Expert Universitari en Bioètica aplicada en l'àmbit clínic i assistencial

Objectius generals:

-Adquirir coneixements bioètics tant a nivell general com en àmbits específics

-Desenvolupar la metodologia de discusió de casos

-Augmentar els coneixements ètics en àmbits clínics específics

Objectius específics:

-Adquirir coneixements de fonamentació filosòfica i antropològica bioètica

-Conèixer els principis bàsics en bioètica i de fonaments de biodret

-Reconèixer la importància de la comunicació en l'àmbit assistencial i la seva repercusió en bioètica

-Identificar els problemes ètics específics en l'àmbit clínic d'exercici professional

-Implementar el procediment de metodologia de discusió en bioètica amb casos pràctics

-Aprendre a realitzar una anàlisi ètica de situacions derivades de la pràctica assistencial específica (pediatria, atenció primària, salut mental, gestió, demència, cures pal·liatives)

El Títol d'Expert Universitari en Bioètica aplicada en l'Àmbit Clínic i Assistencial va adreçat a graduats, llicenciats i diplomats en l'àmbit de Ciències de la Salut (medicina, infermeria, treball social, psicologia clínica,...), biologia i biotecnologia, dret, filosofia i diplomats de l'àmbit assistencial social. 

Tenir el títol universitari (d'universitat espanyola o estrangera) :

• Doctor/a o Llicenciat/da
• Diplomat/da
• Graduat/da

De manera individual, es valorarà l'accés d'alumnes sense títol universitari expedint en acabar, si escau, un Certificat d'extensió universitària.

El temini s'inscripció és obert des de l'1 d'abril fins el 30 de setembre.

Per sol·licitar l'admisió al Títol Universitari en Bioètica aplicada en l'Àmbit Clínic i Assistencial i formalitzar la pre-inscripció al mateix, serà necessari enviar per correu electrònic la següent documentació:

• Breu memòria explicativa del seu interès en el Títol
• Currículum Vitae breu en format Word (descrivint formació acadèmica i professional actual)
• Formulari d'inscripció
• Fotografia mida carnet en format digital (jpg)
• Fotocòpia compulsada del títol (Diplomat/a, Graduat/a, Llicenciat/a, o Doctor/a)
• Fotocòpia del DNI o passaport (estrangers)

DIRECCIÓ

David Lorenzo

Doctor en Ciències Socials (Ètica). Professor d'Ètica. Director de l'Institut Borja de Bioètica.

PROFESSORAT

Joan Bertran

Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Medicina Interna. Metge Cap del Servei de Medicina Interna. Metge de la Unitat de Cures Pal·liatives de Sant Joan de Déu Serveis Socials de Barcelona
Màster en Ètica Aplicada i Bioètica.

Margarita Bofarull

Llicenciada en Medicina i Cirugia. Llicenciada en Teologia. Màster en Teologia Moral. Postgrau en Medicina Tropical. Professora de la Facultat de Teologia i de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) de El Salvador. Presidenta del Patronat de l'IBB. Presidenta del CEA de l'Hospital Sant Joan de Déu (Espluges de Llobregat)

Francisco José Cambra

Doctor en Medicina i Cirugia. Especialista en Pediatria. Cap de la Unidad de Cures Intensives Pediàtriques de l'Hospital Materno-Infantil Sant Joan de Déu d'Esplugues (Barcelona). Màster en Bioètica.

Joan Carrera, SJ

Llicenciat en medicina i cirurgi. Doctor en teologia moral (ètica. Curs Executive education: Programa de Desenvolupament Executiu. ESAD.Professor a FTC (moral fonamental), ESADE (de sociologia. Membre centre estudis Cristianisme i Justícia.

Gemma Claret

Doctora en Medicina. Pediatra. Adjunta del Servei d'Urgències a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Maria del Carmen De Castro Vila

Metgessa de família amb llarga trajectòria al ICS i experta en Bioètica, amb experiència docent a la Unitat Docent de Girona i a la Universitat de Girona. Llicenciada en Medicina per la Universitat de Navarra i màster en Bioètica per l’IBB-URL.

Montse Esquerda

Doctora en Medicina, especialista en pediatria. Llicenciada en Psicologia. Màster en Bioètica. Equip acadèmic de l'IBB

Josep Pifarre

Doctor en Medicina, especialista en psiquiatria. Llicenciat en Psicologia. Director Assistencial del Servei de Psiquiatria, Salut Mental i Adiccions, de l'Hospital Universitari Santa Maria-GSS, Lleida. Màster en Bioètica.

Ignasi Riera

Metge amb Llicenciatura en Medicina per la UAB i especialització MIR en Medicina de l’Educació Física i l’Esport. Complementa la seva formació amb diversos màsters en Bioètica, Direcció Sanitària i Urgències Mèdiques.

Carmen Rodrigo de Larrucea

Llicenciada en Medicina i Cirugía. Llicenciada en Dret. Màster en Medicina Pericial. Especialista en Dret Sanitari.

Francesc Torralba

Filòsof, teòleg, director de la Càtedra ETHOS-URL i professor de l'equip acadèmic de l’Institut Borja de Bioètica-URL.

Mòdul 1: FONAMENTACIÓ DE LA BIOÈTICA (3 crèdits)

I. DIMENSIÓ TEÒRICA DE LA BIOÈTICA. Concepte i desenvolupament de la Bioètica: qüestions introductòries.

a) Origen i Història de la Bioètica (Profs. Margarita Bofarull / Montse Esquerda)

1. Origen de la Bioètica
2. Fets clau en el desenvolupament: de Nuremberg a l'Informe Belmont
3. La configuració de la disciplina
4. El naixement de l'Ètica Aplicada a l'Acció Social i Psicoeducativa

b)   Antropologia Filosòfica (Prof. Francesc Torralba)

1.   L'ésser humà i les seves dimensions.
2.   Antropologia del cuidar
3.   La mort i la salut en la cultura occidental actual

c)   Sistemes ètics rellevants (Joan Carrera)

1.   Experiència ètica. Moral i ètica. Valors i Conflicte de valors. Relació ètica i dret. Relació ètica i religió
2.   Situació món actual: pluralisme ètic. Ètiques de mínims i de màxims
3.   Teories de justícia.
4.   Decisió moral. Ètiques utilitaristes, deontològiques, dialògiques

Mòdul 2: EL DIÀLEG BIOÈTIC (3 crèdits)

2.1. Principis bioètics, CEAs. (Prof. Fco. José Cambra).
2.1.1. Comitès d'ètica
2.2. Metodologia en la presa de decisions (Prof. Fco. José Cambra)
2.2.1. Procediments de presa de decisions
2.2.2 Pràctica de casos amb mètode deliberatiu
2.2.3. Casos particulars en la presa de decisions
2.3. El principialisme de T.L. Beauchamp i F. Childress (Prof. Fco. José Cambra)
2.3.1. Principis de Bioètica
2.4. Aspectes ètics en l'assistència clínica i presa de decisions complexes (Prof. Montse Esquerda).
2.4.1. Competència per a la presa de decisions
2.4.2. Consentiment informat 
2.4.3. Presa de decisions compartida

Mòdul 3: HABILITATS DE COMUNICACIÓ DELS PROFESSIONALS SANITARIS (2 crèdits)

3.1. La comunicació humana en els processos assistencials
3.2. Principis bàsics per a una adequada comunicació amb la persona atesa
3.3. Aspectes contextuals de la trobada professional-persona atesa

Mòdul 4: ASPECTES ÈTICS-LEGALS I ESPECÍFICS (1 crèdits)

3.1. Aspectes ètics-legals (Prof. Carmen Rodrigo)
3.1.1. Drets dels pacients
3.1.2. Legislació en àmbit sanitari

Mòdul 5: BIOÈTICA APLICADA (6 crèdits)

5.1. ASPECTES ÈTICS EN PEDIATRIA

5.1.1. Aspectes ètics en neonatologia i inici de la vida 
(Prof. Fco. José Cambra)
5.1.2. Criança i ètica (Prof. Montse Esquerda)
5.1.3. Rebuig del tractament en l'àmbit del menor: testimonis de Jehová, rebuig de la vacunació o antibioteràpia…(Prof. Montse Esquerda)
5.1.4. Menor madur: consentiment i confidencialitat 
(Prof. Montse Esquerda)
5.1.5 Aspectes ètics al final de la vida en nens i adolescents (Prof. Fco. José Cambra)
5.1.6. Participació de menors en recerca (Prof. Inés del Riu)

5.2 ASPECTES ÈTICS EN SALUT MENTAL I ATENCIÓ A LA DISCAPACITAT

5.2.1 Conceptes generals en Malaltia mental 
5.2.2 Valoració de la competència en el malalt mental 
5.2.3 Mesures restrictives de la llibertat: Ingrés forçós, tractament involuntari i contenció mecànica 
5.2.4 Confidencialitat i secret professional 
5.2.5 Malalt mental crònic, incapacitat. 
5.2.6 Recerca en malalt mental

5.3 ASPECTES ÈTICS EN ATENCIÓ PRIMÀRIA

5.3.1 Aspectes concrets ètics en Atenció primària 
5.3.2 Estils de vida i salut pública 
5.3.3 Ètica i prescripció farmacològica. Relació amb la Indústria farmacèutica 
5.3.4 Confidencialitat i secret professional 
5.3.5 Ètica del treball en equip i de la relació entre primària/especialitzada 
5.3.6 Atenció a cronicitat: planificació de cures i final de la vida

5.4. ASPECTES ÈTICS EN GESTIÓ SANITÀRIA

5.4.1 Sistemes de salut. Models 
5.4.2 macrogestió, mesogestión i microgestió en salut 
5.4.3 Distribució de recursos limitats 
5.4.3 Criteris ètics per a la presa de decisions

5.5. ASPECTES ÈTICS EN CRONICIAT, CURES PAL·LIATIVES I FINAL DE VIDA

5.5.1 Aspectes ètics en Cures pal·liatives i cronicitat 
5.5.2 Comunicació amb el pacient i la família en el context de pal·liatius 
5.5.3 Treball en equip: *multi/interdisciplinaritat 
5.5.4 La presa de decisions al final de la vida en l'àmbit de pal·liatius 
5.5.5 Presa de decisions en la vellesa. Planificació de cures, 
5.5.6 Limitació d'esforç terapèutica en demència i vellesa

Modalitat Mixta: La metodologia d'aprenentatge pivota entorn del campus virtual, http://campus.ibbioetica.org mitjançant la plataforma Moodle, en el qual l'alumnat té accés als diferents materials docents (escrits o audiovisuals), incloent-hi bibliografia recomanada i complementària.

Així mateix, el campus proporciona espais de trobada entre l'alumnat i el professorat per a la realització i comentari d'exercicis pràctics, la participació en debats a través dels fòrums de discussió de cada assignatura, i la tutorització contínua de cada alumne o alumna.

SEMINARIS SÍNCRONS EN LÍNIA a través de zoom (no presencials), que queden gravats al campus virtual:
Horari: de 16.00 h. a 19.00 h

I en finalitzar cada sessió hi ha una petita tasca amb un termini de lliurament determinat.