The Slow Dragon and the Dim Sloth: What can the world learn from coronavirus responses in Italy and the UK? Marcello Ienca and David Shaw. En The BMJ (NOVETAT) 

https://blogs.bmj.com/medical-ethics/2020/03/28/the-slow-dragon-and-the-dim-sloth-what-can-the-world-learn-from-coronavirus-responses-in-italy-and-the-uk/

"A Itàlia li va agafar per sorpresa, però ràpidament va imposar mesures estrictes per intentar contenir la propagació de virus. Si la lliçó d'Itàlia és "estar atents", la lliçó del Regne Unit és "ser lògic", però només sent tots dos poden els governs respondre eficaçment a aquesta crisi. "

“Derrotar” la “infecció”. Mar Rosas. A Diari ARA (NOVETAT) 

https://www.ara.cat/opinio/Derrotar-infeccio-coronavirus-covid-19-article-mar-rosas_0_2421357857.html

Mar Rosas, coordinadora de recerca de la Catedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, reflexiona sobre el valor del llenguatge i de la narrativa en l’àmbit de salut, i en concreta, en la pandèmia COVID 19. La narrativa bèlica, emprada sovint per exemple en l’àmbit de l’oncologia, és molt present en la narrativa sobre la pandèmia

Dia 12 del covid-19. Esther Giménez-Salinas. A Diari ARA (NOVETAT)  

https://www.ara.cat/firmes/esther_gimenez-salinas/

El relat de la malaltia s’enllaça amb la situación de crisis sanitària que es venia arrastrant previ a la pandèmia de COVID 19 com la reducció de recursos, de temps de visita per pacient o la precarització laboral.

ÇBeyond liberty: social values and public health ethics in responses to COVID-19. John Coggon. En Nuffield Council of Bioethics Blog. 

https://www.nuffieldbioethics.org/blog/beyond-liberty-social-values-and-public-health-ethics-in-responses-to-covid-19

Les diferents respostes legals i polítiques a la Pandèmia de COVID-19 es fonamenten en diversos valors i principis bàsics. Tot enfocament regulador suposa un balanç entre diversos valors, i la llibertat individual de ponderar amb altres valors, com la justícia social.

The Coronavirus Pandemic and the Ethics of Triage. RJ Snell. En Lozier Institute. 

https://lozierinstitute.org/the-coronavirus-pandemic-and-the-ethics-of-triage/

Es plantegen alguns principis ètics bàsics, com a marc general d'orientacion en la presa de decisions.

The Moral Cost of Coronavirus. Joshua Parker and Mikaeil Mirzaali. En  Journal of Medical Ethics Blog 

https://blogs.bmj.com/medical-ethics/2020/03/16/the-moral-cost-of-coronavirus/

Interessant reflexió al Blog del Journal of Medical Ethics, sobre la fonamentació ètica quan cal fer un triatge, és a dir, quan hi ha un desajust sever entre l'oferta i la demanda d'assignació de recursos. Es tracta fonamentalment d’una qüestió d’ètica i de justícia distributiva.

Al comentari, refereix que Itàlia ha optat per un enfocament utilitari: “el principi de maximitzar els beneficis per al major nombre”. Aquesta assignació s’ha de dirigir a “aquells pacients amb més possibilitats d’èxit terapèutic”. I explica com diferents bioeticistes nord-americans també han suggerit que l'utilitarisme d'alguna forma és la millor resposta al racionament davant del coronavirus. L'utilitarisme sembla doncs la resposta necessària i proporcionada. Però això implica per als metges de primera línia un gran canvi en la seva forma de practicar la medicina.

Però aquest enfoc oblida, segons els autors, que els metges acostumen a prendre decisions morals en relació a normes deontològiques, i com la medicina té lloc a través d’interaccions individuals entre individua, els metges tendeixen a maximitzar les opcions epr cada pacient concret. En efecte, “aquests valors morals són el cor de la pràctica de la medicina i una part important de la identitat moral del metge. Aquesta és una manera principalment diferent de pensar l’ètica i la relació metge-pacient amb les maneres de pensar utilitàries”.

Davant la necessitat d’avançar cap a decisions utilitaristes, les dues càrregues més importants són que pateixen els metges són la responsabilitat moral i el risc moral. Aquests són els costs morals de la pandèmia.

Flattening the Curve, Then What?. Mark A. Rothstein. En The Hasting Center 

https://www.thehastingscenter.org/flattening-the-curve-then-what/

Estem escoltant molts cops aquests dies la frase de “cal aplanar la corba”. Aquesta reflexió fa referència a altres necessitats a més d’aplanar la corba.

Per una banda, augmentar els recursos disponibles, com ara proves de coronavirus, llits d’hospital i UCI, ventiladors, equips de protecció personal i personal sanitari format. En definitiva, necessitem una major capacitat de tractament

Aplanar la corba significa retardar la propagació de la infecció i ampliar el temps necessari per imposar mesures de distanciament social. Les conseqüències econòmiques i socials són inquietants a contemplar, així, aplanar la corba no és una estratègia a llarg termini.

Les mesures de salut pública només poden tenir èxit si hi ha un alt grau de solidaritat social, que requereix confiança en les agències sanitàries públiques i els seus líders

The life and death decisions of covid-19. Daniel Sokol

https://blogs.bmj.com/bmj/2020/03/20/daniel-sokol-the-life-and-death-decisions-of-covid-19/

Si arriben a saturar els sistemes sanitaris, principalment les unitats d'intensius, un punt clau és quins pacients haurien de tenir prioritat. Daniel Sokol refereix que això és important per raons ètiques, socials i legals. La regla estàndard de prioritat per ordre d'arribada, "first come, first served", és potser imparcial, equitatiu i just, però té excepcions. El següent criteri seria el de major necessitat (amb capacitat de benefici), però tampoc seria suficient per resoldre el problema covid-19.

Sokol proposa "per a cada pacient candidat, ha d'haver una avaluació acurada de la seva condició mèdica, el seu pronòstic i la càrrega probable que el tractament d'imposar en el sistema de salut. Això requereix experiència clínica i una comprensió de la capacitat actual de l'hospital i potser de la regió. Un sistema de puntuació que incorpora els diversos criteris és assenyat. Això s'ha de mantenir sota revisió periòdica a mesura que evoluciona.”  Així mateix proposa que potser hauria de donar un tractament preferencial a certs grups de persones, com els metges i altres treballadors clau.

Ethics in these pandemic times may require us to endure sacrifices on our personal freedom or comfort. Daniel Sokol. En The BMJ 

https://blogs.bmj.com/bmj/2020/03/20/daniel-sokol-the-life-and-death-decisions-of-covid-19/

Covid-19 ha posat de manifest una sèrie de qüestions ètiques que afecten individus, organitzacions i governs. A nivell personal, l'ètica en aquests temps de pandèmia pot obligar-nos a suportar sacrificis a la nostra llibertat o comoditat personal, com el distanciament social o evitar una visita a metge. A nivell d'organitzacions i els ocupadors hi ha deures morals (i legals) cap als que treballen per a ells i el públic en general. I els sistemes de salut es troben en una situació particularment desafiant. França, per exemple, ha establert "unitats de suport ètic" en hospitals per ajudar els metges a determinar quins pacients prioritzar si manquen recursos. Per resoldre els enigmes ètics de Covid-19, el més important és l'equitat i integritat de el procés de presa de decisions. Si es fa bé, sense ignorar els factors rellevants, la decisió final difícilment pot ser atacada com èticament indefensable.

Am I Part of the Cure or Am I Part of the Disease? Keeping Coronavirus Out When a Doctor Comes Home. Christian Rose. En New England Journal of medicine. Perspective.

https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMp2004768

Interessant reflexió sobre us professionals sanitaris, a el mateix temps cura i risc "La ironia és que, tot i que els treballadors de la salut són -el cola que manté units el sistema de salut i la resposta al brot-, segons Tedros Ghebreyesus, director general de l'OMS, el 41% dels casos d'Covid-19 a Wuhan van resultar d'una transmissió relacionada amb l'àmbit sanitari. Els professionals de la salut tenen un major risc de desenvolupar la malaltia i propagar-la. Es creu que l'estrès laboral pot facilitar-ho així com l'atenció íntima i propera dels pacients pot conduir a l'exposició a una major càrrega viral.

Els meus col·legues i jo vam passar pels 17 passos per utilitzar l'equip de protecció personal i els següents 11 passos per a llevar-ho de manera però: ¿Sóc part de la cura o sóc part de la malaltia? Ens preguntem si el nostre compromís amb la nostra comunitat posa a les nostres famílies en risc a la llar ... Però, qui manejaria les carpes de triatge, tractaria les fallades respiratoris i manejaria les unitats de cures intensives si els professionals de la salut es mantinguessin al marge? Qui estudiaria la propagació de la malaltia, investigaria noves teràpies, desenvoluparia plans per a desastres o manejaria tots els altres problemes de salut que continuen passant sense tenir en compte el virus? "

When the problem is urgent and important. Matt Morgan. En The BMJ 

https://www.bmj.com/content/368/bmj.m1062

L'article s'inicia amb la frase d'Eisenhower "l'important poques vegades és urgent i el que és urgent poques vegades és important", però en aquesta ocasió ens trobem davant un repte urgent i important. Els sistemes de salut de molts països estan a punt d'enfrontar una demanda sense precedents, i aviat podem enfrontar una situació en què la demanda de cures intensives excedeixi la capacitat. Reflexió d'un intensivista.