Will coronavirus change the way we talk about death? Dr Paul Keeley. En The Spectator.
“Cada generació té un esdeveniment que el defineix. Per al meu pare, va ser la segona guerra mundial. Pel seu pare, la Primera Guerra Mundial. Alguns podrien pensar que el Brexit hauria estat nostre, però la pandèmia coronavirus posa en perspectiva la política. No hi ha dubte que els historiadors el veuran el 2020 de la mateixa manera que ara és el 1918: com l’any de la pesta. Desenes de milers han mort i el nombre de morts continua augmentant bruscament. L’economia global es troba en decisius. El món està bloquejat. Però, si algun bé pot provenir de coronavirus, podria ser de la manera en què pensem -i parlem- sobre la mort. Es diu que a la Gran Bretanya, actualment, considerem la mort de la manera en què els victorians van fer sexe; com un dels grans indubtables de la vida. Pot ser que la nostra situació actual canviï?”
The duty to treat: where do the limits lie? Julian Sheather, John Chisholm. En BMJ Opinion
“Els metges moren. La combinació d’un nou virus, cap tractament i subministraments inadequats d’equips de protecció personal (EPI) està posant en perill els greus treballadors sanitaris de primera línia. Sorgeix la pregunta: quan es torna inacceptable el risc basat en el treball? Arriba algun moment en què els professionals sanitaris tinguin el dret de no tractar els pacients amb malalties greus si el EPI és inadequat?”
Balint groups could be one way to prevent burnout during covid-19. Vijay Pattni, Jeff Phillips, and Rajnish Saha. En BMJ Blog.
“Animar el personal a utilitzar mecanismes de suport informal, com un grup Balint, a més de serveis psicològics i de benestar de gran qualitat, ajuda a fomentar l’esperit d’equip i la cohesió. Proporcionar oportunitats al personal per reflexionar regularment sobre les seves experiències, en lloc d’utilitzar les deixalles de sessió única, també pot potenciar la resiliència, reduir la combustió i disminuir el risc de trastorn d’estrès posttraumàtic. "
What does good care look like in a pandemic? A Statement of Principles for Residential Care Settings. Michael Dunn, Ann Gallagher and Nipa Chauhan. En JME BLOG.
“És crucial que els principis ètics que fonamenten i motiven aquests enfocaments estratègics siguin considerats directament en la pràctica quotidiana de la tasca d’atenció residencial. Aquests principis no tractaran els fracassos estratègics evidents en la subministració d'equips o suport. Tampoc tractaran els problemes sistèmics derivats de la separació problemàtica de les respostes de serveis de salut i atenció social al Regne Unit en aquest moment. Tot i així, reflexionant i discutint aquests principis, pensem que els membres del personal poden tenir la possibilitat de pensar de manera constructiva sobre com poden fer les coses bé per als seus residents i col·legues. Creiem que els següents principis ètics haurien de ser una pràctica assistencial residencial en la pandèmia actual: reducció de danys; no abandonament; cuidar just; i mantenir l’agència i la dignitat. ”
What the Coronavirus Crisis Reveals About American Medicine. By Siddhartha Mukherjee. En The New Yorker.
"La medicina no és un metge amb un maletí, després de tot; és una complexa web de sistemes i processos. És un sistema d’atenció sanitària: proporciona antibiòtics a un nen amb gola de strep o un ronyó nou a un pacient amb insuficiència renal. És un programa d’investigació, que guia els descobriments des del banc del laboratori fins a la nit. És un conjunt de protocols per al control de qualitat: des de les directrius de pràctiques clíniques fins a les aprovacions de medicaments i dispositius. I és un fòrum d’intercanvi d’informació, permetent una millora continuada en l’atenció al pacient. En cada àmbit, la pandèmia ha revelat alguns punts forts (inclosos l’heroisme i l’enginy franc), però també ha exposat fractures ocultes, aneurismes silenciosos, punts de fragilitat. Els sistemes que pensàvem que eren homeostàtics (autoreguladors, autoregulats, com un cos humà en bon estat de salut) van resultar ser sensibles a les turbulències, com el cos durant les malalties crítiques. Tothom es pregunta ara: Quan tornaran les coses a la normalitat? Però, com a metge i investigador, em temo que la represa de la normalitat suposaria un fracàs en l’aprenentatge. Cal pensar no en la represa, sinó en la revisió. "
Is the Government using its own ethical framework? Elaine Gadd. En Nuffield Council of Bioethics Blog
https://www.nuffieldbioethics.org/blog/is-the-government-using-its-own-ethical-framework
"El marc ètic està dissenyat per ser utilitzat de forma estructurada per persones que potser no tenen una formació formal en ètica, per assegurar que s'identifiquen els problemes ètics clau.
El principi general del marc és d’igual preocupació i respecte, que després es separa en vuit principis: respecte, minimització de danys, just, treballar junts, reciprocitat, mantenir les coses en proporció, flexibilitat i bona presa de decisions. "
“Following the science” in the COVID-19 pandemic. John Dupré. En Nuffield Council of Bioethics Blog
https://www.nuffieldbioethics.org/blog/following-the-science-in-the-covid-19-pandemic
“La política s’ha de basar en una barreja d’objectius, costos i fets. Deixant de banda els costos de moment, una idea comuna és que els responsables polítics decideixin els objectius i que els científics els proporcionin fets rellevants per assolir aquests objectius. Fins i tot aquest senzill model deixa clar per què no es podia seguir la ciència. Si l’objectiu és minimitzar la pèrdua de vida, els científics intentaran descobrir quina distància social es continua contribuint a aquest fi. Si l’objectiu és minimitzar la interrupció econòmica, es requeriran fets molt diferents. Si, com és més probable, s’equilibri una mica entre la importància d’aquests objectius polítics, els experts científics hauran de proporcionar un conjunt d’opcions més complexes. Cap d’aquestes opcions només significa “seguir la ciència”.
Is it wrong to prioritise younger patients with covid-19? Dave Archard, Arthur Caplan, William F and Virginia Connolly Mitty. En BMJ.
“Sí (Dave Archard): la priorització –és a dir, decidir qui hauria o no de rebre un tractament potencialment salva de vida– és inevitable una vegada que la demanda d’aquest tractament superi l’oferta de recursos. S'han fet públiques diverses directrius per prendre aquestes decisions, al Regne Unit i altres llocs, i d'organitzacions oficials, òrgans d'assessorament i acadèmics.
No (Arthur Caplan): Com que els equips de protecció, els ventiladors, els llits i el personal continuen sent escassos en molts entorns sanitaris durant la pandèmia covid-19, molta atenció s’ha centrat en quins principis s’han de seguir per assignar aquests recursos. La pregunta sobre quin paper hauria de jugar l'edat ha posat en marxa un debat preocupant i contenciós. "
Pandemic Ethics: Why Lock Down of the Elderly is Not Ageist and Why Levelling Down Equality is Wrong. Julian Savulescu and James Cameron. En Practical Ethics Blog, university of Oxford.
“Una estratègia és la relaxació en clau de bloqueig. En aquest post s’explica si una continuació selectiva del bloqueig de determinats grups, en aquest cas l’edat, representa una discriminació injusta. Els arguments s’estenen a qualsevol grup (co-morbilitats, immunosupressos, etc.) que hagin augmentat significativament el risc de mort. ”
Your country needs you’: The ethics of allocating staff to high-risk clinical roles in the management of patients with COVID-19. Michael Dunn, Mark Sheehan, Joshua Horden, Helen Turnham and Dominic Wilkinson. En JME Blog
Aquesta opinió planteja una qüestió principal: com hem de determinar quins professionals de la salut es redistribueixen? I tres preguntes secundàries:
Què constitueix un procés justificable per decidir quin personal és escollit per ser assignat?
Quins models de reassignació per prendre aquestes decisions són justos i justificables?
A què es deu aquells que es reassignen a funcions clíniques d’alt risc?
Health Care Professionals Are Under No Ethical Obligation to Treat COVID-19 Patients. Udo Schuklenk. En JME Blog
Els metges estan obligats a tractar-se des del compromís de la seva professió? fent jurament pel bé públic? Es pot considerar que es discuteix a Alemanya una mena de "servei obligatori"? Aquestes són algunes de les preguntes que va fer Udo Schuklenk.
On Being an Elder in a Pandemic. Larry R. Churchill. En The Hasting center
https://www.thehastingscenter.org/on-being-an-elder-in-a-pandemic/
Les persones grans tenen obligacions especials durant una pandèmia, és a dir, alguna cosa més que el deure que tots tenim de rentar les mans, d’allunyament social, d’auto quarantena puntual i, més recentment, de portar una màscara facial?
Larry Churchill respon: "La meva posició es basa en un enfocament de l'ètica durant tota la vida. La idea bàsica és que l’ètica s’ha de replantejar en diverses etapes de la vida i que allò que pot haver estat considerat virtuós o responsable durant una fase pot ser irrellevant o fins i tot contraproduent en una etapa posterior. Per exemple, l’autonomia i la productivitat, que eren virtuts cardinals a la meva joventut i a l’edat mitjana, són cada cop menys importants. Les coses que ara valoro molt són amistats convivencials, amabilitat i humor, i les tasques morals essencials són ara la integritat i comporten una sèrie de pèrdues inevitables amb cert grau de dignitat. Permetre que els valors morals que abans pretenia seguir destacant a mitjans dels anys 70 seria un signe del desenvolupament moral aturat. "
Religious Rituals During the Coronavirus Pandemic: Insights From Islamic Bioethics. Mohammed Ghaly. En Bioethics.net
"Durant les crisis massives com la pandèmia coronavirus actual, les persones i les comunitats consulten els seus" sistemes morals "buscant mecanismes de suport i afrontament. Per a les comunitats religioses, els rituals congregacionals formen part integrant d’aquests mecanismes d’afrontament, que reforcen la seva relació amb Déu, l’Omnipotent, que pot proporcionar el millor suport. Tanmateix, la presa de proves científiques que s'expressen amb les directrius de l'OMS, va instar les persones i els governs a ajornar o cancel·lar les reunions multitudinàries perquè comporten riscos de propagació del nou virus. Al principi, els erudits religiosos musulmans semblaven dividits, i fins i tot fins i tot confusos, sobre com incorporar noves dades científiques en el discurs religiós ètic de molt llarga durada sobre els rituals congregatius. Aquest article pretén donar un relat històric i analític del que ha passat al respecte i de com els erudits religiosos musulmans intenten relacionar-se amb la informació científica disponible. "
Confronting Disability Discrimination During the Pandemic. Katie Savin and Laura Guidry-Grimes. En The Hasting Center Report.
https://www.thehastingscenter.org/confronting-disability-discrimination-during-the-pandemic/
“Les persones amb condicions i discapacitats cròniques, que poden ser particularment vulnerables a la infecció per COVID-19, pateixen barreres i desigualtats en l'atenció sanitària des de fa temps. A mesura que els hospitals i les autoritats sanitàries públiques elaboren i comparteixen protocols de triatge que destinen escassos recursos d’atenció crítica, les persones amb discapacitat estan manifestant l’alarma que aquests protocols els devalurin i agreugin el poderisme arrelat en l’atenció sanitària ”.
Hem descobert que la bioètica era de debò. Montse Esquerda
“Potser érem conscients de la fragilitat de la persona, però no érem conscients en absolut de la fragilitat de la societat i de la nostra medicina.
Ens hem trobat davant la necessitat de, en molt poc temps, desenvolupar nous marcs de referència, i la bioètica, o els valors, fonamentació i arguments amb què s’estableixen aquests nous paràmetres, és crucial.”
Extraordinary times: coping psychologically through the impact of covid-19. Caroline Walker, Clare Gerada. En BMJ Opinion
L'ansietat, el dolor, la culpa o els traumes són emocions comunes en els professionals de la salut durant la pandèmia. L'article proposa un conjunt simple de solucions que poden ser utilitzades per tots.
- "Si et sents ansiós, aclaparat i insegur: planta dos peus a terra, respira fons i pensa en el que saps i el que pots fer avui
- Si et sents culpable, recorda que és perquè ets una persona compassiva i afectuosa i simplement vols ajudar, recorda que tots estem fent el nostre granet de sorra per lluitar contra covid-19, no importa com petit i el que sigui que fem
- Si sent dolor, proveu sortejar les onades d'emoció, expressar-les amb seguretat, ser pacient i amable amb vostè mateix, és probable que això demori molts mesos.
- Si se sent traumatitzat, connecteu-vos amb els seus éssers estimats amb més freqüència, tracti de no evitar situacions de por, recordeu que això és normal i que probablement passarà molt aviat i limitarà els seus comportaments d'afrontament menys saludables (com l'ús excessiu d'alcohol) . "
The moral obligations of our health care workers in a pandemia. Gary Mason. The globe and mail.
Interessant reflexió sobre l'obligació moral dels professionals de la salut: "Seria un error per a la societat creure que els nostres treballadors de la salut tenen una obligació moral inequívoca de cuidar-nos a tota costa. Perquè això ens allibera nosaltres i als nostres governs de les obligacions que tenim de garantir que els nostres hospitals estiguin preparats per a qualsevol eventualitat amb la qual puguin enfrontar-se ".
The Slow Dragon and the Dim Sloth: What can the world learn from coronavirus responses in Italy and the UK? Marcello Ienca and David Shaw. En The BMJ
"A Itàlia li va agafar per sorpresa, però ràpidament va imposar mesures estrictes per intentar contenir la propagació de virus. Si la lliçó d'Itàlia és "estar atents", la lliçó del Regne Unit és "ser lògic", però només sent tots dos poden els governs respondre eficaçment a aquesta crisi. "
“Derrotar” la “infecció”. Mar Rosas. A Diari ARA
Mar Rosas, coordinadora de recerca de la Catedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, reflexiona sobre el valor del llenguatge i de la narrativa en l’àmbit de salut, i en concreta, en la pandèmia COVID 19. La narrativa bèlica, emprada sovint per exemple en l’àmbit de l’oncologia, és molt present en la narrativa sobre la pandèmia
Dia 12 del covid-19. Esther Giménez-Salinas. A Diari ARA
https://www.ara.cat/firmes/esther_gimenez-salinas/
El relat de la malaltia s’enllaça amb la situación de crisis sanitària que es venia arrastrant previ a la pandèmia de COVID 19 com la reducció de recursos, de temps de visita per pacient o la precarització laboral.
Beyond liberty: social values and public health ethics in responses to COVID-19. John Coggon. En Nuffield Council of Bioethics Blog.
Les diferents respostes legals i polítiques a la Pandèmia de COVID-19 es fonamenten en diversos valors i principis bàsics. Tot enfocament regulador suposa un balanç entre diversos valors, i la llibertat individual de ponderar amb altres valors, com la justícia social.
The Coronavirus Pandemic and the Ethics of Triage. RJ Snell. En Lozier Institute.
https://lozierinstitute.org/the-coronavirus-pandemic-and-the-ethics-of-triage/
Es plantegen alguns principis ètics bàsics, com a marc general d'orientacion en la presa de decisions.
The Moral Cost of Coronavirus. Joshua Parker and Mikaeil Mirzaali. En Journal of Medical Ethics Blog
https://blogs.bmj.com/medical-ethics/2020/03/16/the-moral-cost-of-coronavirus/
Interessant reflexió al Blog del Journal of Medical Ethics, sobre la fonamentació ètica quan cal fer un triatge, és a dir, quan hi ha un desajust sever entre l'oferta i la demanda d'assignació de recursos. Es tracta fonamentalment d’una qüestió d’ètica i de justícia distributiva.
Al comentari, refereix que Itàlia ha optat per un enfocament utilitari: “el principi de maximitzar els beneficis per al major nombre”. Aquesta assignació s’ha de dirigir a “aquells pacients amb més possibilitats d’èxit terapèutic”. I explica com diferents bioeticistes nord-americans també han suggerit que l'utilitarisme d'alguna forma és la millor resposta al racionament davant del coronavirus. L'utilitarisme sembla doncs la resposta necessària i proporcionada. Però això implica per als metges de primera línia un gran canvi en la seva forma de practicar la medicina.
Però aquest enfoc oblida, segons els autors, que els metges acostumen a prendre decisions morals en relació a normes deontològiques, i com la medicina té lloc a través d’interaccions individuals entre individua, els metges tendeixen a maximitzar les opcions epr cada pacient concret. En efecte, “aquests valors morals són el cor de la pràctica de la medicina i una part important de la identitat moral del metge. Aquesta és una manera principalment diferent de pensar l’ètica i la relació metge-pacient amb les maneres de pensar utilitàries”.
Davant la necessitat d’avançar cap a decisions utilitaristes, les dues càrregues més importants són que pateixen els metges són la responsabilitat moral i el risc moral. Aquests són els costs morals de la pandèmia.
Flattening the Curve, Then What?. Mark A. Rothstein. En The Hasting Center
https://www.thehastingscenter.org/flattening-the-curve-then-what/
Estem escoltant molts cops aquests dies la frase de “cal aplanar la corba”. Aquesta reflexió fa referència a altres necessitats a més d’aplanar la corba.
Per una banda, augmentar els recursos disponibles, com ara proves de coronavirus, llits d’hospital i UCI, ventiladors, equips de protecció personal i personal sanitari format. En definitiva, necessitem una major capacitat de tractament
Aplanar la corba significa retardar la propagació de la infecció i ampliar el temps necessari per imposar mesures de distanciament social. Les conseqüències econòmiques i socials són inquietants a contemplar, així, aplanar la corba no és una estratègia a llarg termini.
Les mesures de salut pública només poden tenir èxit si hi ha un alt grau de solidaritat social, que requereix confiança en les agències sanitàries públiques i els seus líders
The life and death decisions of covid-19. Daniel Sokol
https://blogs.bmj.com/bmj/2020/03/20/daniel-sokol-the-life-and-death-decisions-of-covid-19/
Si arriben a saturar els sistemes sanitaris, principalment les unitats d'intensius, un punt clau és quins pacients haurien de tenir prioritat. Daniel Sokol refereix que això és important per raons ètiques, socials i legals. La regla estàndard de prioritat per ordre d'arribada, "first come, first served", és potser imparcial, equitatiu i just, però té excepcions. El següent criteri seria el de major necessitat (amb capacitat de benefici), però tampoc seria suficient per resoldre el problema covid-19.
Sokol proposa "per a cada pacient candidat, ha d'haver una avaluació acurada de la seva condició mèdica, el seu pronòstic i la càrrega probable que el tractament d'imposar en el sistema de salut. Això requereix experiència clínica i una comprensió de la capacitat actual de l'hospital i potser de la regió. Un sistema de puntuació que incorpora els diversos criteris és assenyat. Això s'ha de mantenir sota revisió periòdica a mesura que evoluciona.” Així mateix proposa que potser hauria de donar un tractament preferencial a certs grups de persones, com els metges i altres treballadors clau.
Ethics in these pandemic times may require us to endure sacrifices on our personal freedom or comfort. Daniel Sokol. En The BMJ
https://blogs.bmj.com/bmj/2020/03/20/daniel-sokol-the-life-and-death-decisions-of-covid-19/
Covid-19 ha posat de manifest una sèrie de qüestions ètiques que afecten individus, organitzacions i governs. A nivell personal, l'ètica en aquests temps de pandèmia pot obligar-nos a suportar sacrificis a la nostra llibertat o comoditat personal, com el distanciament social o evitar una visita a metge. A nivell d'organitzacions i els ocupadors hi ha deures morals (i legals) cap als que treballen per a ells i el públic en general. I els sistemes de salut es troben en una situació particularment desafiant. França, per exemple, ha establert "unitats de suport ètic" en hospitals per ajudar els metges a determinar quins pacients prioritzar si manquen recursos. Per resoldre els enigmes ètics de Covid-19, el més important és l'equitat i integritat de el procés de presa de decisions. Si es fa bé, sense ignorar els factors rellevants, la decisió final difícilment pot ser atacada com èticament indefensable.
Am I Part of the Cure or Am I Part of the Disease? Keeping Coronavirus Out When a Doctor Comes Home. Christian Rose. En New England Journal of medicine. Perspective.
https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMp2004768
Interessant reflexió sobre us professionals sanitaris, a el mateix temps cura i risc "La ironia és que, tot i que els treballadors de la salut són -el cola que manté units el sistema de salut i la resposta al brot-, segons Tedros Ghebreyesus, director general de l'OMS, el 41% dels casos d'Covid-19 a Wuhan van resultar d'una transmissió relacionada amb l'àmbit sanitari. Els professionals de la salut tenen un major risc de desenvolupar la malaltia i propagar-la. Es creu que l'estrès laboral pot facilitar-ho així com l'atenció íntima i propera dels pacients pot conduir a l'exposició a una major càrrega viral.
Els meus col·legues i jo vam passar pels 17 passos per utilitzar l'equip de protecció personal i els següents 11 passos per a llevar-ho de manera però: ¿Sóc part de la cura o sóc part de la malaltia? Ens preguntem si el nostre compromís amb la nostra comunitat posa a les nostres famílies en risc a la llar ... Però, qui manejaria les carpes de triatge, tractaria les fallades respiratoris i manejaria les unitats de cures intensives si els professionals de la salut es mantinguessin al marge? Qui estudiaria la propagació de la malaltia, investigaria noves teràpies, desenvoluparia plans per a desastres o manejaria tots els altres problemes de salut que continuen passant sense tenir en compte el virus? "
When the problem is urgent and important. Matt Morgan. En The BMJ
https://www.bmj.com/content/368/bmj.m1062
L'article s'inicia amb la frase d'Eisenhower "l'important poques vegades és urgent i el que és urgent poques vegades és important", però en aquesta ocasió ens trobem davant un repte urgent i important. Els sistemes de salut de molts països estan a punt d'enfrontar una demanda sense precedents, i aviat podem enfrontar una situació en què la demanda de cures intensives excedeixi la capacitat. Reflexió d'un intensivista.