Una mirada ètica de la Gestació Subrogada
Un anunci publicitari empra una expressió semblant a aquesta: "ho veus, ho vols, ho tens". Una cosa així és el que succeeix amb el que ha rebut diferents noms segons l'objectiu que s'estigui buscant en emprar-los: ventres de lloguer, gestació subrogada, maternitat per substitució. Recentment, aquest tema ha aparegut novament en diversos mitjans de comunicació envoltat de molta polèmica. Per això recuperem tres articles de reflexió que van escriure tres membres de l'IBB sobre aquesta qüestió per a la revista Labor Hospitalària l'any 2018 i que són de plena actualitat.
Ginecòloga. Professora de Bioètica. Subespecialitat en Fertility & Infertility (USA). Institut Borja de Bioètica-URL. Càtedra de Bioètica. Universidad Pontificia Comillas
Llicenciada en Medicina i Cirurgia. Llicenciada en Teologia. Màster en Teologia Moral. Postgrau en Medicina Tropical. Presidenta del Patronat de l'Institut Borja de Bioètica-URL
Director assistencial de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu
Directora Institut Borja de Bioètica-URL
Mª Pilar Núñez-Cubero, odn, Ginecòloga. Professora de Bioètica. Subespecialitat en Fertility & Infertility (USA). Institut Borja de Bioètica-URL. Càtedra de Bioètica. Universidad Pontificia Comillas
https://www.laborhospitalaria.com/slug/321-03-gestacion-subrogada/
La gestació subrogada és una tècnica de reproducció assistida a la qual es recorre amb major freqüència en aquests últims temps a tot el món malgrat estar prohibida en molts països. Els motius apunten a la dificultat que comporten els processos d'adopció, els problemes mèdics per a superar problemes de fertilitat d'algunes parelles o els diversos models de família que s'estan donant en la societat actual. No obstant això, ha de tenir-se en compte que la tècnica planteja problemes mèdics, psicològics i socials com ara el de la filiació. D'altra banda, no es poden obviar els possibles interessos que pot haver-hi darrere dels intermediaris i les agències que intervenen en el procés. Molts països no han acceptat aquesta tècnica per a evitar que es produeixi la mercantilització de la dona i la reificació del nen.
Gestació subrogada: dilemes ètics
Margarita Bofarull i Buñuel rscj, Llicenciada en Medicina i Cirurgia. Llicenciada en Teologia. Màster en Teologia Moral. Postgrau en Medicina Tropical. Presidenta del Patronat de l'Institut Borja de Bioètica-URL
https://www.laborhospitalaria.com/slug/321-04-gestacion-subrogada-dilemas-eticos/
Les tècniques de reproducció assistida permeten a una dona gestar i lliurar el fill gestat a altres persones que passessin a ser els progenitors legals, i en alguns casos també els progenitors genètics. La gestació subrogada reclama ponderar els dilemes ètics que aquesta suposa.
La Gestació subrogada: un debat davant la incertesa
Dr. Josep Pifarré, director assistencial de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu
Dra. Montserrat Esquerda, directora Institut Borja de Bioètica-URL
Els avanços de la medicina del segle XXI ens fan plantejar, necessàriament, nous interrogants ètics. L'aparició d'una nova tècnica acostuma a anar acompanyada d'optimisme, de la sensació d'avanç de la ciència i de solucions a problemes no resolts. Però tots ells han d'anar de bracet de la reflexió ètica i la ponderació de les possibles conseqüències o efectes no desitjats.
Núñez-Cubero, M. (2018). Gestación subrogada. Labor hospitalaria, 321 (3), 40-53.
Bofarull, M. (2018). 04/ Gestación subrogada: dilemas éticos. Labor hospitalaria, 321 (4), 54-61.
Esquerda, M; Pifarré, J. (2018). 05/La gestación subrogada: un debate ante la incertidumbre. Labor hospitalaria, 321 (5), 62-67.
