Neuroètica, com fa judicis morals el nostre cervell

El llibre de la professora Lydia Feito és una magnífica presentació de què és això que s’ha anomenat «neuroètica». Què és? Quan neix? Quins temes tracta? Quines orientacions té aquest nou àmbit d’estudi? Totes aquestes preguntes i moltes altres tenen resposta en aquest treball. Els plantejaments es presenten amb brevetat, precisió i rigor. Hi ha notes i referències abundants que acompanyen el treball, i compta amb una bibliografia acurada i selecta. Un dels seus grans mèrits és oferir-nos un mapa dels estudis de neuroètica.

Però no es tracta d’una presentació asèptica i plana. Hi ha opcions importants i temes destacats, com són la presa de decisions morals i la qüestió de l’educació. Bona part dels temes ja han estat tractats des de l’àmbit de la bioètica, però ara arribem a un nou nivell propi i característic. Són molt interessants les pàgines que aborden aquesta qüestió epistemològica.

És més interessant, nou i polèmic tot allò relatiu a la neurociència de l’ètica. L’activitat cerebral pot «explicar» el comportament moral? La neuroètica investiga els correlats neurals de la moral; és l’àmbit de la recerca neurocientífica sobre l’ètica

És molt il·luminadora la distinció que vertebra tot el llibre entre «ètica de la neurociència» i «neurociència de l’ètica». La primera, més vista i potser menys nova, plantejaria una reflexió sobre els avenços de la neurociència o, per exemple, consideraria el problema de com tractar la informació de les noves tècniques de neuroimatge. Encara que té el seu interès, aquest nivell de la neuroètica no aniria més enllà d’una ètica de la recerca en un nou camp. És més interessant, nou i polèmic tot allò relatiu a la neurociència de l’ètica. L’activitat cerebral pot «explicar» el comportament moral? La neuroètica investiga els correlats neurals de la moral; és l’àmbit de la recerca neurocientífica sobre l’ètica. El desplegament bibliogràfic és immens i la claredat, també.

L’autora qüestiona que potser es manegen idees de moral no crítiques, ni tan sols considerades. La moral és un assumpte purament racional? Què passa amb allò emocional? On és l’emoció? Aquestes qüestions s’aborden en unes pàgines extraordinàries. Els epígrafs dedicats a les neurones mirall, a la qüestió de l’empatia, a la imparcialitat o a la justícia són dels millors de l’obra, i la seva lectura val molt la pena.

Lydia Feito ens alerta magníficament contra el gran error de molts d’aquests plantejaments: fer un salt lògic (argumentatiu) d’allò descriptiu a allò normatiu-avaluatiu. O, dit d’una altra manera, que una cosa és mostrar una correlació (entre comportament moral i base cerebral) i una altra de molt diferent oferir una explicació. Amb elegància, es reprèn la història de l’ètica (fal·làcia naturalista) seguint el fil de recerques i argumentacions actuals. En el llibre es donen cita grans temes clàssics i de rabiosa actualitat: naturalisme-llibertat, identitat, responsabilitat, malaltia-normalitat o el dret a una «llibertat cognitiva», etc.

En el llibre es donen cita grans temes clàssics i de rabiosa actualitat: naturalisme-llibertat, identitat, responsabilitat, malaltia-normalitat o el dret a una «llibertat cognitiva»

Aquest llibre ens ajuda a lluitar contra una perillosa ingenuïtat, que és doble. La d’aquells que des de l’ètica i la filosofia pensen que la neurociència no té res a dir (cauen en plantejaments «ingenus angelicals»), i la d’aquells que des de la neurociència pensen que les discussions morals són irrellevants i que és ara quan s’aclariran («ingenus adàmics»). Però ni els uns ni els altres fan neuroètica (uns, ètica menyspreant el neuro-, altres neuro- menyspreant l’ètica). Aquí ens trobem davant una neuroètica de debò, rigorosa. No pot haver-hi millor entrada a un tema tan apassionant i complex que un llibre com aquest. No és un llibre, és una invitació.    

Per a citar aquest article: Moratalla TD. Neuroètica, com fa judicis morals el nostre cervell. Bioètica & debat · 2020; 26(89): 24-25