Cal fer present la Bioètica en l'educació
Si la finalitat de l'educació és que l'alumne aprengui a conèixer, aprengui a aprendre, aprengui a conviure i aprengui a ser, queda clar que la bioètica té un paper important en aquest camp. Haurà de contribuir a formar persones autònomes, amb criteri, justes i que vetllin pel bé. En definitiva, persones capaces de construir un futur millor.
Llicenciada en Filosofia. Màster en Bioètica. Postgrau d'Acompanyament Espiritual
Segons l'Informe Delors1 la finalitat de l'educació és que els alumnes aprenguin a conèixer, aprenguin a aprendre, aprenguin a conviure i aprenguin a ser.
D'això s'entén que l'educació ha de contribuir a formar les persones perquè aquestes puguin participar plenament en la societat.
Estem parlant, doncs, d'una formació integral de la persona. No es tracta només, de dotar de coneixements a l'alumne; sinó d'educar-lo en sabers, emocions i valors. Fer-lo capaç de pensar, crear, comprendre, decidir, comunicar, dialogar...
Per fer-ho possible no podem perdre de vista quin és el context i el moment en què eduquem. Ara, eduquem a infants i joves del segle XXI; segle en què els avenços tecnològics fan aparició amb una rapidesa creixent. L'evolució és constant i els canvis, les incerteses i les inquietuds són presents en el dia a dia.
És un context en què el volum d'informació és immens; però justament l'excés d'informació porta a la desinformació o mala informació. Això dificulta el diàleg i l'entesa, porta a posicions més superficials i amb poc sentit o fonament.
Sabent això, hem d'ensenyar a aprofundir, a buscar sentit. Ensenyar a comprendre. Sent conscients de tots els canvis mèdics, tecnològics i científics, caldrà que reconeguem la necessitat d'entendre què està en joc.
Caldrà que clarifiquem i expliquem conceptes, que posem el focus sobre el fet humà: què vol dir ser persona. I fer-ho amb profunditat i sensibilitat.
I és des d'aquí, des d'aprofundir i comprendre que es podrà desplegar un criteri, que farà l'alumne capaç de decidir, triar amb consciència. És així com el jove tindrà, en paraules de Kant, autonomia moral.
Dubtes i qüestions sobre la identitat de gènere, el final de vida, l'edició genètica o la intel·ligència artificial, ja són presents a les aules i això suposa un repte. És des de l'educació que cal que reconeguem la necessitat i segurament la urgència d'abordar-lo i és des de la bioètica que n'hem de respondre
Dubtes i qüestions sobre la identitat de gènere, el final de vida, l'edició genètica o la intel·ligència artificial, ja són presents a les aules i això suposa un repte. És des de l'educació que cal que reconeguem la necessitat i segurament la urgència d'abordar-lo i és des de la bioètica que n'hem de respondre. Amb l'objectiu, no de fer propera la bioètica (que també), sinó de què la bioètica sigui pont entre la ciència i l'educació, sigui la que faciliti el diàleg entre avenços i valors.
És aquest el repte de la bioètica: ocupar-se de clarificar conceptes, formar la comunitat educativa; perquè aquesta ho faci després amb els alumnes, sensibilitzar la societat i els seus futurs ciutadans.
Els nostres joves hauran de respondre, en un futur no molt llunyà, a decisions i tries com a individus, com a professionals i com a membres d'una comunitat. És ara que hem de formar-los perquè esdevinguin persones autònomes, amb criteri, justes i que vetllin pel bé. Caldrà que responguem a aquest repte des de l'educació i també des de la bioètica.
Referència bibligràfica:
1. Delors J., presidente. La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión Internacional sobre la educación para el siglo XXI. Madrid: Santillana/Ediciones UNESCO; 1996.
