Què és l'Ètica Civil?

Avui en dia, la nostra societat democràtica és una societat plural, en la qual conviuen diver­ses formes de pensar, d'entendre la felicitat... Hem consagrat un sistema polític que, malgrat les seves deficiències, permet el respecte a la pluralitat. Al mateix temps, trobem un consens ampli al voltant de determinats valors: la justícia, el respecte a les perso­nes... El problema es presenta quan volem viure aquests valors en les situacions concretes, molt més complexes. Tanmateix, moltes veus s'aixequen dins de la nostra societat demanant respostes glo­bals a problemes que patim com a humanitat (problemes ecològics, bioètics, distribució de recur­sos...).

L'Ètica Civil es presenta com un nou intent de construir una ètica universal. Així aquesta proposta pretén cercar uns mínims ètics compartits entre tots els homes i dones. Suposa: a) l'aconfessionalitat de la societat, b) la possibilitat d'una ètica purament racional,c) que els humans viuen les seves ètiques de felicitat i no podem esperar que puguin ser comparti­des. L'Ètica Civil pretén assegurar uns mínims ètics compartits entre tots, que siguin la base per a la nostra legislació. No pretén ser una ètica independent de les altres ètiques, sinó que les suposa, car els homes i les dones viuen en la seva realitat, les seves ètiques de felicitat o de màxims. El problema que presenta aquesta proposta èti­ca fa referència al fet de com arribar a definir aquests mínims ètics comuns. Així aquesta ètica proposa un mètode per assolir aquests continguts mínims compartits i per poder-los anar ampliant. Pren el mètode de l'Ètica Discursiva proposada per J. Habermas i K.O. Apel. Així els continguts és cerquen en un diàleg amb una sèrie de condicions, com serien, per exemple: s'ha de tenir present a tots els afectats per la qüestió proposada, tothom ha de ser considerat un interlocutor vàlid, totes les conclusions sempre són revisables fins que s'arribi a una situació de veritable comunicació racional... (aquestes regles lògiques i ètiques estan definides per l'Ètica Discursiva).

El diàleg proposat arriba a un consens sobre determinades qüestions, però aquest consens no és estratègic o de majories, sinó que ha de ser una veritable convergència ètica entre tots els participants. Així per a l'Ètica Discursiva, el fonament de tota norma moral radica en la seva legitimació a tra­vés del consens. Els continguts consensuats han de ser acceptats per tothom i els continguts ètics de màxims o de felicitat, que viuen les diverses comunitats o individus, han de ser tolerats, ja que no han estat consensuats.

Els continguts bàsics de l'Ètica Civil, en el moment actual, podri­en concretar-se, fins aquest mo­ment, en el respecte als drets humans de la primera, segona i tercera generació

Els continguts bàsics de l'Ètica Civil, en el moment actual, podri­en concretar-se, fins aquest mo­ment, en el respecte als drets humans de la primera, segona i tercera generació. Solen anomenar-se de primera generació els drets que fan referència a la llibertat (dret a la vida, a la llibertat d'expressió, de reunió, de despla­çament, a la intervenció en la po­lítica...), i que van ser trets a la llum del liberalisme. Els de sego­na generació, en canvi, són els ano­menats drets socials, econòmics i culturals (fan referència a l'habitatge, l'aliment suficient, la cultura, la salut, la jubilació, la protecció davant l'atur...). Van ser conquestes dels moviments socialistes. Aquestes dues generacions van ser reconegudes per la Declaració Internacional de Drets de l'ONU (1948). Els drets de tercera generació, tot i ser presents en la consciència social, no han estat recollits en cap declaració internacional. Entre aquests drets trobem: el dret de tota persona a néixer i viure en un ambient sa, no contaminat, i de néixer i viure en una societat en pau.

Punts més vàlids de la proposta de l'Ètica Civil

• Accepta el pluralisme ètic de la societat actual. Així, aquesta ètica es presenta com una ètica que no pretén ser totalitària ni vol imposar-se per mitjans que no si­guin pacífics.

• Cerca, amb la participació de tots, una moral mínima per a pre­servar uns valors que suposa ja compartits per tota la humanitat. A més a més, proposa un procés per anar ampliant aquests mínims ètics.

• No s'oposa a les ètiques de felicitat o de màxims . Els homes i les dones poden continuar vivint amb les seves ètiques de màxims, mentre respectin aquests mínims. Permet el desenvolupament de comunitats morals particulars, amb les seves ètiques de màxims, sempre que no atemptin contra aquests mínims.

• Dona resposta a una preocupació de tota la humanitat per a cercar respostes a problemes comuns. Una proposta com aquesta és important en el moment que la humanitat comença a prendre consciència que molts dels problemes que es presenten només poden tenir solució mitjançant respostes en l'àmbit mundial. Com, per exemple, el problema ecològic, el problema de l'escassetat de recursos i de la seva distribució.

• Realitza una forta crítica al consens entès com a pur acord estratègic, en el qual les majories sempre s'imposen. Representa un aprofundiment de l'esperit veri­tablement democràtic, entès com la participació de totes les persones en les decisions que els afecten. Fomenta la democràcia, ente­sa com a participació de tots en les coses comunes i públiques.

• Convida tots els implicats en una qüestió a entrar en aquest procés de diàleg. No fa exclusions de persones, ja que totes les afectades han d'entrar en aquest diàleg. El diàleg serà deficient mentre no hi participin tots els implicats. Per tant, l'Ètica Civil demana que es possibiliti que tots els afectats puguin participar en condicions d'igualtat. Aquesta condició exigida, possibilita que es pugui intervenir en defensa dels oprimits i dels febles, per tal de possibilitar les condicions d'igualtat.

• Subratlla la importància dels continguts aconseguits mitjançant el consens, com a mínims necessaris per a la convivència humana, mentre l'ètica discursiva només proposava un mètode per a arri­bar a aquests continguts. L'Ètica Civil no té por d'enunciar, de manera normativa, aquests con­tinguts mínims obtinguts a través del consens, malgrat que sempre es puguin considerar provisionals. Aquesta provisionalitat els hi ve almenys per dos motius: el primer, per un continu aprofundi­ment en el diàleg, que fa que mai quedi tancat; i el segon, que els diàlegs que es donen, sempre poden anar-se ampliant mitjançant la participació de més persones que resulten afectades pel tema suggerit en el diàleg.

• Marca uns mínims ètics en la situació actual de gran pluralisme ètic. Aquests mínims desacredi­ten determinades praxis per la seva inhumanitat.

• Cerca uns mínims per a poder legislar en els països democràtics. Aquests mínims són els que legitimen les lleis positives. No serien justes aquelles lleis positives ema­nades d'una autoritat qualsevol que no respectessin els mínims ètics, per exemple la Declaració de Drets Humans.

Punts més febles de la proposta de l'Ètica Civil

• En aquest procés de diàleg, proposat per l'Ètica Civil, ens trobem que com més ampla sigui la base participativa (persones que entren en el diàleg) per a cercar aquests mínims, més difícil serà arribar a acords. I probablement alguns dels continguts als quals s'arribarà seran massa genèrics, abstractes, amb la finalitat d'incloure totes les sensibilitats. Com menys participin en el diàleg, més fàcil serà arribar a acords, però aquests seran sempre parcials, perquè respondran només al pensament de determinats grups culturals. Recordem aquí les crítiques que ha rebut la Declaració de Drets Humans de l'ONU de ser només reflex de la predominant cultura occidental.

• El pressupòsit sobre l'existència de valors ja compartits entre els humans és cabdal per a l'Ètica Civil, i un "a priori" que no es pot demostrar. Per tant, pot haver-hi grups que afirmin que no existeixen valors compartits més enllà de les diverses cultures. Aquesta ètica es presenta com una proposta que encara creu en una racionalitat i en un projecte universalitzador en un món fragmentat i decebut de la raó.

Aquesta ètica es presenta com una proposta que encara creu en una racionalitat i en un projec­te universalitzador en un món fragmentat i decebut de la raó

• Difícilment es compliran les condicions de diàleg que proposa l'ètica dialògica i, per tant, els con­tinguts sempre seran provisionals i estaran sotmesos a posteriors aclariments . Aquest fet pot donar un caire de relativisme a les seves concrecions, de tal manera que pot fer que no siguin preses gaire seriosament per part de la gent.

• La proposta d'aquesta ètica mínima pot donar lloc a una mentalitat de mínims, de tal forma que aquesta ètica sigui presa com una ètica més entre tantes, amb l'avantatge de ser mínima.

• En un món postmodern, com l'actual, aquesta ètica es presenta com una proposta que encara creu en una racionalitat i en un projec­te universalitzador en un món fragmentat i decebut de la raó. Aquesta ètica creu que els homes i les dones poden compartir quel­com de comú, tot i que només sigui una racionalitat que permeti establir un diàleg per cercar allò que compartim com a humans. Molts dels corrents ètics actuals ja no creuen en la possibilitat d'una universalització: les tendències emotivistes, decisionistes i les que afirmem que l'ètica només depèn de les tradicions de les diverses comunitats.

• Si aquests continguts que pro­posa resten a un nivell molt genèric per tal d'incloure molts participants, llavors deixarà en mans del dret les seves concrecions. Com el dret ha d'elaborar lleis concretes i aplicables emprarà un mètode de consens fàctic de majories. El dret no es pot quedar en uns mínims genèrics, ja que la legislació ha de ser concreta i sot­mesa a poques possibilitats d'ambigüitat, i si així fos, aquesta ambigüitat s'hauria de trencar en els tribunals i en la interpretació que en farien els jutges, tal com es realitza en els països anglosaxons . El dret també pot optar per deixar molts buits legals en les qüestions en què encara no hi ha consens social, a l'espera que es trobin acords.

• El mètode de l'Ètica Civil, el dialògic, pressuposa crear prèviament les condicions d'igualtat entre els interlocutors vàlids. Per tant, és una ètica que demana una reforma social per tal que tothom, àdhuc la gent del Tercer Món, hi pugui realment participar. Si això no es realitza, llavors aquesta ètica només serà aplicable al Primer Món i només servirà per a justifi­car el manteniment de les diferències del Tercer Món per part del Primer Món. Recordem que va ser la raó il·lustrada la que varen exportar i utilitzar durant el colonialisme del segle XIX als països africans... Ens podem preguntar: no serà ara la raó dialògica la que, mal entesa, servirà per a una nova colonització? L'Ètica Civil no es pot quedar només en l'estètica del mètode, sinó que ha de fer possibles les condicions de possibilitat del diàleg. Creiem que aquesta ètica no és pas buida de contingut profètic si realment és considera­da en les seves últimes conseqüències. Però fàcilment pot restar com una ètica difícilment aplicable en les situacions de violència, d'in­justícia generalitzada on, abans del diàleg, s'han de crear, potser fins i tot amb certa dosi de violència, aquestes condicions per a establir el diàleg.