Reflexions de futur i compromís de les infermeres arran de la pandèmia de la COVID-19. Comissió Deontològica COIB
https://issuu.com/coib/docs/reflexions_de_futur_i_comprom_s_de_les_infermeres_
Ethical guidance published for frontline staff dealing with pandemic. Royal College of Physicians
https://www.rcplondon.ac.uk/news/ethical-guidance-published-frontline-staff-dealing-pandemic
COVID-19: FAQs about ethics. BMA.
https://www.bma.org.uk/advice-and-support/covid-19/ethics/covid-19-faqs-about-ethics
Intensive Care Society (ICS) Guidance on decision-making under pandemic conditions
DECLARACIÓN DEL COMITÉ DE BIOÉTICA DE ESPAÑA SOBRE EL DERECHO Y DEBER DE FACILITAR EL ACOMPAÑAMIENTO Y LA ASISTENCIA ESPIRITUAL A LOS PACIENTES CON COVID-19 AL FINAL DE SUS VIDAS Y EN SITUACIONES DE ESPECIAL VULNERABILIDAD. COMITE DE BIOETICA DE ESPAÑA.
Solidarity and Responsibility during the Coronavirus Crisis AD HOC RECOMMENDATION. GERMAN ETHICS COUNCIL.
Orientación y estrategias para agilizar la revisión y supervisión éticas de investigaciones relacionadas con COVID-19. Organización Panamericana para la salud.
Statement on European Solidarity and the Protection of Fundamental Rights in the COVID-19 Pandemic. EUROPEAN GROUP ON ETHICS IN SCIENCE AND NEW TECHNOLOGIES.
Guidance for research in response to humanitarian emergenciesMaru Mormina, Ruth Horn, Nina Hallowell, Rosemary Musesengwa, Sapfo Lingou, Joseph Nguye. De Wellcome Centre for Ethics and Humanities, University of Oxford.
Toma de decisiones en materia de triaje en Cuidados Intensivos en la emergencia del COVID-19 Guía práctica para médicos y directivos de hospitales. Daniel Sokol.
http://medicalethicist.net/wp-content/uploads/2016/06/Sokol-Cuidados-Intensivos-COVID-Abril-2020.pdf
Informe del Ministerio de Sanidad sobre los aspectos éticos en situaciones de pandemia: ElSARS-CoV-2
PANDEMIA Y FRATERNIDAD UNIVERSAL. Pontificia Academia para la Vida
CRISIS SANITARIA CAUSADA POR EL COVID-19. ALGUNAS CONSIDERACIONES ÉTICAS CONSELLO DE BIOÉTICA DE GALICIA
GUIA NICE: Supporting Clinical Decision Making. National Health Service
https://www.criticalcarenice.org.uk/clinical-guidelines
INFORME DEL COMITÉ DE BIOÉTICA DE ESPAÑA SOBRE LOS ASPECTOS BIOÉTICOS DE LA PRIORIZACIÓN DE RECURSOS SANITARIOS EN EL CONTEXTO DE LA CRISIS DEL CORONAVIRUS
Informe%20CBE-Coronavirus_0.pdf
Consideracions sobre la limitació de recursos i decisions clíniques en la pandèmia COVID19. COMITÈ DE BIOÈTICA DE CATALUNYA
Consideracions%20del%20CBC%20davant%20la%20Pandemia%20pel%20COVID19-%20%281%29_0.pdf
Dilemes ètics al voltant del COVID-19. Grup ètica de la CAMFiC
https://ecamfic.wordpress.com/2020/03/26/dilemas-eticos-del-covid-19/
Posicionament de CAMFiC i AIFICC davant la Pandèmia per SARS-CoV-2
http://gestor.camfic.cat/uploads/ITEM_12795_EBLOG_3992.pdf
CRITERIOS DE ATENCIÓN CLÍNICA Y DE DERIVACIÓN HOSPITALARIA DE PACIENTES DIAGNOSTICADOS COMO CASOS PROBABLES DE INFECCIÓN POR SARS-CoV-2
https://www.semfyc.es/wp-content/uploads/2020/03/Criterios-SARS-COV-2-20200320.pdf
LES CURES PAL·LIATIVES DURANT UNA EMERGÈNCIA DE SALUT – PANDÈMIA COVID 19. SOCIETAT CATALANO-BALEAR DE CURES PAL.LIATIVES
http://www.academia.cat/files/204-8123-FITXER/SCBCPICOVIDok.pdf
MARCO ÉTICO PANDEMIA COVID 19. Sociedad Española de Anestesiología, Reanimación y Terapéutica del dolor (SEDAR)
https://www.sedar.es/images/site/NOTICIAS/coronavirus/Marco_etico_coronavirus.pdf
RECOMANACIONS GENERALS relacionades amb les DECISIONS ÈTIQUES DIFÍCILS i la ADEQUACIÓ DE LA INTENSITAT ASSISTENCIAL / ingrés en les UNITATS DE CURES INTENSIVES en SITUACIONS EXCEPCIONALS DE CRISI
https://drive.google.com/file/d/1igcjSbDtB-BdPUDeiYF6IFag6A9R2ykH/view
Document de consens sobre adequació d’intensitat assistencial, Compartim amb vosaltres la versió definitiva del document, amb l’aval de 18 societats científiques, 4 centres de bioètica i cures pal·liatives, així com col·legis professionals i grups de recerca. Marc de referència per a la presa de decisions ètiques difícils davant la necessitat de mesures intensives, que esperem que pugui ser d’ajuda per a tots els professionals i planificadors.
Sociedad Española de Medicina Intensiva Crítica y Unidades Coronarias (SEMICYUC) y Sociedad Española de Enfermería Intensiva y Unidades Coronarias (SEEIUC). Plan de Contingencia para los Servicios de Medicina Intensiva frente a la pandemia COVID-19.
https://semicyuc.org/wp-content/uploads/2020/03/Plan-Contingencia-COVID-19.pdf
La Societat Espanyola de Medicina Intensiva Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC) i la Societat Espanyola d'Infermeria Intensiva i Unitats Coronàries (SEEIUC) han publicat un Pla de Contingència per als Serveis de Medicina Intensiva enfront de la pandèmia COVID-19 amb els objectius de:
a. Aportar a les autoritats i gestors sanitaris i als clínics un document tècnic que abordi tots els aspectes relacionats amb la identificació de les necessitats assistencials dels pacients greus davant la pandèmia de nou virus SARS-Cov-2, per a una planificació integral i realista dels serveis de Medicina Intensiva a nivell Nacional, Comunitat Autònoma i en cada hospital.
b. Procurar l'assistència òptima dels pacients que afectats per COVID-19 en estat greu, i la de la resta dels pacients crítics que presentin altres patologies.
c. Limitar la propagació nosocomial de l'COVID-19 per:
i. Protegir el personal sanitari i no sanitari de totes les Unitats de Cures Intensives (UCI)
ii. Evitar que l'hospital sigui un amplificador de la malaltia
iii. Protegir els pacients que no són COVID-19 de la infecció, per tal de mantenir la capacitat de proporcionar atenció mèdica essencial que no sigui COVID-19.
d. Optimitzar els recursos humans dels Serveis de Medicina Intensiva.
e. Assignació de recursos limitats d'atenció mèdica de manera racional, ètica i organitzada per fer el major bé per al major nombre de persones.
Es fa una resum de la situació actual de la pandèmia i es plantegen els diferents possibles escenaris; es defineixen les diverses fases de resposta a la pandèmia; s'estableixen les necessitats de recursos tècnics i humans i es defineixen estratègies per a la seva optimització; i s'estableixen les indicacions d'ingrés a UCI; es defineix un pla d'expansió dels serveis de medicina intensiva i les condicions de trasllat dels pacients afectats per COVID-19.
EpidemiXs
https://coronavirus.epidemixs.org/
Web d'Informació Mèdica contrastada i fiable, que ofereix informació d'utilitat tant per al ciutadà com per al personal sanitari. Hi participen múltiples hospitals, entre ells l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues, així com col·legis professionals.
Raccomandazioni di etica clinica per l’ammissione a trattamenti intensivi e per la loro sospensione, in condizioni eccezionali di squilibrio tra necessità e risorse disponibili. SIAARTI, Società Italiana di Anestesia Analgesia Rianimazione e Terapia Intensiva.
Des de la Societat Italiana d'Anestèsia i Cures Intensives, arriba un document en què refereixen: "És un escenari en el qual els criteris per a l'accés a cures intensives (i l'alta) poden ser necessaris, no només estrictament segons la idoneïtat clínica i la proporcionalitat de l'atenció, sinó també inspirats per un criteri tan compartit com el de justícia distributiva i assignació adequada de recursos assistència sanitària limitada. Un escenari d'aquest tipus pot assimilar substancialment a el camp de la "medicina de desastres". Com una extensió del principi de proporcionalitat de l'atenció, l'assignació en un context de greu escassetat de recursos de salut ha d'apuntar a garantir tractaments intensius per a pacients amb més possibilitats d'èxit terapèutic: per tant, és una qüestió de privilegiar el "major esperança de vida".
Duty to Plan: Health Care, Crisis Standards of Care, and Novel Coronavirus SARS-CoV. John L. Hick, Dan Hanfling, Matthew K. Wynia, and Andrew T. Pavia. National Academy of Medicine
https://nam.edu/duty-to-plan-health-care-crisis-standards-of-care-and-novel-coronavirus-sars-cov-2/
Article que intenta definir el com planificar els estàndards de cura en crisi, per prendre decisions clínicament informades sobre l'escassa assignació de recursos durant una epidèmia, de forma ètica i justa. Això pot incloure estratègies com ara preparar, conservar, substituir, adaptar, reutilitzar i reassignar recursos.
Imprescindible
Consideracions deontològiques en relació a la pandèmia COVID-19. Comissions Deontològiques del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC)
https://www.comb.cat/Upload/Documents/8747.PDF
El CCMC ha posat en marxa una comissió específica i permanent que tindrà la missió de fer el seguiment de l'evolució de la crisi sanitària generada per la pandèmia de COVID-19 des del punt de vista de la deontologia mèdica. La comissió, que acaba de fer públic el seu primer comunicat, anirà aprofundint en aquelles qüestions concretes que es vagin plantejant a mesura que avanci aquesta crisi. Formen part d'aquesta comissió, membres de les comissions de Deontologia dels quatre col·legis de metges catalans (CoMB, COMG. COMG i COMLL), així com metges especialistes en diferents àrees estretament lligades amb l'atenció als pacients en aquesta crisi.
COVID-19 Mental Health Impacts: Resources for Psychiatrists. De American Psychatric Association.
El Comitè d'Dimensions psiquiàtriques de Desastres d'APA i el Consell de Psiquiatria Internacional de APA ha recopilat una llista de recursos per psiquiatres i per salut mental. Els recursos cobreixen no només l'impacte físic de l'coronavirus, sinó també la seva salut mental i els seus problemes i respostes psicosocials. S'inclou també una secció sobre eines per telepsiquiatria, així com preparar-se per la possibilitat d'aïllament i / o quarantena.
CONTRIBUTION DU COMITÉ CONSULTATIF NATIONAL D’ÉTHIQUE : Enjeux éthiques face à une pandémie. (CONTRIBUCIÓ DEL COMISSIÓ CONSULTORIA NACIONAL D'ÈTICA: Problemes ètics davant d’una pandèmia). Del Comitè Consultiu Nacional d’Ètica a França
https://www.ccne-ethique.fr/sites/default/files/reponse_ccne_-_covid-19_def.pdf
El Comitè Consultiu d’Ètica Nacional Francès ha elaborat unes aportacions ètiques amb 10 principis ètics a tenir en compte: 1. responsabilitat ciutadana; 2. El procés de presa de decisions polítiques basat en l’experiència i la contribució de la societat civil; 3. Les mesures vinculants han d’estar basades en un procediment legal i una ètica sòlida, i una pedagogia de la presa de decisions; 4. Atenció particular a poblacions precàries; 5.Comunicació transparent i responsable; 6. Recordar la confidencialitat; 7.Un context internacional a tenir en compte; 8. Recerca amb esforç internacional; 9. Implicació industria farmacèutica; i 10. Garantir assistència sanitària.
I senyala 4 recomanacions:
- La creació d’un cos mixt d’experts científics de diferents disciplines, incloses les humanitats i ciències socials, amb els membres de la societat civil, capaç de tenir en compte l'opinió de les diferents categories.
- Reflexió ètica en l’atenció a pacients greus i la reorganització de serveis sanitaris davant la gestió de els recursos escassos (llits de reanimació, ventilació mecànica). Es proposa establiment d'una "unitat de suport ètic" per donar suport als professionals sanitaris el més aprop possible per a la seva definició prioritats assistencials.
- Fomentar la innovació en les solucions amb l’obligació de referir-se sempre a un marc ètic compartit; l'agrupació en l'organització de serveis; ús d’eines IT; coherència de les decisions preses; consolidació d’una intel·ligència col·lectiu).
- La ràpida preparació del feedback i la combinació d’avaluació independent no només tots els actors en el procés de lluita contra l’epidèmia (polítics; professionals de la salut; científics; ciutadans ...), centrats en les poblacions més precàries.