Ús de càmeres de videovigilància

Descripció del cas

La direcció del Servei d’acolliment residencial destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, en el qual hi ha 56 persones que hi viuen permanentment i 7 usuaris que utilitzen el Centre d’acolliment diürn que s’ofereix, estan atesos per un equip de professionals i d’atenció directa. 

La majoria de les persones que viuen al centre reben regularment la visita dels seus familiars. Quan hi ha visites, el centre permet que accedeixin a totes les instal·lacions, tant interiors com exteriors, per tal que puguin gaudir d’una estona agradable amb el seu familiar, si no hi ha la possibilitat que la persona pugui marxar al domicili familiar.

Des de fa alguns anys el centre ha estat objecte d’alguns robatoris, especialment a les aules, als vestidors i a la sala de personal, per això s’han col·locat càmeres de videovigilància a la recepció, als passadissos, al menjador i al pàrquing. Actualment, i amb certa freqüència, desapareixen berenars i carmanyoles de la sala de personal. Aquest espai està situat al costat dels vestuaris, però és una zona tancada i separada de la sala annexa. En aquesta sala de personal és on els professionals fan el seu descans i on mengen. Aquest espai també és obert a les famílies i a les altres visites ja que és la zona on hi ha les màquines expenedores de cafè i aliments.

La direcció del centre en un inici va decidir no posar càmeres en aquest espai, per tal de respectar la intimitat dels professionals. Tanmateix, com que en els últims mesos s’ha detectat que hi ha moltes incidències es plantegen la possibilitat de posar-hi una càmera. Saben que legalment és una opció viable, però es qüestionen si èticament ho és. Per això han decidit fer una consulta a l’Espai de Reflexió Ètica (ERESS).

Identificació del problema ètic

Legalment és possible posar una càmera a la sala de personal i fent-ho es minimitzarien els riscos de robatoris. Però èticament és millor preservar el dret a la intimitat del personal i no posar càmeres de videovigilància.

L’espai on es vol posar la càmera s’utilitza en els moments de descans del personal i es considera que el fet que hi hagués una càmera podria ser un element fortament intimidador

Deliberació

Durant la deliberació del cas a l’ERESS, es plantegen els diferents usos que es fa de la sala de personal. A part de ser la sala on es deixa el menjar i la sala on es menja, també és la sala que dóna accés als vestuaris. Aquest espai també és utilitzat per persones que no són personal del centre, com ara famílies i treballadors del servei de neteja i bugaderia; aquestes persones són contractades per la mateixa entitat i algunes d’elles tenen discapacitat intel·lectual. 

Es planteja que el fet de posar una càmera de videovigilància a la sala de personal podria ser una mesura dissuasiva per a resoldre la situació, però aquesta mesura pot generar una gran pèrdua d’intimitat per a les persones que treballen al centre, i al mateix temps generar desmotivació per part dels professionals, per la manca de confiança que simbolitza la instal·lació de càmeres de videovigilància per part de la direcció. També es valora que en altres espais ja es disposa de càmeres de seguretat i malgrat això els robatoris han continuat. L’espai on es vol posar la càmera s’utilitza en els moments de descans del personal i es considera que el fet que hi hagués una càmera podria ser un element fortament intimidador.

Resolució

Després de la deliberació de l’ERESS i de sospesar els beneficis i els perjudicis de l’ús d’una càmera de videovigilància a la sala de personal s’acorda recomanar a la direcció del centre –que és qui ha fet la consulta– que la mesura d’instal·lar càmeres de videovigilància a la sala de personal hauria de ser l’última opció a aplicar. Prèviament caldria fer algunes accions pedagògiques per tal de resoldre aquesta situació. La recomanació es fonamenta en el dret a la intimitat del personal, atès que l’espai on es vol instal·lar la càmera és molt personal i íntim, i s’hauria de poder preservar aquesta intimitat. Tanmateix es considera que si malgrat totes les mesures adoptades per la direcció es continuen produint aquest tipus de fets, la instal·lació de càmeres de videovigilància no s’hauria de descartar del tot. En aquest sentit es fan un conjunt de recomanacions a la direcció del centre.

Recomanacions

Des de l’ERESS es recomana a la direcció:

-    Comunicar a tot el personal del centre que s’ha fet una consulta a l’ERESS sobre la qüestió dels robatoris, i informar-lo que es duran a terme una sèrie d’accions per tal de protegir per sobre de tot el dret a la intimitat dels treballadors, però que si no funcionen, i com a última acció, no es descarta posar una càmera de videovigilància a la sala de personal.
-    Valorar si seria positiu que el vestuari es pogués tancar amb clau, podria ser una clau mestra. Creiem que si alguna persona agafa alguna cosa i l’ha d’amagar al seu armariet, té més dificultats si abans ha d’obrir la porta amb clau.
-    Analitzar si és convenient minimitzar el nombre de persones que passen per la sala de personal. Potser es podria trobar un espai millor per posar les màquines expenedores (al menjador, a la recepció, etc.). Aquesta també és una bona mesura de respecte a la intimitat dels professionals.
-    Proposar l’elaboració d’un document (registre) que s’enganxaria a la nevera on constessin la data en què es deixa alguna cosa a la nevera i el nom de qui l’hi deixa. Seria recomanable que a les carmanyoles hi hagués el nom del propietari/ària. Pensem que això podria generar empatia envers la persona a qui s’agafa el menjar i podria ser dissuasiu.

Aclariments

Servei d’acolliment residencial i centre d’acolliment diürn: Aquests serveis estan destinats a persones amb discapacitat intel·lectual que requereixen un suport generalitzat i que poden presentar problemes de salut física i/o de salut mental afegits. Ambdós serveis són substituïdors de la llar i d’atenció integral a la persona per tal de promoure el benestar general i la millora de la qualitat de vida de les persones ateses i de les seves famílies, i per a afavorir el manteniment i la recuperació del màxim grau d’autonomia personal i social. També es busca que hi hagi una bona interacció amb l’entorn, així com potenciar la inclusió social i l’exercici dels drets de ciutadania dels usuaris del servei.

Equip de professionals: L’equip que atén aquestes persones està format per l’equip tècnic: direcció tècnica, psicòlegs, pedagogs, treballadora social, infermera i fisioterapeutes; i pels professionals d’atenció directa, que s’organitzen en tres torns d’atenció: torn de matí, de 08:00 a 15:00 h; torn de tarda, de 15:00 a 22:00 h, i torn de nit, de 22:00 a 08:00 h. El cap de setmana també hi ha tres torns. Tots els torns compten amb un coordinador. 

Per a citar aquest article: Jutglar, N. Ús de càmeres de videovigilància. Bioètica & debat · 2016; 22(78): 22-23.