en cadascuna de les assignatura dels mòduls = 60% de la nota. L'alumne que deixi pendent d'enviament el 20% de les tasques, no computarà aquest ítem en la nota final.

    La nota mitjana obtinguda per aquests dos ítems en cadascun dels dos cursos acadèmics, suposarà el 75% de la nota final. L'altre 25% de la nota serà l'obtinguda per l'elaboració i presentació pública del treball final d'investigació.

    La suma d'aquests dos percentatges donarà el resultat de la nota final del Màster.

    Per a la modalitat presencial:

    • Assistència a classe (mínim 80% de sessions) = 70% de la nota.
    • Elaboració de les tasques impartides durant els dos cursos del Màster, en cadascuna de les assignatures dels mòduls = 30% de la nota. L'alumne que deixi pendent d'enviar el 20% de les tasques, no li serà computat aquest ítem en la nota final.

    La nota mitjana obtinguda per aquests dos ítems en cadascun dels cursos acadèmics, suposarà el 75% de la nota final. L'altre 25% de la nota serà l'obtinguda per l'elaboració i presentació pública del treball final d'investigació.

    La suma d'aquests dos percentatges donarà el resultat de la nota final del Màster.

    Dates d'examen

    El màster no segueix un sistema d'avaluació final amb un examen únic tal com s'especifica en l'apartat de criteris d'avaluació. Així, se segueix un sistema d'avaluació continuada per assignatura.

    Durant el transcurs de cada assignatura i / o a la finalització de la mateixa, hi haurà una o diverses tasques a realitzar durant un període de temps limitat, per garantir l'aprofitament i superació de l'assignatura per part de l'alumne. Les tasques seran corregides pels professors coordinadors de cada assignatura notificant les notes a títol individual a cada alumne amb els comentaris pertinents, si s'escau.

  • Guia Docent

    60 CRÈDITS ECTS

    Calendari acadèmic 12a edició

    1r Curs Acadèmic 2019-2020 (d’octubre 2019 a juny 2020)

    2n Curs Acadèmic 2020-2021 (d’octubre 2020 a juny 2021)

    Duració

    El calendari de sessions lectives (700 hores) s’impartirà en dos cursos acadèmics, d’octubre a juny. La duració del Màster Universitari en Bioètica és de dos cursos acadèmics: 1r Curs: d’Octubre 2019 a Juny 2020; 2n Curs: d’Octubre 2020 a Juny 2021.

    Horari de classes

    El primer curs és de caràcter introductori i tracta les qüestions bàsiques d’antropologia, filosofia de la ciència, ètica, drets humans, comunicació, introducció al dret i principis de la bioètica. En aquest curs, es plantegen temes com el sofriment humà, les diferents visions de la ciència, les diferents concepcions ètiques i els seus continguts, les relacions entre l’ètica i el dret, les bases de la comunicació i la interrelació personal.

    El segon curs es destinarà més directament a les qüestions de bioètica o ètica aplicada als problemes de la vida. Qüestions relacionades amb la genètica, l’origen de la vida humana, la medicina preventiva, els sistemes sanitaris o el final de la vida, entre altres.

    Lloc – Aules

    Modalitat virtual:

    El màster "on line" s'imparteix a través del campus virtual del IBB

    Els alumnes inscrits al Màster "on line" també podran disposar de la Biblioteca de l'Institut Borja de Bioètica.

    Hi haurà un seguiment de tutories presencials optatives mensuals que s'impartiran els divendres a la tarda.

    Modalitat presencial:

    Les classes presencials del Màster sempre es realitzaran a l’aura docent del Institut Borja de Bioètica, ubicada a la 3a planta del “Edifici Docent Sant Joan de Déu”. L’aula docent disposa d’ordinador, projector i pissarra.

    Puntualment, concretament durant la impartició de les classes del mòdul de Metodologia de la Investigació, s'utilitza també l'aula d'informàtica.

    Durant el Màster, els alumnes també tenen a la seva disposició en tot moment la biblioteca de l'Institut Borja de Bioètica, el seu fons documental i bibliogràfic constitueix la biblioteca especialitzada en Bioètica més important d'Espanya i una de les més ben dotades d'Europa. Conté més de 15.000 volums, una hemeroteca que rep més de dues-centes revistes de diversa periodicitat de tot el món i disposa també d'un important fons de gairebé vint mil articles seleccionats de les revistes més importants de bioètica.

    Tant les aules com la biblioteca de l'Institut Borja de Bioètica estan ubicades a l'Edifici Docent de Sant Joan de Déu (c /. Santa Rosa, 39-57, Esplugues de Llobregat, Barcelona).

    Recursos d'aprenentatge:

    • Campus virtual dels cursos on es troba també el curs de demostració

    Pla d'acció tutorial

    A tots els alumnes del Màster se'ls ofereix la designació d'un tutor, que serà la persona referent al llarg de tota la formació per tal de fer el seguiment de l'alumne, així com també tenint plena disponibilitat per a la resolució de dubtes, consultes i realitzar l'acompanyament al llarg de les diferents matèries.

    Els tutors traslladaran a la Direcció Acadèmica la informació sobre el seguiment de l'alumne, els criteris es tindran en compte en l'avaluació final del seu rendiment acadèmic.

    Criteris d'avaluació

    Per a l'obtenció de la nota final de cada curs, depenent de si l'alumne realitza el Màster en modalitat virtual o presencial, es tindran en compte els següents paràmetres:

    Per a la modalitat virtual:

    Connexió al campus Connexió al campus - nivell d'accessos i permanència per a descàrrega de materials, participació activa en els fòrums, etc. (a valorar a través del registre d'accessos individual, del qual ens informa el sistema del campus) = 40% de la nota.

    Elaboració de les tasques impartides durant els dos cursos del Màster, en cadascuna de les assignatura dels mòduls = 60% de la nota. L'alumne que deixi pendent d'enviament el 20% de les tasques, no computarà aquest ítem en la nota final.

    La nota mitjana obtinguda per aquests dos ítems en cadascun dels dos cursos acadèmics, suposarà el 75% de la nota final. L'altre 25% de la nota serà l'obtinguda per l'elaboració i presentació pública del treball final d'investigació.

    La suma d'aquests dos percentatges donarà el resultat de la nota final del Màster.

    Per a la modalitat presencial:

    Assistència a classe (mínim 80% de sessions) = 70% de la nota.

    Elaboració de les tasques impartides durant els dos cursos del Màster, en cadascuna de les assignatures dels mòduls = 30% de la nota. L'alumne que deixi pendent d'enviar el 20% de les tasques, no li serà computat aquest ítem en la nota final.

    La nota mitjana obtinguda per aquests dos ítems en cadascun dels cursos acadèmics, suposarà el 75% de la nota final. L'altre 25% de la nota serà l'obtinguda per l'elaboració i presentació pública del treball final d'investigació.

    La suma d'aquests dos percentatges donarà el resultat de la nota final del Màster.

    Dates d'examen:

    El màster no segueix un sistema d'avaluació final amb un examen únic tal com s'especifica en l'apartat de criteris d'avaluació. Així, se segueix un sistema d'avaluació continuada per assignatura.

    Durant el transcurs de cada assignatura i / o a la finalització de la mateixa, hi haurà una o diverses tasques a realitzar durant un període de temps limitat, per garantir l'aprofitament i superació de l'assignatura per part de l'alumne. Les tasques seran corregides pels professors coordinadors de cada assignatura notificant les notes a títol individual a cada alumne amb els comentaris pertinents, si s'escau.

     

  • Nombre de places

    Màxim 30 alumnes.

  • Gestió de la qualitat

    Pel que fa al sistema de qualitat, la Comissió Acadèmica és l’òrgan del nostre SGIQ i està integrat per la Direcció, el Cap Acadèmic i Docent i els coordinadors dels diferents mòduls.

    Documents Marc VSMA

    Documentació relativa a la Verificació, Seguiment, Modificació i Acreditació de la titulació oficial:

    Memòria

    Informe d'avaluació de la memòria

    IST - Informe de seguiment del títol

    2009 - 10

    2010 - 11

    2011 - 12

    2012 - 13

    2013 - 14

    2014 - 15

    Indicadors de seguiment del títol

    2009 - 10

    2010 - 11

    2011 - 12

    2012 - 13

    2013 - 14

    2014 - 15

    Informe anual de la Comissió Acadèmica

    2013 - 14

    2014 - 15

    2015 - 16

    Model d'enquesta professorat

    Model d'enquesta a l'alumnat

     

Documents adjunts

Normativa acadèmica Pla d'acció tutorial Calendari 2018/19 Calendari 2017/18 Calendari 2016/17 Calendari 2015/16 Calendari 2014/15 Calendari 2013/14 Díptic Màster

Enllaços relacionats